Classes de tango

Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

Cordialment,
Junta de l'ARC

Benvolgut relataire:

Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

Cordialment,

ARC (Associació de Relataires en Català)

...que el teu relat fos seleccionat en aquella remesa de secrets. És tan tendre i, alhora, tan comprenedor per enfocar l'actitud de la parella d'ancians que no enganyen, realment, sinó que els fills/néts trauen conclusions errònies.

I ells en tenen alguna culpa, d'això?

Et faig la visita reclamada però sense sentir-me obligat, que avui te'n deixo constància, d'altres vegades no he dit res en haver passat...


d.

A més a més de la unió dels cossos , reflexa perfectament la de dos ànimes que es troben a la maduresa i tenen la sort de poder gaudir junts de la vellesa.
T'ho dic amb coneixement de causa. L'amor a la meva edat també és magnífic.
Et felicito una vegada més, Ferran!
Una abraçada.

M’ha agradat la referència que fas del tango en aquesta història. No sé si recordaràs que tinc un relat (presentat a un repte) en què havia d’aparèixer el tango. A la meva història, els dos protagonistes no havien aconseguit salvar la relació, a la teva han estat capaços i, fins i tot, mantenint-la en secret. Reescriuré dues frases del meu relat adaptant-les a la hist`roia que tu ens has ofert:

”Ambdós es donen l'espai vital que l'altre necessita, com ho fan els ballarins de tango quan s'abracen.

Com en el tango, una parella són dues persones que s'entenen. Establint una correcta compenetració, no es poden desequilibrar.

Enhorabona per aquest relat, darkman.

Núria

M'ha agradat molt! El ritme, la disposició... el tema. Felicitats!

Enhorabona!

El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

Gràcies per participar,

ARC

Ballar un tango, on sigui, en una residència, és sempre una gran sensació de plaer. I la lectura d'aquest relat també. S'hi respira una bonhomia i sensibilitat que atrauen el lector. La narració avança pausadament, atractiva als ulls del lector i, encara que s'emboliqui, es llegeix amb un somriure franc als llavis. Fantàstic! Una abraçada Ferran.
aleix

Sempre em fas rellegir més d’una vegada els teus relats. Sempre els he de pair, els he de treure el suc de mica en mica. Aquest n’és un, d’aquests relats. Lectura amable, lleugera... d’aquelles que t’atrapa i no pots deixar.
—Joan—

magistral la teva, company!
La història, molt ben escrita, m'ha encantat. Així de senzill i de clar!
Has transmès sentiments i emocions amb una destresa remarcable. El clímax és perfecte.
Tant en la forma com en el contingut l'has clavat, Ferran.
La meva enhorabona i gràcies pel bon gust de boca que m'has deixat. Missatges vitals i positius com els que ens regales cal tenir-los ben presents a tothora i a qualsevol edat.
Una abraçada ben forta, company!

Mercè

Carai amb el tango... el que ha provocat... Un microrelat que, a mi, m'ha deixat una sensació de positivisme i d'aprofitar la vida fins als últims instants... Un text ben pensat, ben tramat i molt ben acabat... Molt bo, company!!

Mai no és tard per ballar un tango, per practicar i millorar-ne la tècnica, per descobrir noves sensacions amb la parella de ball. Ostres!, quina bona pensada enllaçar el tango amb un secret tan vital com aquest. Tot el relat respira un gran optimisme. Jo quan sigui velleta vull anar a un casal com aquest sense necessitat d'excuses, a veure si aprenc a ballar el tango i, de passada, el txa-txa-txa. M'ha encantat el relat, Ferran. Molt bo.

És un secret ben guardat però a veus, com l'han portat d'amagatotis per a no saber ningú el seu afer fins que s'han quedat vidus, quina joia que em dóna pensar que a la fi de la seua vida han trobat la tranquil·litat fora de les famílies de llur amor.
S'estimen i s'han estimat malgrat tot i malgrat tots com cal.

El conte és d'allò més positiu, d'aquells que et fan pensar que la vida només es viu una vegada i per tant cal aprofitar l'oportunitat.

Una forta abraçada de Vicent.

Un relat molt ben escrit, amb deix d'experiència, una història simpàtica i original que es deixa llegir amb facilitat, amb un final molt ben trobat i fins i tot diria que líric. Tendresa i nostàlgia molt ben garbellades i barrejades.
La història ens explica la relació que mantenen dos consogres, amb una il.lusió i un neguit propis de la infància, però que és la vellesa si no la infància recuperada? Un relat ple de detalls de gran tendresa i bonhomia. Un relat per treure'm el meu barret imaginari i dir-te "Chapeau", Ferran. Ens veurem el 2 d'abril?

Excel•lent, tendre, i a mes amb uns fets que podent ser reals i amb uns tangos com aquest ajuden a trobar la il•lusió per anar vivint

Felicitats

Josep

...però amb una inevitable experiència acumulada. Un joc on tot és veritat a mitges i les familiaritats i amistats de "respectable" aparença oculten sentiments profunds no tan "respectables", però, òbviament, més aguts, intensos, vitals...
Un magnífic tango, docs, on les proximitats encenen la passió, la luxúria, que navega per sota de les figures majestuoses i solemnes dels passos elegants, sàviament continguts, expertament suggeridors...
El ball i el joc serveixen per aprendre a viure, i viure serveix per aprendre a ballar i a jugar. Ho demostres amb aquest ben ballat, ben jugats -ben viscut- conte.

franz

dóna per a reflexionar i desprèn vitalitat i il.lusió en uns personatges especials per la seva edat que no tenen perquè renunciar als sentiments
et felicito
una abraçada
joan