Estàtua de sal

Un relat de: mar - montse assens


En el teu esguard propi, esdevens
estàtua de sal sota el paraigua.
Et van dir que la pluja et dissoldria
i atemorida, has après a sobreviure
i a modelar-te un futur fet a mida.

Encegada en la foscúria de la nit,
t'enxampa, per sorpresa, la tempesta.
La pluja et dissol i els teus pensaments
es converteixen en aigua salada
que flueix lliure en un mar incert.

Ara ets corrent d'aigua marina,
i emergeixes sent onada en l'oceà,
temporal i calma que esculpeix la roca.
El vent et sacseja i et despentina,
el sol t'evapora en un instant
i et tornes núvol, gota de pluja, riu...
i ets regadiu de les noves collites,
fruit de la terra, vida i llibertat.

El cercle prescriu quan tornes a ser mar.
Nina de porcellana entre els taurons,
ets de nou l'aigua salada que els acull,
i lliure per decidir què vols fer,
els apaivagues amb les teves carícies.

El cor et batega i t'esmicola la por.
Trenques el silenci que tiba el teu clam
quan tremola la frontissa del món.
Decideixes que no vols tornar a ser
víctima col·lateral, estàtua de sal.



IX CONCURS DE POESIA I NARRATIVA convocat per l' Associació Badalona Poètica
3r premi "Llàntia d'oli"
16 de desembre de 2016

Comentaris

  • Per casualitat també![Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 10

    La casualitat m'ha portat a llegir aquest poema.
    Francament molt bo, m'ha agradat molt!

  • Maquíssim![Ofensiu]
    olgalvi | 04-05-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt! l'aigüa és vida i tot és un cicle que no té mai final. Felicitats!!

  • Preciós[Ofensiu]
    llegiresviure | 16-03-2017 | Valoració: 10

    Tot el teu poema és aigua que corre...

  • La vida flueix...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 10-01-2017 | Valoració: 10


    Una forma, al meu entendre, molt poètica de dir que la matèria mai es destrueix sinó que es transforma. I és que el contrari de vida no és pas mort: és naixement! La defunció no existeix pas. i si si fóssim conscient d'aquesta evidència, de que a cada segon tornem a nàixer de nou, la vida se'ns faria més agradable o poètica per dir-ho d'alguna manera

  • Marinera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Caram, caram, quin poemàs! Nattura i cor, aigua salada, dolça, aigües. Rerefons de serenitat i un passeig descalç per la platja d'hivern. Una meravella! Montse, que passis un molt bon Nadal, records a en Ferran i una forta abraçada!

    Aleix

Valoració mitja: 10