El camí dels magraners (I)

Un relat de: Mon Pons

La seva figura travessà la vasta extensió de sorra en direcció a la riba. Els seus peus anaven deixant marques en el sòl que, al cap de poc temps, desapareixien. No pensà en cap cosa en concret. Ni en ningú. En realitat no pensava gaire en res, però alhora, anà recollint un pom d'imatges amb la digital sense cap enquadrament lògic. Les anà recollint a l'atzar, no fos cas que en arribar al punt d'origen no tingués cap document per mostrar on havia estat.

Odiava no ser capaç de comunicar-se amb la gent. Després hi havia aquell pensament seu de ser turista altiu i orgullós, del qual i en el fons se'n avergonyia. Al seu retorn, veié totes les icones d'aquells indrets inversemblants i escoltà algunes paraules al vol, ressonants i perdudes de la multitud dels estiuejants; vet aquí el dilema: fixat en un document objectiu, d'un testimoni falç. Malgrat el resultat, n'estava sorprès de les coses que passaven, dels progressos que havia fet en la tècnica fotogràfica i de l'experimentació que se'n derivava; constant, sens dubte. Havia fotografiat persones desconegudes i cels que no veuria mai més. Sensacions... Nens en cercle sota uns núvols de foc. Tanmateix, se'n adonà de les repeticions. De fet n'estava tip de les seves imatges redundants de la vida, dels seus versos catalèctics i de les seves recompenses nominals, sense poder guanyar-se una vida digne. L'estiu passat va voler iniciar-se en recordar l'últim viatge que va fer, sense cap recança ni enyor.

"Tant és així que vaig decidir ser l'ovella traïdora", em va dir mentre es mirava els peus, deixant de banda tots els records i secrets que guardava en la seva maleta.
-Sembla ser que cada cop és més difícil ser diferent... , noi. Quines coses té la vida.

Tenia raó.

*

Va obrir el portàtil i es va posar a escriure. Hi havia un silenci expectant. Feia un mes s'havia instal·lat en un estudi al carrer de l'Abadia, al bulevard de l'isolament, un dels bulevards que un dia van omplir els Bàrbars. Se'n recordava dels seus últims arguments, d'aquells brams interiors que l'assetjaven i que, en efecte, encara el perseguirien per sempre més.

Ara, arrossegat pels seus pensaments i la seva bohèmia literària, vivia enderrocant muralles en el camí dels magraners...

Comentaris

  • diu moltes[Ofensiu]
    Lèvingir | 30-08-2006

    coses però la ciutat és massa caòtica
    , el titol està bé i que es repeteixi al final també amb el joc de desfer la muralla.
    Em passo a lleigir el II

  • Teories sobre el text[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-08-2006

    Fas un vestit de la nostra incomunicació, manca de finalitats, d'autoreflexió, fins allà on es parla de traïció; tanmateix, aquest concepte requereix intencionalitat, càlcul i malabava, per això noto una diferència entre la primera part i la segona del text que em despista; el fil que em semblava entendre referent a la manca de direcció dels nostres actes i la seva nula influència posterior, la nula capacitat de fer el que hem fet sempre fer models i teories sobre el mon.
    (O sigui, - i de passada -, que de relatsencatala ningú no parlarà en el proper segle ,-) ?

  • Això[Ofensiu]

    dels versos catalèctics m'ha arribat al cor. Potser perquè porto tota la tarda escrivint-ne i corregint-ne (de versos + catalèctics), però he d'admetre que m'hi he sentit identificat, en aquest punt.

    El relat requereix un aprofundiment que espero (estic segur) trobaré en la segona part. Em refereixo que hem entrat en una història, però només entrat. Està tot molt obert.

    Penso, com el Jofre, que -almenys per ara- l'objectiu ha estat esbossar un personatge. En sabem els trets bàsics i amb això és suficient per encetar la trama.

    Per cert, i a mode de conclusió: l'última frase té un no sé què que m'ha fet rellegir-la. Potser m'hi sobren els tres punts suspensius (indicatius, suposo, d'un "continuarà"), però aquest final és tan concís com elegant.

    Salutacions!

    Vicenç

  • Una qüestió de prestigi.[Ofensiu]
    Jofre | 09-08-2006 | Valoració: 10

    Una humil opinió:

    Entenc que perfiles un personatge que busca retrobar-se a si mateix a través de l'escriptura.

    És una persona que viu aïllada (en el Bulevard de l'isolament) i, de tant en tant, trenca aquest exili i fa incursions socials camuflat rere una màquina fotogràfica digital (per capturar imatges) i després fer ostentació de sociabilitat quan en realitat l'única via comunicativa que li queda és exorcitzar dimonis (enderrocar muralles) escrivint.

    Per al personatge, aquestes incursions són aventures puntuals perquè després retorna al punt exacte de partida. És una barreja entre un nàufrag, un refugiat en terra de bàrbars, un nòmada amb guia turística i un eremita fugitiu. Però, per damunt de tot, algú incomunicat i atrapat en una rutina asocial que no pot vèncer. [Que bèstia!] Molt redundant (d'aquí que, potser, com explica en Xavier Valeri, hagis fet servir possessius de manera deliberada; per accentuar-ne el perfil - és una interpretació).

    A més a més, aquest personatge marginal, també pretén recuperar un prestigi i una autoritat perdudes (i que potser mai han existit, compte!): és a dir, que se'l torni a escoltar (com Virgili, per exemple) i superi l'etapa en la qual els projectes, idees o frases es quedaven a mig fer (la metafòrica catalexi).

    El qualsevol cas, la imatge d'un camí de magraners, és a dir d'una barana amb columnes tornejades (una balustrada amb els seus balustres -si tenim en compte que la magrana és una balaüsta) és real i paradoxal com la vida mateixa: la dolçor de les magranes i les punxes de l'arbust en qüestió.

    Per tot plegat, Mon, enhorabona; és un relat amb un simbolisme pulcre i profund, que pregunta al lector/a (Ets en un camí de magraners? Saps què és?) i per si dubtem a l'hora de respondre, ens descrius el personatge i l'escenari.

    Jo tinc clar que no, per bé que m'agradaria saber què opinen altres relataires del camí dels magraners.

    Molts petons, Mon!

    Jofre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: