Hola Pau,
tan convincent com que és totalment real.
Hi ha diferents tipus de càncer de mama i cada un és tractat d'una manera única i individualitzada, però és una experiència que sol canviar la vida a les dones que el pateixen o l'han patit perquè solen pasar per un viacrucis d'efectes secundaris i s'ha de ser molt valent.
Tot el que ha escrit i dit l'autora és sota la mirada positiva i d'esperança, una esperança que no et pot prendre el ximple de torn, però ja se sap que la ignorància fa ser atrevit.

Hola Maria Carme,
agafat fort a totes aquelles persones que et donen la mà i deixa de banda gent d'aquesta mena. En aquesta societat cada vegada més falta de valors, hi ha una mena de persones que fan ostentació de la vanitat, la banalitat i la ignorància fins a ser tan ruins com la que et va dir aquestes paraules, unes paraules amb unes connotacions tan negatives que no s'haurien de donar sota cap concepte.

Una forta abraçaca

un dels temes claus de la literatura, l’amor i totes les il•lusions que ens desperta i el desamor que com una daga ens fereix i ens fa ensopegar amb una realitat i el que m’agrada és d’aquesta fragilitat que ens parles, la fragilitat dels sentiments.

Un armoniós acord de símbols

m'ha agradat Joan, m'ha agradat molt

M'agrada Núria.
Només un petit comentari, la iaia sembla molt gran per tenir una néta de 6 anys, més aviat la veig com una besàvia.
De totes maneres escrius molt bé.

m'agrada quan dius "el clic que ens guarda". M'hi veig reflectida en la fotografia

molt bo, m'agrada el que escrius. Enhorabona!!

Molt bonic Joan, com sempre. Bones festes.

molt bonic, m'ha encantat. Et seguiré llegint

Una vegada més, Lindgren, felicitats pel relat. És tot el contrari de "La cita a Samarra" de W.Somerset Maugham.
Amb la teva vareta màgica particular has canviat el gest amenaçador per bellesa i placidesa. Molt ben trobat.

M'he equivocat, el comentari anterior és pel relat "La reina de les Neus"

Una vegada més, Lindgren, felicitats pel relat. És tot el contrari de "La cita a Samarra" de W.Somerset Maugham.
Amb la teva vareta màgica particular has canviat el gest amenaçador per bellesa i placidesa. Molt ben trobat.

El relat me l'ha passat Lindgren, no sóc relataire sinó lectora.
Em sorpren el final i el que em sap greu que em sorprengui perquè sembla que ja ens haguem acostumat als maltractaments de la parella i és important que ens acostumem a tractar-los com a delictes i no com a problemes de caràcter domèstic. Malgrat tots els avenços en tots els sentits, la cultura encara ens mostra la dona com un instrument de plaer i objecte d'exhibició. Si mirem alguns programes de la tele, els diaris, internet etc. veurem que el paper de la dona encara és humiliant.
És un relat que fa reflexionar i és realment colpidor. Molt ben escrit

El mercat de Vic és una festa, tant e l'hivern com a l'estiu. El conjunt medieval amarat de boira és un dels més suggestius de Catalunya.Les botigues exhibeixen els famosos embotits etc.etc. Encara et falta molt per descobrir de Vic