Classes de tango

Un relat de: Galzeran (homefosc)


Arribats a la vellesa i amb ella a una possible enyorança, la Residència s’ha convertit en el nostre exili feliç, on l’única certesa admesa, per tots dos, és el joc pel plaer del joc. Com que hi estem d’acord i tenim poca cosa a fer, ens passem els dies empaitant-nos pels corredors com dos cadells. Dos cadells, sí, però amb una inesgotable experiència acumulada.
I a la nit ballem el tango.

Si els nostres fills sabessin que en el seu casament, i en aquell tango que ens animaren a ballar plegats, vàrem començar una nova vida!. Aquells ulls clavats en els meus i el contacte dels cossos arrapats amb força, van despertar-nos sensacions oblidades. Va ser el ball més desastrós mai viscut. Però amb l’excusa de millorar la tècnica de la dansa portenya i l’ajut d’una escola allunyada del centre, començaren les trobades secretes per veure’ns sense amagar-nos de ningú. L’estil encara avui el polim. Voluntari o inconscient no importa, però vaig caure a la tendra xarxa del seu amor. Sembla curiós i difícil de creure, però els consogres hem estat amants, i ho som encara. I no hauria de fer-se estrany a ningú, també el meu fill va quedar enamorat de la filla d’ella. Compartim discerniments similars, si més no, familiars.

I ara que, per coses del destí, ens hem quedat vidus i com és evident que ens avenim força, els fills, confonent el nostre capteniment, ens han fet el favor de cercar-nos aquest casalot per a gent gran. Una residència als afores de la capital, on vivim el nostre plàcid amor envoltats de vells decrèpits, ignorants del nostre secret.

Qualsevol els hi diu res als fills i nets, se’ls veu tan contents cada volta que venen de visita. Com podríem manllevar-los l’alegria que senten quan ens veuen tan tranquils, llegint o xerrant i amb aquella mirada de felicitat, clara mostra que gaudim de l’enganyosa calma del casalot.

I quan la família marxi al vespre, al tard sonarà un cop més el tango... encara hem de millorar alguna figura.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • No m'estranya gens...[Ofensiu]
    deòmises | 26-05-2011

    ...que el teu relat fos seleccionat en aquella remesa de secrets. És tan tendre i, alhora, tan comprenedor per enfocar l'actitud de la parella d'ancians que no enganyen, realment, sinó que els fills/néts trauen conclusions errònies.

    I ells en tenen alguna culpa, d'això?

    Et faig la visita reclamada però sense sentir-me obligat, que avui te'n deixo constància, d'altres vegades no he dit res en haver passat...


    d.

  • Aquestes classes de tango...[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-04-2011 | Valoració: 10

    A més a més de la unió dels cossos , reflexa perfectament la de dos ànimes que es troben a la maduresa i tenen la sort de poder gaudir junts de la vellesa.
    T'ho dic amb coneixement de causa. L'amor a la meva edat també és magnífic.
    Et felicito una vegada més, Ferran!
    Una abraçada.

  • Una bona metàfora.[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2011

    M’ha agradat la referència que fas del tango en aquesta història. No sé si recordaràs que tinc un relat (presentat a un repte) en què havia d’aparèixer el tango. A la meva història, els dos protagonistes no havien aconseguit salvar la relació, a la teva han estat capaços i, fins i tot, mantenint-la en secret. Reescriuré dues frases del meu relat adaptant-les a la hist`roia que tu ens has ofert:

    ”Ambdós es donen l'espai vital que l'altre necessita, com ho fan els ballarins de tango quan s'abracen.

    Com en el tango, una parella són dues persones que s'entenen. Establint una correcta compenetració, no es poden desequilibrar.


    Enhorabona per aquest relat, darkman.

