Centímetres d'acer

Un relat de: Aleix de Ferrater
Baixo al caixer a ingressar cinc-cents setanta euros,
fruit d’una llarga i feixuga jornada de feina en plena crisi.
Obro la porta i el fum de cigarreta
em delata la presència d’una altra presència.
Tusso, torno a tossir fent notar la meva desaprovació
al mal que em causen les emanacions pestilents dels altres,
però que fins fa poc jo també emanava.
Trec els bitllets dels pantalons amb cura,
evitant que el fumador pestilent els vegi i el temptin.
No el tempten, no es belluga, no sento res d’estrany, tret del fum
que em repeteix no, no, no i no i m’asseca la gola seca que s’obre
i tus excessivament.
Acabo, agafo el rebut que pampallugueja i surto del caixer dient adéu.
I ell respon adéu.
I em fa pensar. I torno a pensar en l’home assegut al caixer niu de fum,
niu de nit i llit de rajoles del caixer d’una freda caixa de pensions.
És ell, és un home, és un home com jo que només vol dormir
i com el jo que fins fa poc fumava
i que em diu adéu per dir alguna cosa entre pipada i pipada.
Encara hi penso, emboirat de nas i cap i fetge i estómac.
¿I si no hagués pogut ingressar cinc-cents setanta euros
després d’una llarga i feixuga jornada de feina en plena crisi,
i només n’hagués pogut ingressar cinquanta o res i pipes?
Aquell home podria ser jo,
aquells homes que van fer fora de la fàbrica abandonada podrien ser jo,
aquell home que es renta a la dutxa de la platja en plena nit podria ser jo.
Sopant una pizza napolitana que m’ha venut el meu amic torinès
encara estic donant voltes a l’altre jo que m’ha dit adéu al caixer,
cremant la seva solitud,
a només dos o tres centímetres d’acer dels meus bitllets.

Comentaris

  • I si...[Ofensiu]
    Anemtirant | 25-09-2014 | Valoració: 10

    I en aquell moment ens diem "si jo pogués, si en tingués una mica més...". I mentre pensem en els nostres deutes, o en la factura de la llum, parem a fer un café i un croissant, sense gana, només pel gust de seure en una terrassa i veure la gent passar. Quin és el límit entre no tenir res i tenir-ho tot?

  • salut aleix[Ofensiu]
    matràfola | 16-09-2014 | Valoració: 10

    Posar-se en la pell dels altres és símbol d'humilitat, encara que ens costi.
    Sempre ens separen centímetres d'una vida a una altra, d'un canvi.
    M'ha agradat la sinceritat que es percep.
    Un plaer llegir aquest relat.

    salut

  • A la pell de l'altre[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-09-2014

    I tant ben retratat com ho has fet amb els teus mots precisos, encertats. Un tema social que clama al cel. Veritablement dos mons separats tan sols per uns centímetres d'acer (penso que l'has ben encertat amb el títol!) Res, que m'ha agradat molt tornar-te a llegir. Perquè la part sensible, humana, la denúncia social sempre cal tenir-les present. Gràcies, per recordar-nos-ho.
    Una abraçada!

  • Amorosa i profunda.[Ofensiu]
    Espurnes | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Aleix, estic d'acord amb la descripció que has fet d'una realitat de l'entorn. Amorosa i profunda.Gràcies per aquesta sensibilitat, ens cal!

  • M'agrada[Ofensiu]

    Estic impressionada per la teva sensibilitat. Per a algu que viu fora de Catalunya és impressionant veure l'impacte de la crisi, gent dutxant-se a la platja... M'agrada la teva manera d'escriure.

  • Doncs és un fet verídic el del relat que t'afegeixo. Però no ho pots fer cada dia.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-08-2014

    http://relatsencatala.cat/relat/el-bitllet-de-mil/1043056

  • Tant de bo els de 'més amunt' tinguessin compassió i consciència![Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-08-2014

    Una operació del nas de la Leti bé val l'equivalent a donar menjar a unes quantes famílies, només per posar un exemple. Però, és clar, tothom procura pel seu molí, i si et fots construir una realitat còmoda de benestar elevat, doncs a mantenir-lo i bena als ulls tan com sigui possible. Ara giro la història: si la Leti veiés les prostitutes de la carretera que va a Girona que tenen un xulo i que qui sap ni què guanyen...hi faria alguna cosa?
    Algú em va dir, un cop que parlava del sou irrisori equivalent per dia a no sé quin país tercermundista, 'aquesta no és la meva realitat'. Ah, d'acord, doncs centrem-nos bé, perquè si començo a mirar realitats més amunt i més avall pararé lela.
    Però tot plegat és injustícia i si es mira més amunt es crea gelosia i ràbia, pot pasar, si es mira més avall aleshores penses 'estic prou bé'. Amb els milions de persones que hi ha al món amb els milions de realitats correspondents: socials, hereditàries, vingudes i buscades.
    No sé pas qui regeix l'univers així. No seran els del PP????


