Detall intervenció

RESULTAT REPTE POÈTIC VISUAL 322 - Línies precioses

Intervenció de: Homo insciens | 22-09-2023

Potser sí que vaig triar la fotografia agafant-me a una idea romàntica de la vellesa. La bellesa, com la felicitat, és un concepte primer de tot subjectiu, però també és escapadís i subtil, de vegades has d'afinar la mirada... 

Anant al tema... Volia donar les gràcies a Prou bé per votar. I als concursants per participar. El recompte ha estat fàcil donat que érem poquets. Amb dos vots de quatre el guanyador és en rautortor amb el seu poema  Cent anys: clams i silencis que fa així:



Els teus cent anys em somriuen
mentre ta fràgil i neta mirada
es passeja pels blaus de la finestra.
T’acomodo lentament. Saps que cal,
però no et plau tant d’assossec.
T’agradaria conquerir els carrers,
veure i que et vegin. Però no pots.

Mentrestant...
el temps tremola encuriosit pels plecs
de la teua pell blavosa i trencadissa;
rellisca, tafanera, la claror del dia
pel cendrejar incessant dels cabells;
l’enyor, les absències, l’oblit enterc,
la por quotidiana a la tossuda soledat,
el vaivé confús dels teus clams silents
cercant respostes que mai no arriben...

Què no hi cap als solcs d’una mà?



Enhorabona, rautortor, esperem el pròxim repte.


Respostes

  • RE: RESULTAT REPTE POÈTIC VISUAL 322 - Línies precioses
    rautortor | 22/09/2023 a les 20:27

    Moltes gràcies per fixar-vos en el meu poema. Val a dir que aquesta poesia l’he escrita pensant en la meua estimada sogra centenària de la qual tenim cura des de fa alguns anys.

    Així mateix em plau felicitar-vos, a la convocant i als participants -pocs però valuosos.

    Tot seguit us passo la meua proposta de RPV. Ja podeu fer punta al llapis.
  • RE: RESULTAT REPTE POÈTIC VISUAL 322 - Línies precioses
    kefas | 23/09/2023 a les 10:16
    Moltes gràcies, rautortor i Ness per aportar la vostra visió de la bellesa, i a Homo insciens per organitzar aquestes aportacions des del punt de vista de la joventut.

    El títol de la fotografia “Línies precioses. Serenitat. Vida.” porta implícit aquesta visió de la vellesa que Homo insciens qualifica de conceptualment romàntica.

    Però resulta que la vellesa no és un concepte sinó un estat físic, la seva serenitat és més propera a la feblesa que al nirvana i la vitalitat està minvada per les limitacions físiques i mentals.

    Es la nostra època la del domini del pensament tou, la de l’amagar l’ou, la del camuflatge de totes les coses que incomoden. I la vellesa n’és una. D’aquí ve la denominació de persones grans per als vells quan, paradoxalment, són persones més petites que la resta de població i, fins i tot, que quan elles mateixes eren més joves. Amb aquesta lògica els joves han de ser persones petites. De la mateixa manera, ara ningú mor, sinó que marxa, una acció impossible per a l’estat de difunt. No hi ha morts sinó viatjants.

    Recomano llegir el poema de Isabel-Clara Simó, “Porca vellesa”

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.