    Núria

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • El tango de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-04-2011 | Valoració: 10

    Ballar un tango, on sigui, en una residència, és sempre una gran sensació de plaer. I la lectura d'aquest relat també. S'hi respira una bonhomia i sensibilitat que atrauen el lector. La narració avança pausadament, atractiva als ulls del lector i, encara que s'emboliqui, es llegeix amb un somriure franc als llavis. Fantàstic! Una abraçada Ferran.
    aleix

  • Sempre...[Ofensiu]

    Sempre em fas rellegir més d’una vegada els teus relats. Sempre els he de pair, els he de treure el suc de mica en mica. Aquest n’és un, d’aquests relats. Lectura amable, lleugera... d’aquelles que t’atrapa i no pots deixar.
    —Joan—

  • Una classe...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-03-2011

    magistral la teva, company!
    La història, molt ben escrita, m'ha encantat. Així de senzill i de clar!
    Has transmès sentiments i emocions amb una destresa remarcable. El clímax és perfecte.
    Tant en la forma com en el contingut l'has clavat, Ferran.
    La meva enhorabona i gràcies pel bon gust de boca que m'has deixat. Missatges vitals i positius com els que ens regales cal tenir-los ben presents a tothora i a qualsevol edat.
    Una abraçada ben forta, company!

    Mercè

  • crohnic | 23-03-2011

    Carai amb el tango... el que ha provocat... Un microrelat que, a mi, m'ha deixat una sensació de positivisme i d'aprofitar la vida fins als últims instants... Un text ben pensat, ben tramat i molt ben acabat... Molt bo, company!!

  • Ai, les bones excuses![Ofensiu]
    Frèdia | 21-03-2011

    Mai no és tard per ballar un tango, per practicar i millorar-ne la tècnica, per descobrir noves sensacions amb la parella de ball. Ostres!, quina bona pensada enllaçar el tango amb un secret tan vital com aquest. Tot el relat respira un gran optimisme. Jo quan sigui velleta vull anar a un casal com aquest sense necessitat d'excuses, a veure si aprenc a ballar el tango i, de passada, el txa-txa-txa. M'ha encantat el relat, Ferran. Molt bo.

  • Bona factura![Ofensiu]
    copernic | 19-03-2011


    Un relat molt ben escrit, amb deix d'experiència, una història simpàtica i original que es deixa llegir amb facilitat, amb un final molt ben trobat i fins i tot diria que líric. Tendresa i nostàlgia molt ben garbellades i barrejades.
    La història ens explica la relació que mantenen dos consogres, amb una il.lusió i un neguit propis de la infància, però que és la vellesa si no la infància recuperada? Un relat ple de detalls de gran tendresa i bonhomia. Un relat per treure'm el meu barret imaginari i dir-te "Chapeau", Ferran. Ens veurem el 2 d'abril?

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-03-2011


    Excel•lent, tendre, i a mes amb uns fets que podent ser reals i amb uns tangos com aquest ajuden a trobar la il•lusió per anar vivint

    Felicitats

    Josep



  • Cadells...[Ofensiu]
    franz appa | 17-03-2011

    ...però amb una inevitable experiència acumulada. Un joc on tot és veritat a mitges i les familiaritats i amistats de "respectable" aparença oculten sentiments profunds no tan "respectables", però, òbviament, més aguts, intensos, vitals...
    Un magnífic tango, docs, on les proximitats encenen la passió, la luxúria, que navega per sota de les figures majestuoses i solemnes dels passos elegants, sàviament continguts, expertament suggeridors...
    El ball i el joc serveixen per aprendre a viure, i viure serveix per aprendre a ballar i a jugar. Ho demostres amb aquest ben ballat, ben jugats -ben viscut- conte.

    franz

  • molt bona història[Ofensiu]
    joandemataro | 17-03-2011 | Valoració: 10

    dóna per a reflexionar i desprèn vitalitat i il.lusió en uns personatges especials per la seva edat que no tenen perquè renunciar als sentiments
    et felicito
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

263528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A