Notícies de la ciutat. Primera part.

Un relat de: annabella pampallugues

Vaig prometre que odiaria l'asfalt
les parets grises i la pluja
àcida de la ciutat.
Vaig prometre odiar cotxes,
llums i vianants autòmats,
botigues plenes de roba
que mai voldria comprar.

I em vaig prometre guardar l'essència
de dona de poble, tendenciosament inculta
pretensiosament oculta, entre la gent.
Vaig voler seguir estimant-me els jardins
els testos en els balcons
i les ganes de caminar, en silenci
i el costum de creuar carrers sense mirar.

Em vaig prometre a mi mateix
tindre sempre ganes
de tornar al poble.
I ser només, i no més
algú que va de pas
amb només una ampolla
d'aigua a la motxilla.

Però ara em sé vençuda per l'asfalt
les cares grises i la vida
àcida de la ciutat.
És més fàcil ser un jo en una caixeta
de fum en la vorera, també grisa
i ser només, i no més
una part de la foscor trista.

En el fons sabia
que els meus peus aviat sabrien
caminar sobre sòl dur.
I que la meua ment despistada
sabria a la fi agafar el metro
sense morir en l'intent.
...i arribar sempre a temps.


Comentaris

  • la ciutat[Ofensiu]
    Shu Hua | 19-06-2006

    ma mare sempre diu que prefereix Barcelona a Vilagrassa o Reus, perquè aquí no la coneix quasi ningú i ningú no es fica a la seva vida. Val a dir que ma mare és una persona molt tímida.
    Personalment crec que les ciutats tenen moltes vivències, hi trobes de tot, i això deu fer que t'hi enganxis.
    A mi també m'agrada aquest poema, si l'has escrit, serà perquè ho necessitaves.

    M'he llegit també les notícies 2 i 3 i allí veig que canvies el registre i ja no t'agrada tant la ciutat. Això és la vida i la marastra de Blancaneus, què hi farem! Per cert, en la tercera part, quan parles de la mort de la terra, et refereixes potser a l'edificació incontrolada?
    Quan passejo per Barcelona i veig un solar o un modern edifici on abans hi havia una caseta, puc sentir la pena de l'antiga casa i de la ciutat sencera, que s'ha quedat amb un trossest menys d'ànima.

    M'agrda molt com escrius. No et coneixa.
    Una abraçada
    Glòria

  • per què?[Ofensiu]
    Lavínia | 23-12-2005 | Valoració: 10

    no t'agrada el que has escrit, Annabella?

    Dius que odiaves l'asfalt i ara t'hi sents arrossegada que puc agafar el metro sense morir en l'intent, doncs, a mi em sembla força enraonat, tal i com ho has dit i, a més, amb la poesia pròpia d'una sensibilitat que fa palesa la seves pròpies contradiccions i això, noia, molt pocs tenen el valor de confessar-ho i, el que és més determinant, no saben com dir-ho.

    Petons.

    Lavínia

  • ja sé que no està bé fer-se autocomentaris, però...[Ofensiu]

    és que ara que l'he penjat no m'agrada gens!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

39865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")