Cercador
DÓNA'M LA MÀ
Un relat de: aurora marco arbonésNo em fa por la mort, em fa por morir-la,
tastar el dolor que cruix, la freda soledat.
Enfrontar-me indefensa, en el últim segon,
al relat del passat i els fantasmes d’ahir.
No em fa por la vida però em fa por el viure,
no trepitjar prou fort per trobar-me ben viva.
Em fa por la por, sentir-me vulnerable
i no gaudir dels béns que m’han estat donats.
No em fa por l’amor, el desamor m’espanta,
no saber estimar prou i no saber estimar-me.
Em fa por tancar als ulls al patiment del món
o mirar a un altre lloc, passiva, indiferent.
Però si la mà em dónes i em mires ben bé als ulls,
No temeré l’amor, ni la mort ni la vida.
Aurora Marco - 3 Juny 2017
Comentaris
-
Bonica "melodia" de relat, i ho dic amb admiració.[Ofensiu]unicorn_gris | 03-05-2018 | Valoració: 10
Hola Aurora.
Em sembla que has fet un molt bon relat. Sense bromes. Com si fós (potser ho és, dit sense voler ofendre) una melodia. Crec que ets una dona romàntica, cosa en que no hi estic gens en contra perquè jo també sóc un romàntic entre altres motius.
Tens raó en que és fomut el dia en que ens sentim dèbils i ens costa molt l'exercici de viure encara que estimem la vida.
Em sembla que al final podríem ser bons relat-aliats tu i jo. Et recomano que miris les meves tres (sí, tres) direccions que ofereixo a Relats en Català (un és de Osset de Peluix, una novela d'amor meva). No et dic més per ara.
I gràcies per comentar en el meu relat de "no tornaré als fòrums".
Ja parlarem. Que vagi molt bé. -
No temeré l’amor, ni la mort ni la vida[Ofensiu]rautortor | 12-07-2017
Tot una declaració de principis. Pel que fa al pobres mortals no existeix vida sense la mort. I, contraposant les paraules –contrapet, en diuen alguns–, no existiria la mort sense la vida. Així i tot, com tu ens descrius de forma precisa i emotiva, cadascuna tenen i posseeixen un tarannà propi.
Per fer-nos avinents els conceptes, els fas jugar amb la por. I, realment, aquest joc ens arriba molt profundament, directe al cor. De la mort destaques el dolor, la soledat “freda” –un epítet molt reeixit–, la indefensió davant tot el que deixem enrere. De la vida, la possibilitat de no viure-la amb tots els sentits, de perdre’n el sabor genuí que posseeix i que, per desgràcia, moltíssima gent viuen sense adonar-se’n.
Però, el teu cor t’ha inspirat la idea de cohesionar-les, la una i l’altra, amb l’amor, el personal i l’altruista, el generós, l’universal, sense passivitat ni indiferència.
Però, tens sort, Aurora, de trobar una mà i una mirada amables, el suport ideal per superar qualsevol por.
Sincerament, has bastit un poema important, transcendent, fins i tot, un resum de tot allò que som i volem ser. Et felicito.
-
Molt[Ofensiu]Atlantis | 12-07-2017
Molt temps jo sense entrar i sense llegir-te. T'he buscat perquè sempre m'agrada el que dius i el com ho dius.
Aquesta por a la por, la por a la vida, la por a estimar, són moltes de les pors que tenim,
La por a la mort, que últimament he tingut molt propera per persones estimades per mi...
I és que estem fets de contradiccions i està molt bé que com ho reflexes en el teu poema.
És una cosa així com un dia vaig escriure : més que estimar-te potser estic enamorada de l'amor.
Una abraçada -
Molt maco[Ofensiu]Joana Morant | 05-07-2017 | Valoració: 10
Feia temps que no entrava a Relats, i topar-me amb aquest poema ha estat una alegria... un clam a l'amor i la vida!
-
Aquest poema[Ofensiu]Nonna_Carme | 01-07-2017
ha estat el meu "aliment espiritual" per a uns quants dies. És profund i delicat. M'ha encantat, Aurora. És una delícia llegir-lo una i mil vegades.
Una forta abraçada.
-
Amor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 30-06-2017 | Valoració: 10
Això és amor. Agafar-se de la mà i caminar. La mare amb el fill, l'enamorat amb l'enamorada. No cal res més. Un poema preciós! Una forta abraçada.
Aleix
-
Només l'amor[Ofensiu]iong txon | 24-06-2017 | Valoració: 10
pot rescatar-nos de la por, dels dubtes, de la flaquesa, de l'orgull i de tantes altres xacres que amenacen l'ànima si s'aïlla i es tanca. Ho has expressat magníficament en les tres quartetes, i els dos versos del final són el colofó perfecte. Te'n felicito!
Que tinguis una molt bona diada de Sant Joan. I a passar caloreta, que és el que toca.. ;-) -
Atzavara[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 15-06-2017 | Valoració: 10
A banda de que és un poema molt ben estructurat i relligat: no hi manca ni sobre res... tot és ple de significança. A través de la seva lectura puc sentir el que tu expresses d'una manera tan bella i alhora impregnar-me de la teva lucidesa davant un fet circumstancial com és la mort. Com deia e n Foix: vull morir com l'atzavara, florint! -
Sonet[Ofensiu]SrGarcia | 15-06-2017
Dóna gust llegir un sonet tan bonic i més en format poc convencional.
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS