La feblesa de l'amistat

Un relat de: mar - montse assens

Quan tenia deu anys, i d'això ja en fa quasi cinquanta, vaig marxar del poble perquè els meus pares es van traslladar a viure a ciutat per a poder tenir més oportunitats en el món laboral. De petita, tenia una gran amiga, la Teresa. Anàvem juntes a tot arreu, i ens vam entristir molt quan vam saber que ens havíem de separar.
–Ens escriurem cartes cada setmana –vam dir.
I així ho vam fer durant molt de temps. Com cada mes, aquell final de juny estava impacient perquè vingués el carter, per si duia carta de la Teresa, però aquell mes no en va arribar cap. Vaig esperar el següent, i a l'altre, però res de res. No entenia que havia pogut passar perquè la Teresa no m'escrivís cap més carta. Tota la relació que hi havia entre nosaltres era per correu postal i no sabia què fer. Em vaig mortificar pensant que la Teresa ja no volia saber res més de mi, o que ja tenia altres amigues, o que ja s'havia cansat d'escriure cartes. I així ho vaig deixar estar.
Van passar uns cinc anys, i un dia el carter va portar una carta per a mi. El cor em va fer un salt, perquè amb l'única persona amb qui havia mantingut correspondència havia estat la Teresa.
Serà d'ella? – vaig pensar– El sobre m'era familiar.
Deia: "Adreça desconeguda. Retornar al remitent"
Llavors fou quan em vaig adonar que aquella era l'última carta que jo havia escrit i que la Teresa no havia respost mai perquè no l'havia rebut.
El carter em va explicar que l'adreça es devia esborrar en mullar-se per la puja, i que la carta es va quedar en un racó de l'oficina central de correus sense retornar. No vaig saber reaccionar fins que ja era massa tard. El que a mi m'havia passat pel cap, segur que la Teresa també ho va pensar, segur que es devia preguntar perquè jo havia deixat d'escriure... cap de les dues va enviar una altra carta que ho aclarís.
L'amistat, a vegades, és feble com la tinta quan li cau una gota de pluja i l'esborrona, i més encara quan ens entestem a pensar que és l'altre qui ens ha fallat.


*
Microrelat per a participar en el VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "Comuniquem-nos!". El tema del mes de març és: Comuniquem-nos per carta

Comentaris

  • Quina fatalitat, sobre l'amistat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-01-2019 | Valoració: 10

    És que al llegir-ho, he trobat una fatalitat sobre la carta que s'havia mullat per la pluja i al final va eixir la qüestió... doncs qui anava a suposar-se que la carta estava pendent de entregar-se i per això la vas rebre tornada. L'amistat si que la tenies...
    Un encant de relat, i molt bo i molt bé compost.
    Enhorabona per haver-ho recitat en la ràdio.
    Una abraçada...


    Perla de Vellut

    Ja em diràs en la meua pàgina... Gràcies...

  • Amor o auto-amor?[Ofensiu]
    Illadestany | 01-08-2016 | Valoració: 10

    Potser és perquè cadascú de nosaltres es mira massa el melic, ens manca temps per a sentir-nos abandonats, i no preguntem, no investiguem, no arribem fins on calgui per a saber què li ha passat a l'altre, a qui tant se suposa que estimàvem.

  • Molt bo li[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-03-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt real. A vegades passa això. I sap molt greu. M' agrada
    Montse

  • Lavínia | 20-03-2016 | Valoració: 10

    perquè, a vegades, els malentesos poden més que l'amistat.
    Un relat molt ben descrit perquè exposa la intenció és recíproca.
    Un petó

Valoració mitja: 10