Notícies de la ciutat. Quarta part.

Un relat de: annabella pampallugues

Com un xiquet que juga amb el fang
ciutat, jo a tu et modelaria.
Et pastaria al meu gust,
i et pretendria neta i bonica.

Però igual que de la terra humida el xiquet fa una bola
i diu, segur, que és un gos preciós que somriu,
jo no en sabria fer de tu
més que un vast pilot de fang.

I llavors m'he de conformar,
-com un adult seriós
que ja no té edad per jugar amb fang-
en desitjar que fores preciosa i somrigueres.


Comentaris

  • Adults[Ofensiu]
    T. Cargol | 02-08-2006

    Deixem de ser nens, però això no significa que no puguem seguir imaginant o intentar fer coses que volem: simplementn sabem que potser no ho aconseguirem.

    Pampallugues t'has buscat una foto que reflecteix inteligència però també la teva bella fesomia - que és conseqüència del concepte anterior.

    M'agrada la teva biografia: ens fas conèixer el teu estat anímic, una mica sorprès - pel que significa ser adult? - però en certa manera satisfet. oconformat.

    La cullera alçada és un símbol que tu veus però que no t'absorveix: mires la camara.

    Bé, és això: anar fent camí.

    Salut


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

  • m'agrada el títol...[Ofensiu]
    Capdelin | 05-07-2006 | Valoració: 10

    i el contingut.
    A vegades penso que els de ciutat comprem per poder somriure... que ens posem ulleres de sol per canviar el color de la vida, que fugim d'ella com qui busca oxigen i que en algunes zones put a mor al fons del paladar... i seguim comprant i comprant per poder somriure davant d'un provador de grans magatzems... i ens creiem que som més grans perquè som quantitat... pero ella, la ciutat, segueix tenint en els peus, fang, fang... Cal que la cuidem.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")