Petjades sobre el mar

Un relat de: mar - montse assens

Avui la mar és roig a la llongada
d'un cor que no batega ni somriu.
Potser l'atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l'hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.

Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d'un infant en braços
i d'altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se'ls obre davant la mirada innocent.

    El miratge es perd en l'horitzó

    i el somni perd la seva llibertat.



***
Aquest poema ha rebut el 1r premi de poesia del XVè PREMI LITERARI de l’Associació de Donants de Sang de Barcelona-Sant Pau. Gràcies!


El vaig escriure per acompanyar aquest quadre que vaig pintar per exposar al museu de Premià de Dalt

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    olgalvi | 12-03-2017 | Valoració: 10

    Felicitats pel poema i pel quadre, preciossos!

  • agombolar[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 26-07-2016 | Valoració: 10

    L'he llegit diverses vegades, el vers que més m'agrada és "quan tot l'hemisferi esdevingui plany". I he descobert que vol dir agombolar.

    Felicitats!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Es bo el quadre i el poema. Que trist tot plegat

  • Gran imatge[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Aquesta magnífica imatge de les petjades sobre el mar és... és... una meravella! L'Olga em va parlar un cop del camí daurat, aquell réflex que surt del sol fins la vora de la platja. Són imatges que alimenten el cor. Felicitats pel premi i pel quadre i per tot! Una abraçada.

    Aleix

  • El paradís inexistent[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-05-2016 | Valoració: 10

    Montse, així que a més de ser una gran poeta ets també una artista de les arts gràfiques? Sempre ens sorprens.

    No sé com comentar-te el poema perquè em fa mal, perquè quan em llevo no entenc per què hi ha gent que tenim tot el que és necessari, fins i tot la llibertat, i d'altres no tenen res, ni tant sols un sostre propi on aixoplugar-se. I com, els que tenim de tot podem continuar vivint com si no passés res. Ja t'he dit que el tema em fa molt mal.

    L'enhorabona pel teu poema premiat. És realment un relat que, malgrat els tons poètics, no amaga la realitat dels desemparats de la Terra.

  • El paradís inexistent[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-05-2016 | Valoració: 10

    Montse, així que a més de ser una gran poeta ets també una artista de les arts gràfiques? Sempre ens sorprens.

    No sé com comentar-te el poema perquè em fa mal, perquè quan em llevo no entenc per què hi ha gent que tenim tot el que és necessari, fins i tot la llibertat, i d'altres no tenen res, ni tant sols un sostre propi on aixoplugar-se. I com, els que tenim de tot podem continuar vivint com si no passés res. Ja t'he dit que el tema em fa molt mal.

    L'enhorabona pel teu poema premiat. És realment un relat que, malgrat els tons poètics, no amaga la realitat dels desemparats de la Terra.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: