Cercador

Llista categories

De la terra morta

Un relat de: annabella pampallugues

Va germinar la llavor de l'arbret
en una terra erma vestida de gris.
Va notar al nàixer l'absència de les mans
consoladores de l'aigua.

En la corfa de l'arbre es veia
la tristor d'estar creixent per acabar morint.
Els anys que passaven es dibuixaven
ferint-li amargants l'ànima.

Abandonat de la mà dels déus
va créixer enmig de colors de sang
i l'únic bagatge de la terra morta
que li oferia el paisatge.

Visqué sense l'abraçada etèria dels ocells
alimentant-se solament de tres gotes d'aigua
que la seua arrel, profunda per necessitat,
trobava sota la terra amagada.

I es veié així arrelat a una terra morta
i abans de morir feu una última alenada
i amb el poc d'esma que li quedava
va fer-ne una bresquilla.

Una maneta fosca com la nit
prené de puntelletes la bresquilla òrfena
i amb un mos, de dents blanques i pupil·les lluentes
se'n va salvar d'acabar mort de fam.

I així fou com, de la terra morta,
de l'arbre que vivint moria
i d'una bresquilla condemnada a morir
va nàixer de nou, la vida.

*Dedicat a Vero, que volia un poema, i ara ja en té un :)

Comentaris

Afegir comentari

Hola!!![Ofensiu]
Sol_ixent | 24-08-2006
Crec que vaig descobrir-te llegint un repte en el que vas participar, i, fa temps que volia comentar-te, tot i que mai no trobava el moment...

En fi, que m'agrada molt com escrius, i... tal i com t'han comentat abans, la teva introducció tb la trobo molt... original???

Cuida't molt, i que vagi molt bé per terres valencianes!

Adéu xiqueta!

Sol_ixent
Perdona, he oblidat dir-te[Ofensiu]
Leela | 30-01-2006
que la teva biografia : m'encantaaaa!!!!
Jo no porto mai tacons perquè em torso els peus i se m'han fet tant amples que ja no m'hi caben les sabates de punta. M'encanto amb qualsevol cosa... mmm... amb els teus versos per exemple!

Un petó!!
De la terra morta[Ofensiu]
Leela | 30-01-2006
fins i tot semblen sortir coses meravelloses.
M'ha agradat especialment:
Visqué sense l'abraçada etèria dels ocells
alimentant-se solament de tres gotes d'aigua
que la seua arrel, profunda per necessitat,
trobava sota la terra amagada.

He trobat aquest poema molt vital, malgrat el títol que pugui semblar el contrari. M'han agradat molt les figures que has dibuixat amb les teves paraules, sencilles, però molt ben posades.

Anabella, ha estat un plaer descobrir-te
Aprofito també per felicitar-te! Per molts anys!!
Una abraçada

Leela

l´Autor

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.

Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >