RE: NANOREPTE 1606

Esmeno error. Ês el nanorepte 1066.

Ja surt el sol

—Els grecs ja sabien el què es deien! —Pensava el vampir tot tancant la tapa del taüt.

Perplexitat infant

Mama, perquè anem sempre a aquell jardí bonic i ple de flors, on tu plores i plores davant d'aquella pedra?

Fosses
Cada dia de Tots Sants netejàvem el nínxol de la padrina i recordàvem els seus germans, soterrats qui sap on.

Com en "Els ocells" (Alfred Hitchcock, 1963).
Un cop, que creuava el Cementiri de Montjuïc de dalt a baix, m’atacaren les gavines que niaven sobre els columbaris.

Va de carn picada.
Quantes més hamburgueseries s’obrien en aquella ciutat, menys enterraments s’hi celebraven.

Tinc 18 nanoacudits més. Com que no estaria bé incloure’ls aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquests divuit i els presentats en un relat que trobareu a la meva pàgina quan l’hagin publicat.

L'. esperit.

No vaig al cementiri. Conecto amb els familiars estimats absents, de forma espiritual. Sensiblement noto la seva presència.
........................

Sobre la tomba del marit difunt

Quan l'Annabel li proposà allò, pensà que era una venjança recaragolada; es veu que no. Sempre li havia agradat mirar.