retalls de pluja

Hola mar.
M'agradat molt el teu poeme de la pluja, a mi també m'agrada vol veure com plou pro darrere de una finestre que dongui a las montanyes.
Es molt bonic.

acabo de veure que t'he cardat un cinc!juas! soc tonta! no m'hi veig bé i ha sortit el que ha srtit... Treballar és molt doooolent...

Poso un deu i et deixo la meva mitjana de 7,5.

Petó!

acabo de veure que t'he cardat un cinc!juas! soc tonta! no m'hi veig bé i ha sortit el que ha srtit... Treballar és molt doooolent...

Poso un deu i et deixo la meva mitjana de 7,5.

Petó!

"ultimamente ando desconcertado..." vull dir que vaig perduda, no escric, no vinc a les trobades, poc llegeixo... però quan ho faig, tinc la sort de llegir meravelles com aquesta.

És preciós

Thalassa

"ultimamente ando desconcertado..." vull dir que vaig perduda, no escric, no vinc a les trobades, poc llegeixo... però quan ho faig, tinc la sort de llegir meravelles com aquesta.

És preciós

Thalassa

al ritme de la pluja has escrit el vers, petit, suau, dolç. Al ritme de la pluja l'he llegit jo, avui, tot recordant aquell dia de festa a Premià.
un petó
Glòria

Ahir mentre estava acabant de calafatejar una mica el Sylvia II es va posar a ploure de manera suau, i vaig pensar en aquests retalls teus i en tot el què m'ha estat passant últimament, mmm, gràcies mar per vessar tant d'amor.

I amb el teu permís:

"pluja cau ... i el sentiment plora
quan el cel suplica llàgrimes del cor
que pel matí llevant-se, el sol adora
deixant humida la pell del meu món

records poètics que no tenen fi
sacsejen sentits el cos de l'ànima
pintats suaus de bella pàtina
esclaten plens de màgia dos esperits

en la mar plana, un veler ja no sotsobre
troba el rumb de l'amor al seu cor
sempre hi era amb gust a salobre
el mariner descansa, no hi ha dolor

plauja cau ... l'esperança neix!"


OhCapità.

Continua retallant, continua...

aquests retalls. Tens l'ànima de poeta, l'esperit, el somriure...
Sempre emociones el meu cor tan dur.
Una abraçada amb tota la meva estimació.

M'agrada escriure el que m'agradaria llegir... Per això aquest poema m'hagués agradat escriure'l a mi! I m'agrada viure'l.
"com un pensament exhaust d'esperar s'abracen tots dos" (sense comentaris).
És suau, sí. Però intens! Una barreja enrevessada que tu has sabut harmonitzar.
Felicitats per retallar aquests trossets de pluja i disseccionar-los al paper amb màgia.

tot plegat...m'he quedat endolcida llegint-lo...i només et vull dir que moltes felicitats i que m'ha encantat!
Una abraçada somiadora,
AtzaVaRa

Comparteixo l'enveja sana de la brideshead. Mar, escrius amb una delicadesa increible i tens la capacitat de transmetre paisatges i sentiments amb quatre versos. Moltes, moltes felicitats!

Una abraçada,

m

...ens acompanya sovint en el nostres sentiments, i els reflexa, i ens reflexem en ella.
I ens diu coses, perquè ens parla de vida...

d'agradar-me també la pluja, llegeixo aquests retalls que tu has escrit tan bé, ja em sento al cel... És preciós, mar, sento una sana enveja per aquesta capacitat tan fantàstica que tens per triar els mots més acurats, per saber composar belles metàfores, que parlen per si soles, i et deixen amb una sensació d'haver passejat per les notes d'una cançó...

Un petonet, mar, gràcies pels teus comentaris, (que em temo que no corresponc com et mereixes, tu i la teva poesia...)

és com la melmelada, dolça,dolça.
potser massa i tot

i que vols que et digui...

m'encanta! paraula rera paraula, metafora rera metafora.

Tot el que penses es poesia, magnific!!

Equinozio

Retalls de llum, de petons de pluja fina, d'onades de mar, de sospirs de vent...
Amor amarat de sensacions i sentiments tendrament apassionats, només comparables amb la bellesa de l'aigua que dóna vida.

Un poema que arriba dolçament endins, com aquesta pluja fina...

Petons!!!

moments, instants... vapor, aigua, mar... vent, força, amor, desig i de nou al mar... cicle de vida, records, retalls de moments, d'instants...
amn mans de seda dibuixes paisatges entre boires i melangies de moments, d´instants...
poema suau, sensible, musical... que entra dins i mulla i omple...
un petó i una abraçada, amiga!!!!

aquest RETALLS DE PLUJA.

Enlloc no podria estar millor...

i protegit de llàgrimes poèticament correctes,
i potser tristes a voltes,
però amables en d'altres moments, plorant d'alegria desmesurada sovint.

mar de poetessa

és poesia d'una autèntica deessa
de paraula plena de bellesa...

i de moltíssima tendresa.

La teva poètica és plena de RETALLS DE PLUJA.

UNA ABRAÇADA,
MIL SOMRIURES...

I MILS DE PETONS!!!!!

d'aquest poema a través de la "pluja suau" i el mar com a inici final de la vida, són un marc ideal per al retrobament d'aquests amants que "abracen tots dos" "exhausts" com si fóssin un sol "pensament".

Un bell poema, Mar.

Molts petons.