Cercador


Llista categories

Plou

Un relat de: annabella pampallugues

Continua plovent, però poc
i amb el vent, que es suau
les gotes esdevenen nimfes
surant sense ales,
negant-me del seu blau.
Perquè la pluja és blava
blava i malenconiosa
d'eixa tristesa que necessitem
com qui necessita beure.
L'aigua m'ha fregat la cara
me n'ha llevat les penes
i he agafat l'aigua amb les mans
com qui agafa un diamant.
He tornat a casa, on la llar està encesa
i he vist evaporar-se la gota que havia pres;
ara dormo en el foc, amb un abric de pluja
i esperant que plogui també demà.

Comentaris

Afegir comentari
  • màgic[Ofensiu]
    Abs | 10-06-2007 | Valoració: 10

    M'encanta la pluja, per aixo també m'ha agradat la sensibilitat d'aquest poema, M'ha fet sentir be, m'alegro d'haver-te descobert com a autora, seguire llegint els teus poemes!

  • com una carícia plena de vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-11-2005

    Malgrat que la major part de la gent no és gaire amiga de la pluja, jo la trobo plena d'encís.
    M'agrada el seu so als vidres, al paraigua, el seu lent davallar per la meva cara, aquell pessigolleig que neix a dins barreja de melangia i batecs de vida.
    Crec que és una mena de carícia eterna que frega la pell del cor.

    Precioses imatges les del teu poema, que només es poden escriure quan realment has format part d'aquestes gotes de pluja que no semblen morir.

    Una abraçada molt gran!

  • Molt bo[Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 16-11-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, i a mes acompanya el temps, denota una gran sensibilitat i aquella uni mística que tenim amb la natura i les propietats purifican de l'aigua... nose, m'ha agradat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >