L'orfandat de les lletres, o poema sobre l'art.

Un relat de: annabella pampallugues

Digue'm que no t'has sentit mai temptat
de pintar-te la mà de negre
i marcar-la al paper blanc immaculat
com a únic vers.

Jo també he sentit l'orfandat de les lletres
de la inspiració en què no creiem ni tu ni jo.

Digue'm que no has fet mai un poema
sobre l'angoixa de no poder-ne escriure cap.
Pensaves que així marxaria el buit, i en faries un de brillant.
T'equivocaves.

Jo també el tenia pendent, el poema sobre l'art
Vet-lo, tampoc serà brillant, tampoc m'agradarà.

Digue'm que no t'has fet petiteet petiteet
al llegir els versos d'algú altre
has demanat a Déu ser un poquet poeta
mentre perdies la fe en les idees i els dits.

Jo també he tingut l'anhel de versos polits
i rimes que em convenceren encara al passar la nit.

Digue'm que no sabies
que jo també he volgut ser poetessa
que jo també he volgut ser la teua poetessa,
i la princesa dels teus versos.


Comentaris

  • Digue'm [Ofensiu]
    kispar fidu | 06-02-2006

    ... que mai has dubtat d'on sorgeixen les paraules que formen els teus versos; perquè serà l'única manera de veure que no sóc l'única que es perd d'entre les seves lletres i no troba el motiu dels seus "poemes".

    Molts cops em sento perduda entre les línies que escric. Sento que no dic res en un munt de paraules. Que tot gira al voltant d'un context indefinit i poc concret que queda difós entre uns versos...

    Suposo també, que si els poemes sempre fossin clars i precisos, les diferents interpretacions dels lectors, no serien pas possibles...

    que vagi bé!
    ens veiem!

    Gemm@

  • NO HO PUC DIR[Ofensiu]
    louise | 20-01-2006

    No puc dir que no, és així.

  • angie | 15-01-2006

    d'algú que consoli. Això m'ha semblat el teu poema.

    La construcció m'ha encantat, repetint aquest imperatiu que prega, en si, ja és una metàfora. Genial.

    Un beset en verset, pampa.

    angie

  • Bon poema![Ofensiu]
    filladelvent | 05-01-2006

    Sí, m'ha sorprès. Felicitats, xica. Quan pugui et continuaré llegint i m'esmeraré més en el comentari.

    -Filladelvent-

  • ambre | 29-12-2005

    El títol ja m'ha enganxat i la resta del poema l'he trobat ple de sentiments que compartim, la ma negre, sentir-se petit, molt i molt maco.

    Feliç 2006 annabella

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

39865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")