Arquitectura de Llum

t'haig de dir que has fet un relat preciós per a una persona que té tots els reflexos purs d'una de les pedres precioses més boniques que hi pot haver i que a més, com a bona artista, sap elaborar i modelar els metalls nobles com les paraules.

Felicitats, Jofre!

Molts petons.

Lavínia - Glòria

Preciós com una d'aquestes peces que crea i moldeja amb els dits, i que tu has resseguit amb paraules.

L'arquitectura de llum: la creació de la lucidesa més preuada.

Felicitats, Jofre, també a Maragda, a qui admiro en tota la seva dimensió artística, que es nota que du molt endins. Com tu la llum.

Una abraçadassa!

m

Jofre, sovint em fas pensar en Goethe. Em diràs que "no busqui tres peus al gat..."

Ja saps, com jo, que Goethe va tenir dos moments. En el primer moment el concepte de NATURA és una forma caòtica, impulsiva, orgiàstica i desmesurada, sense cap mena de regles. És el moment del STUR UND DRANG. Els productes estètics seran en aquest sentit (sense cap regla, sense cap raonament...)

Tens (tenim) un vincle molt estret entre ART i NATURA. I tu ja coneixes les regles. Com artista conscient, actues amb llibertat. (segon moment?) És quan apareix el GENI.

(En arribar en aquesta reflexió SCHELLING dirà que es produeix un grau de perfecció elevat i la consciència és tan elaborada que ella mateixa és resultat de l' ORIGEN -commemora l'origen, sap la seva procedència- )

És a dir: La teva expressió literària i artística sintetitza NATURA i CULTURA, NECESSITAT i LLIBERTAT.

-Scheling es recolzava en els mateixos conceptes. No obstant, va afegir: LA IDEA que uneix tot és la BELLESA (amb l'acte estètic, amb la creació) i la POESIA arriba a la més alta dignitat.

Una bona arquitectura de LLUM...

Gràcies i una abraçada immensa!

Jofre, no cal pas que em responguis però imagino que ets filòleg o quelcom semblant. Perquè m'has fet una crítica tan acurada i sorprenent ,que m'he quedat sense parla ni respiració, que "si em punxen no em treuen sang" que diuen...

Ets un fenòmen tanmateix. M'he llegit i rellegit la teva crítica i hi estic d'acord gairebé en tot.

Quan al comensament, no és una pregunta, és una afirmació, un recurs poètic, en el que actuo talment com si l'escrit fos una continuació d'una conversa presa ja fa molt. És per això que diu, afirma:

perquè no hi pot haver...

és afirmatiu, NO interrogant.

Però t'ho agraeixo profundament i ho tindré en compte. T'agreixo infinit l'esforç, el temps i l'amor amistós i sincer amb que prens en consideració el meu text. Precisament avui estava més trista/ tonta que altres dies.

Com t'ho agraeixo!! Una abraçada
MOLT FORTA

Quan al teu relat ,menifesta, confirma, el què he dit abans: en saps un munt!! Quin lèxit, quin domini de l'expressió. Com utilitzes les paraules per pintar amb colors brillants, impactants, aquesta "Arquitectura de la llum"

Una passada, en fi! Em quedo amb " vestit que atresora els batecs del cor" Exquisit!!

Per MOLTS anys, Jofre. Gràcies per ser el meu amic!!

Se'm fa difícil expressar-te el seguit d'emocions que has desvetllat a la meva ànima amb el teu inesperat poema, Jofre. Sobretot per què no en crec ser mereixedora de l'aurèola amb què em corones. I altrament per què no puc deixar d'estimar amb tota la seva vàlua un gest, un present fet amb el cor, com el que tu m'ofrenes.
I et corresponc amb admiració profunda, deferència i afecte sincers.
No sé si la meva essència és heretada. M'agradaria pensar que sí, que els meus ancestres perviuen en mi i s'allarga la seva vida a través meu, car me'n sento entranyablement orgullosa.
I m'esforço cada dia amb perseverança a treballar minuciosament tot el que emprenc. Sempre cercant l'harmonia, l'equilibri i la poesia de les formes.
Em complauria de manera extraordinària, tot i sabent que aspiro a un impossible, arribar a assolir - ni que fos veient de prop el meu darrer alè - aquella mena de síntesi sublim entre l'art i la natura que semblen tenir algunes obres i que ratllen la perfecció. Poder tocar, com diu la Rosa, l'Univers amb les puntes dels dits. Fer un engranatge inacabable de bellesa... T'ho imagines? Veus un paisatge i en fas un dibuix. I el dibuix t'inspira una joia. La joia esdevé mare d'una melodia. Amb la melodia confegeixes una escultura... I així successivament. El meu somni, i com tu molt bé dius, aconseguir que el fet de viure esdevingui art.

Una immensa abraçada Jofre, tan ampla com la mar!

Estimadíssim Jofre em sento immensament aclaparada amb un present tant bell i inesperat!
Ara mateix em manquen les paraules i no puc fer-li justícia tal com es mereix.
Al meu rostre hi brillen dues flors de magraner enceses i avui no puc fer altra cosa que donar-te'n servilment les gràcies i de tot cor. Certament m'has llevat part dels coltells de migrança!
M'adormiré amb les teves paraules...
Una abraçada com l'onatge!

Cada cop que creem alguna cosa, per petita que sigui, podem tocar aquest petit raig de llum.
Té de ser tan bonic imaginar formes, moldejar sentiments i emocions capturades al vol i convertir-les en petites fraccions d'un mateix.
L'art en totes les seves vessants, penso de tot cor que és el més semblant a tocar l'univers amb les puntetes dels dits.
Un bonic homenatge als que forgen somnis i llums de colors, als que immortalitzen un instant precís...

Una abraçada!