Projecte "xino-xano"

Un relat de: mar - montse assens


A en Nil i a en Buzz, com a molts altres, un bon dia els arribà una carta que deia que havien estat escollits per al projecte "xino-xano".
Els seus pares estaven emocionats, no s'ho acabaven de creure, el repte era poder caminar i si ho aconseguien es convertirien en herois.
Al dia següent es personaren al centre d'entrenament. Durant quasi 7 anys foren sotmesos a diferents proves físiques i mèdiques. Contínuament varen dur a terme un dur i rigorós entrenament. Van assolir més de 2000 hores d'estudi de diverses matèries, així com un dels altres requisits imprescindibles: més de 1000 hores de vol en avions de reacció.
A poc a poc van anar superant totes les proves i per fi va arribar el gran dia. Estaven nerviosos i emocionats. Varen acomiadar-se de les seves famílies perquè el viatge que havien d'emprendre era llarg, molt llarg.
Es posaren els vestits d'herois que havien estat dissenyats i fabricats especialment per a ells, perquè pogueren dur a terme la tasca que els havia estat encomanada: "caminar xino-xano".
Emprengueren el viatge fins a arribar al seu destí, i tot i que les vistes eren meravelloses, patiren un llarg periple fins a arribar al lloc. Però ja eren allà, ho havien aconseguit, ni ells mateixos s'ho creien...
Es prepararen per a fer el passeig. Baixaren de la nau molt ben equipats, i així fou, quan el vint de juliol de 1969, en Nil i en Buzz posaren el primer peu sobre la superfície lunar, i passejaren xino-xano força entona, mentre tota la gent del planeta estàvem expectants davant dels televisors.


***
Microrelat per a participar al VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "MITJANS DE TRANSPORT". El tema del mes de febrer és: xino-xano.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • A mi m'ha passat el mateix [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    que els altres comentaristes. Em pensava que tractaria d'un tema i n'ha resultat un altre que va ocórrer, per cert, l'any que em vaig casar, el 1969. Això ja sembla la prehistòria però de petita havia sentit a dir que l'home aniria a la lluna i mai m'ho vaig creure. I ja veus, tot i que hi ha dubtes.
    Un molt bon relat.

  • Ben trobat[Ofensiu]
    qwark | 02-03-2017

    El millor del relat és que comença com una història quasi surrealista potser situada en una distopia absurda i acaba en un fet real i conegut per tots.

    PD: Nil i Neil són, de fet, noms diferents. Per tant, crec que no s'hauria de traduir.

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2017 | Valoració: 10

    M'has ben enganyat! Jo que em pensava que anava d'excursionistes amb Xiruques i ves per on em surts amb la NASA i el viatge a la lluna! Final sorprenent però amb el rerefons d'un camí que llavors calia fer. Una forta abraçada.

    Aleix

  • M'agrada[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 16-02-2017 | Valoració: 10

    Molt ben trobat, el teu relat. M'ha despitat una mica, perquè no m'esperava el final. El trobe, a més, simpàtic, i molt ben escrit i estructurat.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-02-2017 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt

Valoració mitja: 10