Estrenant vida

Hola Nonna-Carme,

Abans que res et vull donar les gràcies tant pel comentari que em fas, com per la teva apreciació.
Tens raó, més d'una vegada penjo el relat massa precipitadament. Tot i que me'l miro bé, sempre se'm escapa algun error ortogràfic o de sintaxi.
M'agrada't molt que em facis aquesta observació, demostra que ets una persona molt sincera i en qui val la pena confiar, que és el que en a mi m'agrada i procuro buscar sempre.
La millor manera de poder corregir alguna cosa, del tipus que sigui, és posant-hi un toc d'atenció, ajuda molt a l'hora d'anar aprenent i corregint. El que es tracta és de fer-ho bé, no amb errors, és com surt un escrit com cal.
Segueix així, m'ajudaràs molt, apart de RC també col·laboro en altres coses i és molt important que estigui ben escrit, si se'm escapa a mi i no hi ha un bon corrector, la publicació que se'n fa perd qualitat i valor.

I en el que es refereix al teu poema, chapeau! és maquíssim.

Ara t'ofereixo un de molt curiós. El vaig titular TINDRÉ UN COSINET??? - és infantil i molt divertit.
El vaig escriure quan l'Oriol venia de camí (ara ja té dos anys i mig i està apunt d'arribar el Nil, el seu germanet). En aquell moment, la nena, la Itziar (són cosins germans) tenia un any, es porten tretze mesos, i em va fer gràcia descriure la impressió que pot tenir una criatura d'aquesta edat quan li notifiquen que TINDRÀ UN COSINET.

Una abraçada. Estic molt contenta d'haver coincidit amb tu.

Gemma

Amb aquest poema ens has sabut expressar la necessitat que tenir de viure la llibertat amb serenor. Segons defensa aquest poema, aquesta percepció es pot comparar amb una renaixença personal.

Et felicito per aquest poema!

Núria

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Moltes gràcies, Nonna_Carme, per poemes tan ben trobats com aquest! Versos curts i directes, amb simbolismes universals que trasmeten les sensacions de positivisme i optimisme que conforme l'eix vertebrador del poema. Només hi falta música, certament!

Que la bona inspiració no et falti per compondre peces com aquesta (que em clico a favorits) o, si és possible, encara millors! Et desitjo un 2009 ple de bona salut, somriures i moooolts projectes literaris, Nonna_Carme!!!

Amb una forta abraçada,

V

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo i com veig que a tu també t'han visitat et puntuaré o tornaré a puntuar aquest i d'altres relats amb un deu
Una Abraçada
J. Lluís

Dels que ve de gust llegir en veu alta. M'agrada com sona i el crit final, exultant.
Endavant amb aquesta llibertat!

Poc es deu pensar aquest desgraciat de deor -dore el feliç que t'ha fet donan-te un notable.
Ja no ets a la famosa llista, com jo mateix, i això ens ha d'esperonar a seguir gaudint del plaer d'escriure.
El que s'ha quedat sesolat deu ser aquest malperit, (i perdona l'expressió).

Una fortíssima encaixada de Joan.

Hi ha comentaristes anònims que no es mereixen cap comentari. Volen atacar alguns autors com a tu, a mi, a MARITERRÀNI, a ULLSBLAUS1, a JOANPG, i molts d'altres..., doncs mira saps que et dic?, serem els pitjor valorats de Relats i que? doncs que continuarem escrivint com a mínim, igual de bé.
Saps que més et dic? Doncs que als Relataries que mencionat els envio aquest mateix comentari amb una valoració immillorable apa!!
A més ho faré tantes vegades com em passi per les turmes que carai!!!

J. Lluís

Així millor. (no sé pas què pensava quan escrivia el títol)

Quan la llibertat s¡instal.la en nosaltres com un sentiment viu, ni que sigui per uns instants, deixem de percebre les fronteres que ens separen. Els pulmons s'eixamplen i respirem a fons. Rés no pertorba aquella placidesa. Meravellosament expresat amb els teus versos.
Una abraçada

a la llibertat no es pot perdre mai. Altre vegada llegeixo un poema encantador versor curtíssims però clafits d'esperança i llibertat, i farcits de tendresa.
Una abraçada

J. Lluís Cusidó

Et diré que hi trobo a "Estrenant vida", hi veig una força que desfà la peresa, que viu l'espèrança i sempre cerca un camí per oblidar l'ofec, la por, la rutina, per desfer-se dels paranys. Una força interior que l'ha convertit en una ànima lliure, amb un gran bagatge de vida que s'ha tornat nova.
M'agrada, i potser m'equivoco al fer la meva lectura personal, pero agraeixo la força que m'encomana i que de vegades em manca.

