I jo pregunto...

Einsteinva dir: «Déu no juga als daus» Això vol dir que el món no és producte de la casualitat , que és com dir que darrere d’aquest ha hagut un altre univers anterior, o sigui, que la creació és un etern batec de milions d’anys. Per tant l’univers no s’ha creat del no res, sinó d’un univers anterior i així de manera successiva per eons. El Big Bang no és pas el començ, ans sinó el començ de molts començos. Són cicles de 40.000 milions d’anys que es van succeint una i altra vegada. En cada cicle es va creant un univers tal com el coneixem. Els Big Banng són simultanis, es a dir, es creen els 22 univers paral·lels i hi ha 22 Big banhg paral·lels. Es un batec Cada cop pot ser diferent la vida, cada vegada diferent la formació de les galàxies, cada volta distints els sols, cada cop diferent l’evolució...

Hola Nona. Jo tampoc ho tinc molt clar. Reconec que hi ha tantes coses que se m'escapen que... Però aquesta en concret de la creació del món, m'encongeix absolutament. M'alegra moltíssim rebre un comentari teu, que valoro i aprecio sincerament. A veure si veiem aviat algun escrit teu! Una molt forta abraçada meva i de l'Olga. Ara mateix està al·lucinant observant les floretes de color beig que ha engendrat el nostre llorer, aquí dalt on vivim, a Ribes de Freser. Petonets!

Aleix

pot tenir molts valors, però a mi em sembla, que un dels més importants és L'AUTENTICITAT.........................i tu, Carme, ho ets, d'autèntica!!, això és el que val: mostrar-te transparent, nítida, sense replecs ni subterfugis...Tu tens moltes qualitats i no cal QUE ET COMPARIS PAS AMB NINGÚ...
A mi no em costa gaire escriure, però em costa moltíssim fer coses que les altres dones fan amb gran facilitat: no m'agrada la casa, ni fer labors, ni fregar, ni cuinar...Sóc un desastre de dona!!, si fos un home sé que se m'acceptaria, però sent dona quedo...FATAL...Tu ets una gran persona i estic orgullosa de conèxer-te, de veres!!, jo sóc molt complicada, atormentada...i tu m'aportes pau i esperança..i amor: gràcies, carme....

més d'una vegada he pensat el mateix.

Potser el dia que l'ésser humà tingui la resposta a aquestes preguntes se sentirà més buit que mai...qui ho sap!!
en fi salutacions i fins la propera nonna, d'un nouvingut al web
joan

Si algú em digués que ho té clar li respondria: ¡ que bé !. No m'el creuria, pensaria que creu que ho té clar, més, em penso que aquesta claredat s'ens nega als mortals.
* * *
Carme, o Nona (si m'ho permets). He afegit a la meva biografia l'adreça de correo, amb l'advertiment de que no soc gaire regular amb la meva estada davant l'ordinador.

Em fà una mica de nosequé entrar al fórum, jo no tinc gaires estudis i en una conversa entre persones cultes acostumo a quedar per sota del nivell dels parlants. Ja he dit a la meva biografia que vaig anar a escola fins als 12 anys. Vaig començar llegint novel.les de la Corin Tellado i desprès arreplegava el que podia. Als 42 anys vaig anar un any per fer el graduat escolar, que per cert, m'imagino que era adaptat a les persones amb poca base d'estudis o sia que era laigth. s'escriu aixis?

entraré, sí que ho faré, donaré una ullada i si m'acoquino gaire faré mutis.
¡salut!

Si algú em digués que ho té clar li respondria: ¡ que bé !. No m'el creuria, pensaria que creu que ho té clar, més, em penso que aquesta claredat s'ens nega als mortals.

són preguntes exixtencials molt ben formulades però que en desconeixem la resposta.
Cendra de flor

Potser es un canvi de materia, es a dir
d' una musica neixen sentiments i sensacions, i d' aquestes, coses materials etc .
el no res no existeix , tot canvia en altres dimensions, que probablement no hem descobert encara.
xavier
gracies pel comentari

jo tampoc tinc resposta a les preguntes que et fas... ens fem. Però m'ha agradat aquesta manera teva de fer prosa amb un tema que d'alguna manera sempre tenim present i sovint ens sorgeixen dubtes sobre els origens de l'univers, de la creació... De fet, ens expliquin el que ens expliquin, sempre queden aquells buits que no aconseguim omplir.
Una abraçada

has exposat amb claredat un dubte teu, però que alhora també planeja sobre la majoria de la població.
Jo no en soc una excepció i tampoc m'han donat mai cap explicació científica, que no pugui rebatre, perque la pugui entendre.
Per acabar "jo contesto" NONNA: si amb la poesia has sabut començar la casa per la teulada arribant a ser una magnífica poetessa, com no has de saber construir les parets amb una cosa més facil com és una bona prosa?

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

masses complexes per a ser contestades, però enhorabona pel teu relat en prosa que no s'et dona gens malament. Et contestaré amb una altre cita d'Einstein: "La formulació d'un problema és mñes important que trobar la solució que pot ser una simple assumpte d'habilitat matemàtica o experimental. La capacitat de suscitar noves qüestions requereix una imaginació creativa". I d'això tu en tens un pilot!

