Volia dir: tinc raó o no en tinc?

No escolto mai les crítiques dels llibres, tampoc busco els que més s'anúncien.
a mi m'agrada anar a la biblioteca i descobrir els autors per la seva obra per el que a mi em sembla, no per el que diuen els altres per molt entesos que siguin. obrir un llibre sense saber el que m'espera em fascina.

És un escriptor capturat per una sèrie de paranys, que potser no tenen res a veure, però que ho tolera...i li va bé.
> Un marketing de la Editorial o Distribuïdora.
> Un bellugarte i exhibirte
> Unes votacions.
> UN RECONEIXEMENT SINCER

No és fàcil combinar RECONEIXEMENT i EXHIBICIÓ.... L'EGO hi és present i tergiversa.

Hairia de demanar perdó per aquest fet? Si m'agrada escrire, no faig bé aprofitant les oportunitats que em dona la fama? I a més guanyo uns calerons que sempre són benvinguts.

¿No hi haurà una mica d'enveja en aquesta actitud d'alguns, de blasmar un tipus d'autor que al capdavall ´si ha de perdurar serà pels valors literaris que tingui? I si jo no en tinc cap d'aquests valors ja m'està bé que d'aquí uns anys ningú recordi els meus llibres (en realitat el 99,9% dels llibres ni es fan famosos ni tenen un recorregut gaire llarg).

Tinc raó o no tinc raó.

X

Encetaré la meua intervenció amb una dita:

"Fes fama i gitat a dormir".

Per supossat (al meu entendre, "trobe jo", que diem al meu poble)que rere la fama hi ha un munt de mediocritat. Efectivament hi ha de tot, i també al món editorial, on majoritàriament s'hi busca el negoci, viuen d'això. Aquells llibreters de conte de fades que busquen la, diguem-ne, excel·lència són espècie a extingir (dio no lo vulga).
Pense que a la literatura li està passant el què a tot en general (TV, arràdio, premsa escrita...), s'han d'omplir prestatges, el personal ha de consumir, aquest consum proporciona guanys, encara que es venga merda pura.
Per suposat que hi ha excepcions, i moltes, però ens correspon a nosaltres el destriar-les.

Acabaré amb la meua dita preferida:

"Garrofer, garrofer, besa-li el cul al porc".
I afegiré:
"I dos que te'n pegue vint - i - quatre"

vaja, vull dir que tothom qui escrigui, en principi m'agrada, o li tinc simpatia. Que són mediocres i tan sols han aprofitat la fama per publicar? Doncs també hi ha molts llibres publicats per autors no mediàtics que són de molt baixa qualitat. Hi ha molta gent que aprofitaria les oportunitats, els contactes, la professió (si està relacionada), per tal de publicar, i quan abans millor: tenim, o tenen aquesta fal·lera. Si a més l'escriptor l'ha encertat i és un llibre que es ven "com a rosquilles", doncs me n'alegro, millor per ell i pel català, perquè el cas és que es publiqui, no hi veig res de dolent en això, i sobretot que es llegeixi en la nostra llengua.

Hi ha moltes persones que no tenen ganes, ni motivació, ni preparació suficient per a llegir a Shakespeare, Chéjov, Tolstói o Proust. Prefereixen un llibre més lleuger, senzillament per passar l'estona. Cadascú és lliure de llegir el que vulgui.
Per a mi, el més important és que l'autor sigui honest i humil, i això, tant a una banda o l'altra de la fama no és gaire fàcil de trobar.

Evidentment que m'agradaria, pel meu gust literari, trobar més fàcilment llibres que jo considero bons, escrits en català o traduïts al català, però sóc conscient que formo part d'un col·lectiu minoritari, què hi farem.

Salut!