Les hores

Un relat de: Carles Ferran
- Bon dia. Que té hores?
- Si, senyor. Quantes en necessita ?
- Uhh... No sé. Unes tres hores?
- Vostè sabrà. Li valen, tres hores?
- Si, si, posi-me-les.
- D’acord. Em signarà els papers?. Aquí, a sota.
- A què ve, tanta paperassa?. Només són tres hores.
- Entengui’m: Jo tinc una responsabilitat. Imagini’s (no dic que hagi de ser així, és clar), que vostè vol aquestes hores per fer-se una coartada per un crim. Em demanarien comptes, no és així?. Amb aquests papers vostè es fa responsable del que passi durant aquest interval.
- Ho entenc. Com li he de tornar?.
- Em deurà tres hores i quart.
- Tres i quart?
- Si, clar, són els interessos.
- Però són molt alts, els interessos!.
- Què vol que li digui, és la llei de mercat. Si no hi està d’acord, vagi al Banc Oficial.
- No, si ja hi he anat, però no donen crèdits, per la crisi, es veu...
- És el que passa, s’han quedat sense reserves; van repartir hores, setmanes, mesos, amb tanta inconsciència...
- Si, però això ens afecta als que menys tenim. I vostès se’n aprofiten.
- Miri, jo no em fico en si vostè va ser molt generós amb les seves hores quan semblava que no s’acabarien mai, o va ser prudent i ha tingut mala sort. Jo tinc el meu negoci, i el gestiono. I l’interès pot ser alt però no és usurer. Pot anar preguntant, veurà que n’hi ha de més abusius amb el preu.
- Perdoni’m, no voldria que s’ho prengués malament, no el vull ofendre. Certament, he comparat abans de venir i és veritat el que diu.
- Jo què més voldria que regalar-ho, però és el meu patrimoni i l’he d’administrar. He de mirar pel futur dels meus fills.
- I perquè pensa que em veig obligat a pidolar (bé, a contractar) unes hores?. Perquè no m’arriba per guanyar el pa dels meus.
- Ho entenc. Però vagi amb compte, és un consell: Procuri adaptar-se al que té. Si va gastant hores que no són seves pot deixar-los sense la seva presència massa aviat.
- Vostè no sembla un prestamista, veig que té principis. Li ho agraeixo.
- Si sabés el que van passar els meus pares per donar-me un futur...!. Bé, ja està, agafi les seves hores i marxi amb la seva família.
- Moltes gràcies. Que té hora?
- Que no n’hi acabo de donar?.
- Perdoni, em referia a quina hora és.
- Ah!. Les dotze i cinc.
- Gràcies. Bon dia.
- Bon dia.



Comentaris

  • Veig que tens sentit de l'humor[Ofensiu]

    i que saps satiritzar la situació actual en la que (segons diuen, tot i que no hi estic d'acord) hem gastat el que no teníem. M'has fet riure; m'encanten aquestes converses surrealistes, m'encanten també aquells "diálogos de besugos" que llegíem tu i jo (la gent jove no ho recorda) als TBs de la nostra infantesa. Però el teu diàleg va més enllà. És una anàlisi del moment en el que ens trobem, això sí, escrita amb molta gràcia i enginy.
    M'has fet passar una bona estona.

  • Filosofia poètica.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 24-10-2012

    Un poema profundament filosòfic, i això no obstant, profundament bell. Estem en inferioritat davant el temps, però si amb alguna cosa el podem superar és amb els nostres poemes (o la nostra música).
    En un altre registre, potser t’agradi llegir el meu relat Les hores
    Gràcies un cop més pels teus comentaris. Una abraçada.

  • Boníssim![Ofensiu]
    Anaïs | 02-06-2012

    Sí, i m'ha recordat aquell tros dels germans Marx de "la parte contractual de la parte,..." on anaven trencant trossos de contracte, m'has fet riure doblement.
    Gràcies!
    Anaïs

  • Conversa genial[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-04-2012 | Valoració: 10

    Un relat genial, Carles. Absurd, realista, reflexiu i actual. M'has recordat a Pere Calders i he gaudit molt. També he patit per les veritats que traspua l'escrit. Realisme i sentiment, una barreja difícil. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • Bonic diàleg,[Ofensiu]
    free sound | 26-04-2012 | Valoració: 10

    ...bon divertimento.
    Bona barreja entre crèdit i temps,
    entre el descrèdit de bancs i diners.
    Gràcies pels teus mots.


  • El temps és or[Ofensiu]
    qwark | 13-04-2012

    Abans de res, perdó pel tòpic amb què he titulat aquest comentari. Ja és una mica tard i... bé, prou excuses.

    Havia llegit ja aquest relat al Repte que va proposar en Calderer i la veritat és que em va fer patir una mica perquè m'imaginava que el pobre home que anava a demanar hores estava gastant el seu temps allà amb el prestamista i no veia molt clar com aconseguiria recuperar el temps i tornar el préstec.

    De tota manera, m'agrada la reflexió de fons. Sovint se sent a dir que els diners estan sobrevalorats i que, de fet, els bitllets només són valuosos perquè la gent creu en el seu valor. En canvi el temps és valuós en si mateix. El temps de cadascú és la riquesa i la llibertat de cada individu (això ja ho deia en Gandalf amb una frase més incisiva que el tòpic que he posat al títol).

    Bé, un plaer haver-te conegut (almenys de lectura) i fins la propera.

  • Molt curiós i descriptiu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-04-2012 | Valoració: 10

    Et llegeixo per primera vegada i m'agrada molt el teu relat, a més d'origina.
    Em fa pensar que hauríem de ser més lliures en la gestió del temps... que el tenim i que no cal anar a un botiga.
    Recordo un Relat que he escrit fa temps anomenat la Botiga d'Escoltar.... gent que cerca gent que l'escolti.
    Enhorabona, Carles.

  • L'has encertat[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 07-04-2012 | Valoració: 10

    Crec que m'hauràs de cobrar algun interès, doncs t'he près uns minuts del teu relat, veient com prestaves hores a altri, i no te n'has adonat. Ja disculparàs. Quan ens trobem, penso pagar-t'ho amb escreix. Rep una abraçada gratuïta, de moment.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

393 Comentaris

38262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.