Foto de perfil de sinda

sinda

Barcelona,

4 Relats, 11 Comentaris
4440 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Miro amunt, veig la neu caure sobre meu.
Ella també mira amunt però no sap què és això que cau del cel. Intenta agafar els flocs de neu com qui intenta agafar el seu somni a al vol. Juga.
És feliç, simplement feliç; potser ne'm d'apendre.



www.fotolog.com/maskins

marteta26@hotmail.com

Últims relats de sinda

  • Demà marxo

    sinda - 23-11-2007 - 882 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Algun dia marxaré on somnio cada dia des de fa temps. Espero que l'adéu no sigui com el d'aquesta carta. És la immaginació...que avui l'he deixat volar ven alt. més

  • Sentir

    sinda - 20-04-2007 - 1139 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un bon amic em va dir: una ferida al cor és com una cicatriu a la soca d'un arbre. L'abre creix i creix i l'escorça es va reforçant i fent més gruixuda, i la cicatriu va quedant en sota, es va curant a poc a poc fins a arriba un dia que ja no es veu perquè s'ha curat del tot i no fa mal recordar-la. Gràcies per ser al meu costat quan em desperto d'un malson. T'estimo Quim. més

  • Les paraules em parlen

    sinda - 23-01-2007 - 967 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Després d'una bona temporada sense publicar res he decidit penjar aquest relat. Com introduir-lo? Puc dir-te que és el fruit d'uns mesos durant els quals ha plogut molt , ha fet molta boira i ha sortit el sol. "Després d'una tempesta sempre surt el sol". Jutja-ho tu mateix. més

  • Gràcies

    sinda - 16-02-2006 - 1452 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    De sobte ho podem perdre tot, jo vaig tenir sort: molta sort. Aquest relat és per a tu, pare que m'has ensenyat i continues ensenyan-me cada dia que hem de lluitar per viure la nostra pròpia vida. més

Últims comentaris de l'autor

  • sinda | 09-09-2008

    bonic...res que no s'hagi dit mai abans...però bonic
    m'agradaria sentir-ne la melodia. si ésque en té

    un petó!

  • sinda | 06-07-2007

    sovint me'n has parlat, i no se imaginar-me-la. com deu ser aquesta estrella que tan t'ha guiat i et guia quan et trobes en mig de l'oceà?
    Eulàlia algun dia espero arribar-te a coneixer.

    una abraçada

  • sinda | 18-04-2007

    Les teves paraules m'han posat els ulls plorosos. Cada una de les sensacions és dura i real. Visc una de les etapes que tu has passat és com si aquest relat l'hagués escrit jo. A vegades les persones tenim actituds incomprensibles fins i tot per a nosaltres mateixos: intentem revelar-nos contra el que més estimem, i quan ho perdem..."perdem el nord".

    gràcies per atrevir-te a dir-ho!

  • sinda | 25-01-2007

    Llegint-te m'he vist en un mirall. He entès cada una de les teves paraules i les he vist reflexades en el meu univers.
    Tan real i tan dolorós, oi? Com pot ser que l'amor, la cosa més bonica, arribi a fer tan de mal?
    Dies i nits pensant en una persona. Cada cosa és un record que fa pensar en el seu nom. I et repeteixes que ja en tens prou i que s'ha acabat...però res...res no s'ha acabat, perquè l'endemà hi tornes a pensar.

    T'arribes a sentir culpable d'haver-lo perdut? Això encara et pot fer més de mal....i no! Tu, segurament no n'ets la culpable...forma part del destí...