    I callo, callo, que els mosquits tigre m'estan acribillant. Esbirros pepèics, també???

    Abraçada.

  • Una escena,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-08-2014 | Valoració: 10


    que per qüotidiana no és menys colpidora, i tu ens la descrius amb gran sensibilitat. Sovint mirem al nostre entorn però no veiem.
    Tu, Aleix, el veus, el sent i et fas teva l'escena.
    És trist i alliçonador aquest poema, i també molt bonic.

    Gràcies Aleix, les teves paraules sempre són emotives.

    Una gran abraçada
    Bon estiu!
    Núria

  • gràcies Aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 13-08-2014 | Valoració: 10

    per la teva proximitat, sempre amable i sincera

    joan

  • miralls[Ofensiu]
    ales de foc | 09-08-2014 | Valoració: 10

    la vida, la quotidianitat pot ser reflexe de nosaltres mateixos. En qualsevol moment pot fer un gir la nostra vida i ser nosaltres a l'altre costat del mirall. A l'altre costat del caixer...S'ha de viure el moment en intensitat, perquè el futur, el nou present, no el coneixem..
    Una abraçada literària

  • Bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 07-08-2014 | Valoració: 10

    És meravellós llegir poemes com aquest, és molt bo i té molta qualitat... tens un estil molt brau... excel.lent. Últimament he posat nous poema meus en la meua pàgina. Un gran salut estiuenc... jo de quan en quan vaig a la piscina a practicar la natació... ja vorem demà si puc... Un gran salut de Rafael Molero

  • Coses que passen [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 05-08-2014 | Valoració: 10

    M'encanta com dónes relevància a qualssevol fet de la nostra vida quotidiana. Fas que un indigent fumador acomodat per passar la nit en un caixer sembli una granota en un estany, qui sap si esperant el petó d'una princesa que sortirà de la foscor de l'aigua.
    Un petó
    Pinya de rosa

  • Evolució del relat..[Ofensiu]
    Marteta | 04-08-2014 | Valoració: 10

    A cops no ens adonem de tot el que ens envolta fins que ens posem a pensar en com es senten o es poden arribar a sentir les demés persones. Són temps difícils, i així ho has reflexat.

    M'ha agradat!

  • Molta sensibilitat[Ofensiu]
    magda | 04-08-2014

    i objectivitat, les dues difícils de reunir. Felicitats, Aleix, i bon estiu.

  • ​Guanyar-se el pa​...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 03-08-2014 | Valoració: 10


    Manca de feina, crisis, malviure, provocar sentiment de por i de perill...
    Són tants els factors que es reuneixen avui en dia en el modus vivendi de molta gent, que encara que no volem, tenim més desenvolupat que mai un sisè sentit: la por.
    Els que encara treballem, podem considerar que és tota una loteria i els diners que anem guanyant, els aconseguim gràcies a la feina. Com molt bé exposes en el teu relat, tu vas a ingressar el fruit de les hores que hi has dedicat i tremoles quant notes la presencia d'un estrany, el primer dubte que et ve al cap, és si podràs arribar al caixer o seràs atacat.
    La reflexió que et fas tu mateix un cop has pogut ingressar els diners, és certament real. Com et sentiries si et trobessis al seu lloc? quina seria la teva reacció? - Amic Aleix, et desitjo sincerament que mai et trobis en aquest cas!

    Moltes gràcies per haver tornat a passar per la meva pàgina i pel teu comentari.

    Una abraçada.

  • una vivència aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 03-08-2014 | Valoració: 10

    que ben segur molts hem tingut, a vegades no entenem com és possible que els diners ens hagin convertit en una societat tan injusta

    sempre és un plaer llegir-te Aleix
    rep una forta abraçada i dón records a la dona !
    joan ;-)

  • Excel·lent i profund relat!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-08-2014

    M'ha fet pensar tantes coses! Tal vegada aquest home tenia una família , un treball, una vida plaent i ara es veu en la més espantosa misèria i tan sols li queda el funest plaer de la cigarreta.
    M'HA AGRADAT MOLT!!!

    Una abraçada a l'OLGA i una altra per a tu, amic Aleix.

  • No continuara.[Ofensiu]
    Annalls | 02-08-2014

    Aleix, hola i gràcies per venir a llegir-me. Però m'ha sorprès que em preguntis si continuara... He intentat fer un clasic, allò de que va cap un cantò pero no, enganyar al lector. ..
    I el final es tancat, sembla com si no ho haguesis llegit tot al demanar-me si continuara...

    Perdona a un altre persona potser no li hagues dit però venint de tu...


    Anna

  • Fum reflexiu.[Ofensiu]
    Annalls | 31-07-2014

    Si no arriba a ser pel fum... et quedes sense aquesta bona reflexió, el fum va fer de detonant, com podia haver siguit cualsevol altre cosa.
    En lloc d'enfadar-te vas optar per un camí positiu, pensar en l'esser humà que hi havia al darrere.

    Molt bé Aleix.

    Records

    Anna

  • Frec a frec[Ofensiu]
    rautortor | 31-07-2014

    ...l’opulència i la pobresa. Què són uns centímetres d’acer? En aquest cas, esdevenen un congost infranquejable. D’altra banda, els qui tenen mitjans per plantar-hi ponts i facilitar-ne els accessos, o no saben com fer-ho o no volen. I certament, amic, aquesta realitat ens encongeix el cor a les persones de bona voluntat.

    Quant al poema, has triat els verbs adients per confegir una història quotidiana, aparentment anodina baixo al caixer, obro la porta, tusso, trec els bitllets, acabo i surto, però que té el seu contrapunt dramàtic. Efectivament, per a una persona compromesa i amb la sensibilitat social sempre a flor de pell, les circumstàncies que acompanyen l’acció l’home assegut al caixer, niu de fum, de llit i rajoles, és un home com jo li provoquen una reacció solidària, el fan pensar i observar la poca distància, gairebé imperceptible –però aparentment insalvable–, que hi ha entre la riquesa i la pobresa, entre l’estat del benestar i la privació de mínims. I recorda amb insistència l’altre jo que m’ha dit adéu al caixer, cremant la seva solitud.

    Com sempre, Aleix, has sabut trobar les paraules justes per denunciar aital injustícia. I ho has fet amb elegància i humanitat –m’afegeixo a la valoració de l’Allan.

    Novament, gràcies.

    Raül

  • La llibertat exerceix...[Ofensiu]
    Bonhomia | 31-07-2014 | Valoració: 10

    L'acer dels bancs hauria d'ésser oxidat des que es van inventar. A la merda Stalin, de pas. Els bancs haurien de donar menjar i beure, i els polítics a fer de pagesos i prou de maltractar la terra. Això és la contundència amb que m'explico aquí.

    És un relat bellíssim, jo també penso molt en aquestes coses. Putu món que ens desequilibren. Condemnats a mort haurien d'estar els de les butaques. La ràbia que sento. No em vull imaginar què diu el codi penal sobre el quart món i què se'n compleix o no!

    Salutacions del Sergi, un més, com tu i qualsevol! Sé que hi ha massa llibertats i especulacions que maten.


    Sergi : (

  • El destí...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...diuen que no existeix, però a vegades fa en que pensar. Estar en un lloc o en un altre pot suposar que la vida et canvii tant. Haver entrat a treballar en una empresa al costat d'una altre i ser la teva la que tanquin, et pot frustrar la vida. És senzill veure el món des de un prespectiva de comoditat, però hi ha tanta gent que pateix i en el fons potser tan sols per haver ensopegat en una cruïlla de la vida. Com sempre penso, un planeta tan petit i, no podem viure tothom amb dignitat?
    Una bona reflexió Aleix. I com sempre excel·lent.
    Una abraçada.

  • Molt bo![Ofensiu]

    Una història i una reflexió molt colpidora. Però a pesar que aquestes desgràcies ocorren també és veritat que la gent que treballa tampoc s'hauria de conformar, excusant-se en què almenys té feina. Ja que potser si que hi ha crisi, però hi ha gent que se n'ha aprofitat de la excusa de la crisi, per fer autèntiques barbaritats i això és molt lleig. Igualment molt bon relat/ poema.
    Edgar

    PD: Gràcies per passar-te pel meu relat i m'alegro que t'hagi agradat.
    :)

  • allan lee | 31-07-2014

    Ets gran, Aleix. En elegància, en literatura, en humanitat. Em trec les sandàlies i baixo el cap amb respecte. Una abraçada, gran

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).