Una abraçada.

Ben cert que el que es lliure,
viu la vida mes plena.

Però, ser lliure de prejudicis,
de envejes, de critiques, d'odis...
passant de mesquineses,
s'obre les portes de la llibertat,
de bat a bat.

Avet

Amb fermesa, esperança, perseverància, força i amor, és difícil que cap dificultat t'impideixi definitivament assolir la meta.
Mentres, uns naufraguen, sota les ones... altres s'ofeguen, vestits d'algues, ... potser molts confonen el trajecte amb el destí....
Però les teves paraules són tan clares, que il.luminen com un far aquesta etapa d'avui!

T'envio lliurement una abraçada joiosa,
Unaquimera

Gràcies per comentar-me, perquè m'ha permés conèixe't. Tens una senzillesa a l'hora d'escriure admirable, i envejable.

Crec que cada dia, hauríem de viure la vida, estrenant-la.

Mil besades i una infinitud de somriures per a tu.

Encomanes vitalitat amb el teu vers breu i concís.
Bonic cant a l'amor a la llibertat i a la joia de viure.
Per molts anys !.

O perfecte en la seva aparent senzillesa. Jo que m'esforço en escriure poesia, sé el que costa trobar un tema i embolcallar-lo amb paraules escollides una a una per a expressar allò que hom vol dir, Tu ho has aconseguit. Petons

El teu poema ,estructurat en versos breus que donen una gran agilitat de lectura, té un contingut preciós. Tot llegint vas notant una energia positiva encomanadissa. Transmets un munt de sensacions amb les teves paraules tan ben triades.
M'ha agradat molt el títol, fruit del que t'acabo de comentar.
Molt bon poema. Gràcies per crear-lo i gràcies també per les teves paraules.
Una abraçada.
Mercè

Que demostrar que enamorar-se encara és possible :)

Ha estat sempre el gran amor de la meva vida. Ja ni me'n recordava d'ella...

Me l'has fet retrobar, amb el teu poema tant encisador i bonic.

Potser algun dia el món la trobarà, encara que estigui lligat per les cadenes de l'exit i les sogues del triomf. De moment reposem tots damunt del llit de plomes de l'€ i el $. Ara que de la manera que es posa la crisi, igual ens trobem, de sobte, dormint damunt del somier...o potser al terra i tot. Però del terra no passarem, no! i, Volveran la oscuras golondrinas, de tu balcon...bla...

Apali, quin rotllo mes rotlliste que t'he fotut, Nonna_Carme!

Una abraçada...LLIURE!!!!!!!!!!

Amb fermesa i esperança
com a lleuger equipatge,
em disposo a obrir la reixa
finalment, de bat a bat.
I desfent-me de cadenes,
em llanço cap al miratge,
m'allibero a mi mateixa,
i m'entrego... Llibertat.


Una carinyosa abraçada

Rosella

i optimista.
Poema ple d'esperança, que m'ha omplert el cor de il·lusió per viure.

Que bonic sentir-se lliure i gaudir plenament d'aquesta llibertat, tot un regal que de vegades no valorem...

Una abraçada!
MarBlava

Crec que tots tenim dret a expresar, a la nostra manera, l'afany de sentint-se lliures
i dir-ho cridant o amb suavitat, amb paraules senzilles o rebuscades, però el sentiment,
que és el que importa, segueix sent el mateix.

Una forta encaixada de JOANPG.

La llibertat és tan maca, sense lligams, sense compromissos, pots ser lliure i ets lliure. I encara que estiguis tancat a una cel·la, pots ser lliure en la teva ment.

La llibertat traspasa murs.

Gràcies i salutacions.
ullsblaus1.