Cercador

Llista categories

El teatre vell

Un relat de: annabella pampallugues

S'eleva el teló
el teló dels anys
el teló de les misèries.
I veus l'entaulat
sol, polsós, desgastat.
L'hivern n'ha abastat
també la fusta.
Les butaques buides
de fantàsmes antics,
aquells que ençà
s'estimaren el teatre.
El teatre o la vida
tant ens fa.
La llum vermella no escalfa
no et fa creure que en anys
l'art tingué erms els pilars del teatre.
Queda una cadira, a l'entaulat
sola, polsosa i pensativa
condemnada a ser per sempre
una cadira sola a l'entaulat.
Qui digué que les paraules
eren nòmades però tornarien
un cop passat l'hivern...
Ni la primavera més florida
les va poder tornar.

Comentaris

Afegir comentari

Caram, caram, ...[Ofensiu]
OhCapità | 16-12-2005
us havia llegit alguna cosa però reconec que no m'havia parat amb la suficient atenció. Mmm, m'ha agradat molt aquest teatre vell, mmm, has sabut crear una ambientació perfecte, el caliu d'un teatre vell i atrotinat pel pas del temps, per l'oblit, ... catxis!

Gràcies pel vostre comentari, ... i per considerar que he fet un bon exercici d'autopropaganda, ...

Mmm, us seguiré visitant, ... segur!

OhCapità

l´Autor

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45479 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.

Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >