La Blancaneus primera

Un relat de: annabella pampallugues

Aquesta és la història de la meua vida.
Jo era una personeta feliç, sempre alegre, sempre al costat on tot pareix que pot millorar. Vivia de dia en un poblet valencià, on la humitat et gela els ossos en hivern, i l'arròs està més bo. De nit, creuava el riuet del son i em traslladava a un bosc verd i bonic, on set nans imaginaris em feien companyia. Tot era més feliç si cap en aquest bosc que em resguardava de tot.
Però al món real hi havia dues bruixes, germanes i malvades, que sempre anaven juntes. L'una es deia Mort i l'altra Misèria. Quan s'adonaren que al món hi havia una persona tan sumament feliç, tant i tant, que era capaç fins i tot de contagiar la felicitat als altres, la bruixa Misèria es va enfadar moltíssim. Cap humana -va dir- no farà feliç el món, i em destituirà del meu tron omnipresent.
Llavors, va demanar ajuda a la Mort, per unir els seus poders devastadors contra mi. Pensaren i repensaren un pla per enfonsar-me en la tristesa més horrorosa, i quan el tingueren, decidiren portar-lo a la pràctica.
Prepararen un verí, amarg i dolorós com cap altre en el món. Mullaren una poma roja i sucosa amb el verí, i la germana Mort em visità a la meua caseta del bosc. Va aguaitar per la finestreta de la meua cuina, quan jo preparava un dels meus pastissos de xocolata, famosos en un món i en l'altre. La bruixa no anava vestida de Mort, s'havia disfressat de Destí, i es va mostrar compassiva amb mi. Em va mostrar la poma, lluent i abellidora. I, ai, sabia ben bé que m'encanten les pomes lluents i abellidores.
El que jo no sabia era que aquella poma duia el verí de la mort, que m'havia de deixar en la més profunda de les tristeses. La mort, quan cau com un llamp a prop teu, és el verí més amarg i dolorós que pot existir.
Així i tot, elles no comptaven amb un altre factor, la força. I el verí que em cobrí els llavis, no va ser prou intens per enfonsar-me. No podrien haver imaginat que jo era més forta que el vent, més forta que el ferro, més forta que la pròpia misèria.
El verí, doncs, no aconseguí entristir-me fins ofegar-me. Només em deixà una malenconia llunyana, que em visita de tant en tant. Les bruixes ho haurien d'haver sabut: cap Misèria ni cap Mort no em farien perdre la felicitat més genuïna.

I no em va caldre cap príncep per derrotar la tristesa de la mort. És per això que no vaig ser jo la Blancaneus del conte, ni la de Disney. Perquè una dona que lluita sola, no ven entrades...

Comentaris

  • No som tan febles[Ofensiu]
    regel | 18-08-2007

    La lliçó d'aquest conte és d'allò més realista i, alhora, d'allò més dura. Una bella lloa cap a la dona i, perquè no, cap a l'ésser humà que lluita per la seua felicitat.
    Un relat extraordinari per a encoratjar-nos davant les adversitats.

  • preciós[Ofensiu]
    Shu Hua | 19-06-2006

    M'ha cridat l'atenció el títol perquè jo també he escrit un relat-assaig sobre el conte de la Blancaneus, mirat des d'una vissió ancestral. Em pensava trobar una altra versió de l'antic mite i em trobo un vers sobre una dona que lluita i que no pensa deixar-se véncer per un príncep o per una bruixa, sinó que confia en ella mateixa i això la fa forta.
    M'ha encantat el ritme de la prosa, que la torna vers.
    Una abraçada
    Glòria

  • dolça blancaneus[Ofensiu]
    sinda | 14-03-2006

    El títol m'ha encoriosit, i el conte m'ha encantat...Has entrat en el meu jo més profund...
    Merci pels teus relats...
    continuaré llegint els teus relats..!

    ànims

  • Com un conte de fades[Ofensiu]
    iong txon | 11-03-2006 | Valoració: 10

    carregat de simbolismes, que tu mateixa ens ajudes a interpretar. M'ha agradat aquest estil. El trobo molt personal i original i es nota que transmet amb sinceritat els teus sentiments. Aquesta honestedat sempre és d'agrair perquè només així podem aprendre alguna cosa de les experiències d'altri, cosa de per si difícil.

    No puc evitar que la referència a "la poma que duïa el verí de la mort" em recordi la història bíblica d'Adam i Eva on la transgressió dels nostres primers avantpassats va ser la causa de la seva expulsió del paradís, la seva separació de Déu, l'origen de la vida i de l'amor i la seva mort espiritual.

    No voldria psicoanalitzar el teu relat -amb tot, crec que es presta bastant a fer-ho -només acabar dient que, més que la força així, en sentit abstracte, són els sentiment arrelats en un amor veritable, capaços de trascendir el temps i l'espai, els que ens poden ajudar a superar els cops del destí, siguin els que siguin.

    Que la "força" t'acompanye.

    Quim (-;

  • Qué dolça![Ofensiu]
    Xocolatina | 08-03-2006

    M'agradat la Blancaneus del teu relat i no sols perque preparava uns pastissos de xocolata famosos en un món i en l'altre. Tens molta sort si ets al mateix temps dolça i forta.
    Encantada de coneixet, annabella pampallugues!
    xocolatina

  • Per haver[Ofensiu]
    Màndalf | 15-01-2006 | Valoració: 10

    derrotat la tristesa de la mort, per haver superat el verí de la misèria, per no ser la Blancaneus del conte sinó tu mateixa, per haver-te atrevit a mossegar totes les pomes que et depara el Destí i per haver escrit aquests fantàstic relat, jo crec que et mereixeries un llibre per a tu sola, però bé, estàs inclosa en un llibre imaginari que podran llegir tots els follets que vulguin...un petó.

    Relat seleccionat pel llibre "Relataires Paral·lels 1.0"

  • La lluita genuïna d'una dona.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-12-2005 | Valoració: 10

    Una bona estocada a l'infantilisme de la ficció tipus Disney. Rere cada expressió s'hi percep, súbtilment, la força d'una dona valenta que malgrat la fantasia de la infantesa toca de peus a terra, i no renuncia a la seva genuïna lluita.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Yáiza | 10-12-2005

    Realista, ben expressat, m'encanta el valencià!!, tinc curiositat per llegir més relats teus, anabella, que per cert... m'agrada molt el teu nick, o pseudònim... m'ha portat records de fa anys.... una nina molt espavilada oi?

    Yáiza

  • una història...[Ofensiu]
    laia | 10-12-2005

    ben maca, la d'aquesta blancaneus valenciana...
    està clar, però que encara no pot baixar la guàrdia la blancaneus, pq aquestes bruixes apareixen sovint per embriagar-te de mala vida, i pors!
    però s'ha de seguir endavant, el que queda per recórrer.

    ah! un final molt i molt bo

  • Blancaneus moderna[Ofensiu]
    kukisu | 10-12-2005

    Penso que has creat una bona història que reflecteix la lluita davant de l'adversitat, sigui quina sigui, i que el remei sempre es troba dintre de nosaltres mateixos.
    Sobretot sense prínceps, embolicaires.
    Endavant amb els mots!

  • un conte real...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-12-2005

    M'agrada la forma fresca i tendra del conte. Moltes vegades som Blancaneus i la Mort disfressada de Destí ens ofereix un verí que porta a la innanició lenta de l'ànima mitjançant la tristesa.
    Crec que la força a la que et refereixes com a antídot és la que rau en el fons del nostre interior. Aquella que molts cops no poden sentir però que mai ens abandona. Una llavor que germina i ens dóna força i enteniment per creure en nosaltres mateixos.
    No hi ha príncep, no hi ha més història que el viure amb il·lusió i esperança el dia a dia i saber abraçar el dolor i la tristesa sense morir per dins.

    No cal vendre entrades, però aquest forma part dels contes reals que donen sentit a la vida...

    Una abraçada!

  • rbbarau | 10-12-2005

    M'ha agradat molt!
    Un petó i mai deixis que cap verí et tregui la força...

  • una dona que...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-12-2005 | Valoració: 10

    lluita sola, no ven entrades! guapooooo!!!!
    no, la vida no és cap peli, no cal somiar òscars ni llums de hollywood... només cal caminar amb compte i saber triar bé... les pomes!
    tens un estil fresc, original i nou... i no poden amb ell les velles bruixes dels relats amb melmelada avorrida.
    una abraçada!

  • Penso que el destí ........[Ofensiu]
    angie | 10-12-2005

    l'anem estructurant nosaltres a mida que la vida avança, tot i que hi ha moments de màgia que ens sorprenen, per a bé o per a mal...i és encertat que de vegades es converteixi en Mort.

    El teu conte-relat està ben escrit, i tractes temes com la Mort, la Misèria i el Destí, difícils de conjugar molts cops.

    De totes maneres, la Misèria té més punts per a disfressar-se de Mort, és una opinió personal...


    angie

  • tons diferents[Ofensiu]
    foster | 09-12-2005

    dins un mateix relat força estructurat i amb un plantejament correcte, coherent amb la idea i l'estil triat.

    ara, i dir el mateix sense la metèfora, ironia, joc de doble significat? Crec que la confrontació d'aquests grans temes abstractes es pot fer aixì , com a temes, o bé incorporats en el caràcter dels personatges.

    Aquí, en el teu conte, m'agrada que la Mort es disfressi de Destí... però em falla que el valor positiu sigui la força, a més no una força al mateix nivell absolut sinó més literal i pràctica.

    no seria més aviat força de voluntat, instint de supervivència? Sens subte la Mort els posa a prova, però també la Vida, i d'una manera més subtil i enganyosa.

    bé, està prou bé, encara que no és el meu tipus de joc literari...

    petons, foster

  • Potser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-12-2005 | Valoració: 10

    ...la miseria i el destí poden ser més cruels que la mateixa mort, que en el fons fa la seva feina. Però com be dius "La mort, quan cau com un llamp a prop teu, és el verí més amarg i dolorós que pot existir." I això tan sols ho pot saber el que l'ha provat. M'ha agradat molt. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

39873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")