Notícies de la ciutat. Segona part.

Un relat de: annabella pampallugues

València ha perdut el color
com els pots de cola que passen anys al sol.
No té la verdor irlandesa
de portes pintades i granat de fang
que té Dublin.

València ha perdut la substància,
la màgia turca, el vellut italià.
Només a la Plaça Redona
trobe l'art antic, les paraules en l'aire
que recorde de vides passades.

València ja no em dóna cançons
desconfie de les llambordes,
de les pintetes daurades, les randes blanques
l'Estació del Nord, el carrer Colom,
els buñuelos de viento i la fallera major.

València mai no ha tingut
el bioritme allegro que té Guadassuar
és només un teranyina de fils enganxosos
per la qual em costa caminar
sense quedar-ne malmesa.

València, ciutat de les flors,
mai no ha tingut les flors que jo vull,
cap rosella no l'ha trepitjat
d'ençà quan es podia respirar sense factura
d'ençà quan encara hi quedava camp.

Res no em lliga a València.
Ja, ni la llengua: vet ací la paradoxa.
Malgrat això, em toca recórrer-la a diari.
Qui n'ha fet, de València
una ciutat per odiar-la.

Qui n'ha fet, de València
una ciutat sense batecs.


Comentaris

  • M'ha captivat elo poema[Ofensiu]
    Bruixot | 30-01-2006

    que no coneixia, avui que he vist que és el teu aniversari.
    Així que primer et felicito per l'aniversari (mua mua), i després et felicito per aquest poema i l'anterior (que també m'agrada!).

    Tot i que no conec gaire Valencia, trobo que fas un retrat de la ciutat que ja voldrien fer altres poetes. Un retrat pròpi, totalment subjectiu, com ha de ser! Perquè que hi ha a part dels ulls d'un mateix i dels altres?

    M'ha agradat passejar per la ciutat amb els teus ulls, Sentir la teranyina que s'enganxa, veure la pintura malmesa pel temps (que sempre acaba malmeten les coses), no veure les flors que tu t'agraden (però que imagino profundes, vives, fresques, reals!), i saber que, malgrat tot, encara hi ha persones com tu que hi passejen....

    Potser Valencia només té els batecs del teu cor desgranant paraules...

    Bruixot

  • Tens raó[Ofensiu]
    en veu baixa | 03-01-2006

    De vegades, quan la passege, pense que a València li han furtat els batecs.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

39873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")