DÓNA'M LA MÀ

Un relat de: aurora marco arbonés
DÓNA’M LA MÀ


No em fa por la mort, em fa por morir-la,
tastar el dolor que cruix, la freda soledat.
Enfrontar-me indefensa, en el últim segon,
al relat del passat i els fantasmes d’ahir.

No em fa por la vida però em fa por el viure,
no trepitjar prou fort per trobar-me ben viva.
Em fa por la por, sentir-me vulnerable
i no gaudir dels béns que m’han estat donats.

No em fa por l’amor, el desamor m’espanta,
no saber estimar prou i no saber estimar-me.
Em fa por tancar als ulls al patiment del món
o mirar a un altre lloc, passiva, indiferent.

Però si la mà em dónes i em mires ben bé als ulls,
No temeré l’amor, ni la mort ni la vida.

Aurora Marco - 3 Juny 2017

Comentaris

  • Enmarco[Ofensiu]
    POBLET | 23-06-2017 | Valoració: 10

    aquest darrer vers...."no temeré l'amor, ni la mort ni la vida"
    Que bo, Aurora, quina força té el contacte d'una mà amiga.
    Bona revetlla, amiga.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • Atzavara[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-06-2017 | Valoració: 10


    A banda de que és un poema molt ben estructurat i relligat: no hi manca ni sobre res... tot és ple de significança. A través de la seva lectura puc sentir el que tu expresses d'una manera tan bella i alhora impregnar-me de la teva lucidesa davant un fet circumstancial com és la mort. Com deia e n Foix: vull morir com l'atzavara, florint!

  • Sonet[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-06-2017

    Dóna gust llegir un sonet tan bonic i més en format poc convencional.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

184 Relats

1634 Comentaris

143954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.