Bonics i durs versos, que evoquen amor i mort (les dues velles amigues de sempre).
M'encanta la contundència i eficàcia dels mots que empres, i la seva musicalitat.
"Camino pendís escarpat i dur
vers terra bla on descansar;
només m'atura la pedra aspra
la sorra freda, que dorm en tu"...
No es pot dir més en quatre versos.
Felicitats i endavant.
Cordialment,
Ramon

Una trista historia, on s'hi reflexa els mil i un escaires de la incomunicació i del plantejar el fet de viure, amb l'egoisme del propi interès, per damunt del de la parella. Sovint amaguem el nostre petit egoisme i les nostres pors amb la coartada de que "ho fem per ella" (o "per ell", tant s'hi val)
Imprimeixes el ritme cadenciós adequat per destil·lar les espurnes d'amargor i el tempo que la historia requereix.
M'ha agradat molt.
Salutacions, Pilar.
Ramon

Maltractaments; legítima defensa; assassinat...
A on pot portar aquesta malaltissa i covarda actitud de certs humans de voler imposar-se per damunt de les presteses febleses de altri?. A l'assassinat, o a la pervivència de la humiliació ?.
Un bon relat, Queca, on poses fil a l'agulla a un problema, malauradament massa present a les primeres pàgines dels diaris, i, potser sense tanta sang ni fetge, molt habitual a les relacions de parella, de feina i allà on hagi d'intervenir el tracte humà, amb les seves magnífiques i positives realitats i els seus racons més tèrbols i foscos.
Una abraçada ben cordial.
Ramon

Un relat excel·lent, amb un ritme cadenciós que va dels sentiments més comuns a l'angoixa d'una anunciada crua separació i el desenllaç d'un final extrem, que deixes obert a totes les possibilitats.
Molt encertat el paral·lelisme de la narració amb la musica de Puccini.
Enhorabona.
Una abraçada.
Ramon

Una excel·lent crònica d'uns ritus ancestrals, amb el testimoni de les fotografies i l'excel·lent prosa que et caracteritza.
Molt bé tot.
Una abraçada.
Ramon

Quatre mots i cinc versos per expressar un pensament, potser una emoció.
Per què més rotllo, si amb tanta senzillesa es pot expressar ?.
Sovintejo el Riell Bulevard, que m'agrada molt, tant el que hi escrius com el que hi deixa en Lluís.
Una abraçada.
Ramon

Com si hi hagués anat.
Un relat fresc i àgil amb aquella punta d'ironia i de bon humor que el fa amè i d'agradable lectura.
Retrates amb bon estil el perfil d'una certa i jove comunitat, amb uns bons tocs i subtils pinzellades coloristes.
Per molts anys.
Ramon

Aquestes dues magnífiques poesies que ens has deixat sobre la guerra, són una directa i clara aproximació sobre les misèries, escrites amb bon tremp, sensibilitat i claredat conceptual.
Em quedo amb el final, on commines Al·là i Javhé aturar les matances. M'apunto a la teva imperativa demanda.
Salutacions.
Ramon

I que tinguis molts d'èxits en aquesta etapa que has encetat. És un goig veure progressar altri.
Crec, com ja t'han dit, que les gràcies te les hem de donar a tu per la teva feina.
Personalment, procuraré cercar el teu llibre.
Salutacions i per molts anys !.
Ramon

farcit de sana ironia i amb un bon sentit del humor. Qui no ha viscut alguna experiència -potser ja llunyana- com cantaven aquells del Simca 1000 ?. M'agrada aquesta frescor del teu relat, desenvolupat amb elegància i amb una bona descripció d'algunes realitats, com la de la vídua amb fills "okupes"...
Enhorabona.
Ramon

Aquesta generositat del cor que reparteixes amb prodigalitat, per força ha de revertir-te amb escreix amb grans dosis de felicitat. El món és molt millor amb gent que diu coses com les que dius tu.
Petó.
Ramon

Ho fas amb elegància i bon gust, emprant metàfores que et duen a un poètic i excel·lent resultat.
No sé si ho has fet expressament, però, te'n has adonat que aquest magnífic poema eròtic és el teu relat número 69?. Per força havia de ser una mica excitant, no?.
Una abraçada virtual.
Ramon

aquests lluminosos haikus d'esperança de millor temps, aquests dies de nuvolades, pluges i ventades traïdores.
Agraeixo els teus comentaris i et faig avinent que et vaig enviar un correu a la teva adreça,responent-te sobre els temes dels trolls i altres herbes dels que em parlaves, que espero hagis rebut i pogut llegir.
Cordialment,
Ramon

Un relat concret, que traspua goig de viure, dintre de la quotidiana normalitat i de certa malenconia.
M'agrada el final, on expresses el inabastable món dels somnis com a sortilegi de la monotonia d'un dia a dia equilibrat i mesurat, farcit de detalls entranyables, malgrat la seva quotidianitat (o potser per això).
M'ha agradat molt.
Gràcies pel teu comentari.
Ramon

Una poesia àgil, complexa, treballada, que fa de bon llegir.
M'agrada el teu estil i la teva forma, potser una mica transgressora de presentar-la, des de la intel·ligent qüestió que planteges: "Què series si fossis paraula?".
T'agraeixo el teu comentari, i aniré seguint les teves aportacions.
Ben trobada!.
Ramon