Cercador
Tot fent tractes
Un relat de: foster- Compartir:
-Última oferta: un bon tipillo i un milió d'euros.
-Per la teva ànima? Ets boig! A més, amb tu no em calen tractes.
-Molt segur et veig i potser et mous amb raó per l'experiència d'un passat meu nefast, però i si no fos sempre així? I si per aquelles se'm gira l'olla i decideixo portar-me bé, ser a partir d'ara un ciutadà modèlic, el millor dels bons jans que transiten per aquesta vall de llàgrimes?
-Ha, ha això qui, tu? Però si no pots ni deixar de fumar, si ets un addicte a les temptacions, a tots i cadascun dels vicis! Si ets el meu client més fidel i fàcil de dirigir si
-Eps, fins aquí podíem arribar! Perdona'm, però això no és cert: en tot aquest temps que portem junts, jo també compto amb força victòries.
-Bah menudeses. Quan la cosa ha anat de veres he fet de tu el que he volgut, deixant-te algun petit triomf perquè no et deprimissis. I si te n'has sortit, és perquè m'interessa: ets els meu millor reclam publicitari. Però vinga, calma't i prent-ho amb filosofia i resignació, com sempre. A veure per on tirem que fem bon mal
-Ni parlar-ne! Ara mateix, avui -o potser millor demà- deixo de fumar, deixo l'alcohol i les drogues deixo el xoriço picant deixo el
-Com dius? Deixes què més?
-Està bé, sí, també deixaré el sexe, seré cast i pur tu posa'm a prova i veuràs amb qui te les tens!
-Oh, has posat una carona tan convençuda que una mica més i fins m'ho crec. Quantes vegades no t'ho he sentit dir i quantes no he hagut d'anar d'urgències a l'estanc i a la bodega! Quantes no he hagut de trucar la Juani a corre-cuita i convèncer-la amb trucs endimoniats! Quantes? Digues?
-Ah, no, aquí és on rau el teu pèrfid engany! Sempre em convences i subjugues amb els teus traïdors mots hostils ets un bocamoll mentider, un alienador, i jo sóc un il·lús amb qui et diverteixes i jugues amb mi com manipules tothom, pervertint les nostres ments amb tot el bo prohibit que has dispersat estratègicament arreu d'aquest món
**
-Mira Manel, el rabassut del tercer ja hi torna. Està ben pirat. No sé si parla sol o amb un mirall, però, en qualsevol cas, el seu rotllo no m'agrada gens.
-Va, dona: deu ser un actor que assaja. Estan bojos aquests actors! Deixa'l en pau i vine al llit.
*Relat guanyador del Repte 234
Tema: Diàleg amb el dimoni
Paraules: xoriço. hostil, perdonar i rabassut
Comentaris
-
Molt divertit![Ofensiu]Clar de lluna | 06-02-2008 | Valoració: 10
El dimoni poc o molt està dins de tots i cadascún de nosaltres! I a més, és fàcil que ens tempti!
Una abraçada!
-
Deu n'hi do[Ofensiu]David Gómez Simó | 11-05-2007
amb el dimoniet que portes dins.
Bé. que porta el protagonista del relat, no ens equivoquem pensant que és autobiogràfic
M'agrada, en especial, la sensació de presència física del dimoni. Sembla ben bé que estigui allà, que sigui molt més que una veu. -
Real, molt real.[Ofensiu]Rodamons | 11-05-2007
He rebut la visita d'aquest dimoni infinitat de cops. Ell no s'ho creia, però a la fi l'he enviat a pastar fang. L'he guanyat la partida... per ara.
Au, una abraçada mestre. -
ieps, dimoni![Ofensiu]atram | 09-05-2007
jo diria que en aquest relat no se sap ben bé qui és l'home venut als desitjos terrenals i qui és el dimoni que tempta; és a dir, l'ànima que escriu és el mateix dimoni, de fet el personatge és sols un: desdoblament tipus "Dr. Jekill i Mister Hyde". Tots dos són el mateix personatge i s'acaben confonent i intercanviant els papers...! El dimoni és dins nostre, i és el que ens parla constantment, la nostra consciència es revel·la o es deixa vèncer, -depèn del dia i de la força de la temptació...- però som així de duals i de complexes, els humans
En fi, un diàleg fresc i ben farcit de reflexió, remordiments, suggestió i complaença, però al final, és una gran acceptació de les debilitats que formen part de nosaltres tant com la mateixa pell que ens conté, i amb això hem de conviure-hi... gràcies a Déu! ;)
una forta abraçada Mr. fost,
atram -
Curiosament,[Ofensiu]angie | 09-05-2007
em sembla haver llegit o escoltat o somniat, jeje, alguna escena igual. M'agrada aquest alter ego que tothom té, aquella veueta que escoltem més atentament del que molts cops ens convé i m'agrada com ho has narrat, amb aquest joc de domini, conscient i inconscient. La frase "A veure per on tirem que fem bon mal " m'ha semblat la que corrobora aquest domini i aquesta doble cara de cadascú de nosaltres : fer bon mal, mmm... (sempre n'aprenc alguna cosa de bo de tu, jeje)
El títol enganxa i tot i que el to d'humor del final no em desagrada, m'esperava un final més diabòlic.
Petons
angie -
tan real..[Ofensiu]manel | 09-05-2007
como la vida misma! (que diuen els del sud).
Arrosseguem la temptació del dimoni fins al final.
Un bon diàleg, amb força i entremaliat, com demana el personatge. I un final per donar el toc d'humor, o potser de pena, em sembla que no hi ha ningú que no es senti identificat, encara que només sigui una mica, amb el paio aquest.
De totes maneres, jo, com que sóc en Manel, estic a l'altra banda.
Un repte potent i merescudament guanyador, i te'l destaquen a la pàgina!
Enhorabona!
manel -
foster[Ofensiu]Nina Abril | 07-05-2007
Tots portem el dimoni a dins. I si ens apropem al mirall i ens mirem als ulls, fins i tot ens picarà l'ullet.
@--'-,---
Valoració mitja: 10