    No tinc la solució alq ue segurament sents, tan de bo! Només puc dir que en algun racó hi ha t'espera i t'estimarà en majúscules, fent tornar el sentit i el valor a aquesta paraula ESTIMAR.

    m'ha agradat llegir-te

  • sinda | 25-01-2007

    bonic relat. Sí, totes hem passat nits plorant i dies i mesos plens de boira grisa i espessa. No cal ser una adolescent per a viure-ho, és humà.
    És horrible quan els dies passen i et sents perduda i absurda, pensant en un algú que ara "no vol saber res de tu", però m'agrada mantenir l'esperança i la fe que "tot passa per alguna cosa".
    Et puc dir que després d'una tempesta sempre surt el sol.

    hi torno, bonic relat

  • sinda | 24-01-2007

    Si el món t'empeny planta-li cara!!
    Un dia algú em va mostrar que confiava en mi i em va ajudar a confiar en mi mateixa.
    És cert que sovint el món ens empeny, però hem de ser forts i com tu dius, hem de ser capaços de desfogar-nos, de plorar, de cridar...
    El bonic de tot plegat és tenir qui t'aixugui les llàgrimes, qui t'abraci i et faci costat en els moments més freds i foscos.

    Bonic relat, però mi ha mancat una mica de força per tirar endavant.

  • sinda | 04-05-2006

    Una història preciosa per a una melodia que segurament també ho serà.
    Disfruta'n mentre la tinguis a les mans, disfruta'n mentre ningú enderroqui l'estació d'aquest amor.
    Aprofita cada instant sense tornar deixar que la màgia de l'estació es torni a apagar.

    Tan de bo en aquesta estació hi passin els trens que en d'altres no passaven o no vas poder pujar.


    Tan de bo no hi hagi mai més "mala sang" i que aquella pel·lícula (ja saps quina vull dir) es mantingui sempre lluny de la nostra realitat.

    Mil petons.

    Sinda

  • sinda | 21-03-2006

    Preciós, intens, ple de sentiments... M'ha agradat tornar-te a llegir. Qui sap si algun dia et podre escoltar cantar una d'aquestes lletres.

    ànims

  • sinda | 19-03-2006

    En un inici m'ha xocat, quan estava per la metitat....flipava...i el final m'ha agradat.

    ànims que la vida és bonica to i que a vegades complicada...!! Somniar és un motor per lluitarper la felicitat. I enamorar-se pot arribara ser preciós!

    gràcies pel teu comentari!

    una abraçada!

    marta

    marteta26@hotmail.com

  • sinda | 18-03-2006

    És dur saber que que hi ha dones que viuen en situacions com aquesta, semblants o pitxors. Sí, realment l'amor és important per no sentir-te sol, per tenir força per lluitar, per tenir somnis... L'amor és escencial en auqesta vida.

    Molt bon relat!! Gràcies!

    ànims!

  • sinda | 14-03-2006

    Atrevit,.
    No puc dir que no m'hagi agradat, crec cque és molt real. Tanmateix, però, i falta alguna cosa ...trobo que ets molt dur i potser deus tenir els teus motius per a ser-ho... però el paper d'ella tampoc deu ser gaire fàcil, i com a mínim és sincera. (o no?).

    ànims!

  • sinda | 14-03-2006

    Atrevit,.
    No puc dir que no m'hagi agradat, crec cque és molt real. Tanmateix, però, i falta alguna cosa ...trobo que ets molt dur i potser deus tenir els teus motius per a ser-ho... però el paper d'ella tampoc deu ser gaire fàcil, i com a mínim és sincera. (o no?).

    ànims!

  • sinda | 14-03-2006

    El títol m'ha encoriosit, i el conte m'ha encantat...Has entrat en el meu jo més profund...
    Merci pels teus relats...
    continuaré llegint els teus relats..!

    ànims

  • sinda | 23-02-2006 | Valoració: 10

    Ostres m'ha agradat molt llegir-te, cada paraula, cada vers fa sentir la realitat. És expressiu i sembla un reflex.
    Et seguré llegint!

    sinda

  • sinda | 22-02-2006

    Després del teu comentari he volgut llegir-te de seguida. Suposo que no hiha paraules per dir en situacions tan dures, oi? El que comta més és saber que no estàs sol.
    És admirable la teva valentia.
    ÀNIMS! et continuaré llegint!

    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: