Les hores

i que saps satiritzar la situació actual en la que (segons diuen, tot i que no hi estic d'acord) hem gastat el que no teníem. M'has fet riure; m'encanten aquestes converses surrealistes, m'encanten també aquells "diálogos de besugos" que llegíem tu i jo (la gent jove no ho recorda) als TBs de la nostra infantesa. Però el teu diàleg va més enllà. És una anàlisi del moment en el que ens trobem, això sí, escrita amb molta gràcia i enginy.
M'has fet passar una bona estona.

Un poema profundament filosòfic, i això no obstant, profundament bell. Estem en inferioritat davant el temps, però si amb alguna cosa el podem superar és amb els nostres poemes (o la nostra música).
En un altre registre, potser t’agradi llegir el meu relat Les hores
Gràcies un cop més pels teus comentaris. Una abraçada.

Sí, i m'ha recordat aquell tros dels germans Marx de "la parte contractual de la parte,..." on anaven trencant trossos de contracte, m'has fet riure doblement.
Gràcies!
Anaïs

Un relat genial, Carles. Absurd, realista, reflexiu i actual. M'has recordat a Pere Calders i he gaudit molt. També he patit per les veritats que traspua l'escrit. Realisme i sentiment, una barreja difícil. Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

...bon divertimento.
Bona barreja entre crèdit i temps,
entre el descrèdit de bancs i diners.
Gràcies pels teus mots.

Abans de res, perdó pel tòpic amb què he titulat aquest comentari. Ja és una mica tard i... bé, prou excuses.

Havia llegit ja aquest relat al Repte que va proposar en Calderer i la veritat és que em va fer patir una mica perquè m'imaginava que el pobre home que anava a demanar hores estava gastant el seu temps allà amb el prestamista i no veia molt clar com aconseguiria recuperar el temps i tornar el préstec.

De tota manera, m'agrada la reflexió de fons. Sovint se sent a dir que els diners estan sobrevalorats i que, de fet, els bitllets només són valuosos perquè la gent creu en el seu valor. En canvi el temps és valuós en si mateix. El temps de cadascú és la riquesa i la llibertat de cada individu (això ja ho deia en Gandalf amb una frase més incisiva que el tòpic que he posat al títol).

Bé, un plaer haver-te conegut (almenys de lectura) i fins la propera.

Et llegeixo per primera vegada i m'agrada molt el teu relat, a més d'origina.
Em fa pensar que hauríem de ser més lliures en la gestió del temps... que el tenim i que no cal anar a un botiga.
Recordo un Relat que he escrit fa temps anomenat la Botiga d'Escoltar.... gent que cerca gent que l'escolti.
Enhorabona, Carles.

Crec que m'hauràs de cobrar algun interès, doncs t'he près uns minuts del teu relat, veient com prestaves hores a altri, i no te n'has adonat. Ja disculparàs. Quan ens trobem, penso pagar-t'ho amb escreix. Rep una abraçada gratuïta, de moment.