Enhorabona per aquest primer relat en prosa, Carme!
Diuen que, com el menjar i el gratar, en això d'escriure tot és començar, jajaja!
Ara seriosament, crec que aquest breu assaig resulta un principi prometedor: demostra que ets capaç d'expressar amb claredat una opinió personal, o un dubte en aquest cas, que no t'entrebanques en fer-ho i exposes el teu parer de forma nítida.

Pel que fa al contingut, ja vaig sentir un cop una pregunta molt semblant, però la resposta resulta una mica llarga per adjuntar aquí mateix... Si et continua inquietant, pots enviar-me un correu i la desenvolupo.

Espero que hagis tingut un bon estiu, bo de debò, i t'envio una abraçada per inaugurar la tardor,
Unaquimera

jo també em temo que no podem copsat l'abast de l'univers on som immersos, i per tant no tenim perspectiva per comprendre el nostre origen.
Ens haurem de conformar amb les hipòtesis, fins que hi hagin proves empíriques en un sentit o un altre.
Però plantejar-nos els nostre origen ens fa més evolucionats, l'afany de voler saber, de travessar noves fronteres crec que mai no abandonarà a l'espècie humana.

Petonassos i felicitats per aquesta reflexió que ens acompanya a tots en algun o molts moments de les nostres vides.

Abraçada!

Jo no soc ningú per ni tant sols comensar a pensar en aquestes profundes teories. El que més m'interesa és que has començat a fer relats i ho fas molt be. Segueix introduin al nostre esperit el cuquet que activa el pensament rovellat
amb més reflexions d'un cervell privilejat com el teu. Gràcies Carme.

Preguntes vitals, pors vitals

Cendra de flor

En primer lloc, admeto que fins ara no he llegit el comentari que fa tres mesos em vas escriure... i és que ha estat un any (encara compto els anys com quan anava a escola, de setembre a juliol) esgotador. Ara, després de les vacances, ho veig tot una mica més clar i he decidit prendrem les coses, sobretot la feina, amb una mica més de calma, perquè no és bo per la salut estressar-se tant!

Sobre el relat, et comento en primer lloc que, per ser com dius el primer text de prosa que edites a Relatsencatala, el tema que serveix d'inspiració és un punt de partida fascinant. Provinc d'una família catòlica i vaig anar a un col·legi de monges, on em van explicar, també, la teoria del Big Bang. I sí, queda el dubte inicial: abans del Big Bang, què hi va haver? Què el va provocar? S'han intentat donar moltes respostes. De totes maneres, penso que la cita d'Einstein que has escrit resumeix molt més que l'opinió d'una de les ments més grans de la història. És, en efecte, una reflexió que molta gent comparteix.

Espero que d'aquest relat trascendental on els hagi en vinguin més, Nonna_Carme. Vull agrair-te també que t'hagis animat a començar Des de la mort amb amor. No és, com pots comprovar, cap gran novel·la, però si almenys resulta entretinguda ja em donaré per satisfet.

T'envio una forta abraçada i, novament, moltes moltíssimes gràcies per tots els teus comentaris!

vicenç

Ara, a mi, totes aquestes qüestions no em treuen de polleguera: sóc ací, respire, camine... i visc!!!
Tota la resta, maldecaps i punyetes!

Salut i rebolica!

PS. Potser diràs que sóc simple. Potser aquesta 'simplicitat' ens fa agradable el pas per la Terra.

Si tinguessim clar tot alló que has exposat d'una manera tant entenedora, ja no hi hauria angoixes, ni dubtes, ni conflictes, ni decepcions. Suposo que hi ha alguna manera de lligar el Big Bang amb la existència de Déu (és això el que vols dir?), però comparar-ho amb la història del Gènesi, ja no és possible. El Gènesi, com tots els llibres de la Biblia ( en excloc el Nou Testament) són mitologies per a explicar l'inexplicable en èpoques en les que res se sabia sobre la formació de l'univers i del nostre planeta.
Ara pregunto jo: i a tu qui t'ha de donar consells sobre la teva esciptura en prosa?
Molts petons, guapíssima.

i ningú no et pot respondre, Nonna-Carme, tothom ignora el misteri de la vida tot i que l´interpreta de diferent manera. El que sí que et puc dir, és que has expressat els teus dubtes amb bellesa de paraules i de sentiment. Felicitats!

Pilar

la teva pregunta és clau i, penso, comú a la què ens fem molta gent. No te la puc respondre; hi ha masses idees al meu cap, molt per viure, molt per aprendre. Una abraçada

a una pregunta tan transcendent. Que més voldria jo!
Un petit assaig el teu d'una magnitud increIble que m'ha deixat bocabadada. Un cop més, t'endinses en reflexions sublims, de forma semblant a com ens tens acostumats amb la teva esplèndida i profunda poesia.
L'enhorabona per la saviesa - malgrat l'aparent ignorància- del teu relat. Com bé et diuen les companyes et fa pensar i molt.
Rep una abraçada astronòmica, Nonna_Carme.

Mercè

Personalment no crec massa en allò que no puc veure, aixi que em sap greu pero no et puc donar cap solucio a la teva, més que encertada, pregunta sobre l'origen de tot plegat...que va ser primer l'ou o la gallina?
Potser visc massa la realitat, però són reflexions que algun dia tots hi caiem.

Gràcies per fer.me pensar una estoneta!

Una abraçada