NIPOREPTE 236 - AMETLLER EN FLOR NEVAT - Votacions

*
05. Trencadís
09. Flor que el neguit
01. Sens dubte, primavera

Salut i rebolica!

6. Yuki-ona
9. Flor que el neguit
5. Trencadís

04 - Postres d'hivern
01- Sens dubte, primavera
05 - Trencadís

SinKaLip, m'agrada la idea de les flors com a temptador, dolç, darrer plat d'hivern.

Gelat de neu
amb pètals d'ametller
i un llaç de gebre.

I també la rotunda claredat de la profecia floral de rautortor.

I, jovincdunsilenci , en aquest guarniment  del decorat hivernal, què son les "vores branques" ?

Ésser alhora flor i neu fosa, bellesa que s'escola entre els dits del temps. Qui o què és aquest jo ?

rnbonet, la puresa de l'anunci de la primavera. Tot el futur és aquest.

brins, és cert. Les flors són l'alegria i la neu mai s'amaga.

03 - Encaix (he vist la núvia amb el seu vestit... i l'esclat de l'amor)
07 - Sense títol (em transmet tristesa, un estat de transició... una flor invisible)
08 - Beu blanc de neu (colors i frescor... units en el canvi)

***Gràcies kefas pels comentaris i la teva aportació amb un nou postre d'hivern, m'ha agradat molt!

06. Yuki-onna, per eixa admiració que expressen els ametllers davant la Dama Blanca i que a mi em commou. Jo contemplava l'escena mentre tastava el gelat –més ben dit, els dos gelats –i ha estat un goig.

02. Futur: m'agrada el blanc sobre blanc per anunciar el temps que ha de venir. Ens donarà sort. La gamma de blancs és infinita, com infinites són les possibilitats que tenim al nostre abast.

07. Sense títol: M'ha sorprès. La flor primerenca amb els seus delicats matisos de blanc; la neu que es desfà sense arribar a quallar. Serà aquesta fragilitat consubstancial al fet de viure, o eixe no saber o no tenir la seguretat de les coses el que m'és tan familiar. Em transmets l'emoció d'allò que se'ns avança o atraça i que no arribem a controlar del tot… El poema em fa pensar en la naturalesa humana i els entrebancs de la vida. Potser la teua composició va per ací o potser no. Siga com siga, la trobe suggerent i interessant.
Quant a això del títol… Vols dir que no cal? Ja em temia jo alguna cosa en aquest sentit. Tot siga perquè puguem perseverar encara més, si es que això pot ser, en el camí gairebé insofrible de la brevetat, és broma. Açò ho veig molt en la línia de RC: si són poques les lletres, millor que millor.


A kefas: Si una vora és l'extrem superficial d'una cosa, que la tanca per un costat, en aquest cas dels calats (forats) en treballs de roba o tèxtils: si està brodat, aquest extrem té relleu, com si fos el trau d'un botó o els recams que jo he comparat amb botons, perquè també sobresurten encara més, i que serien les flors. La 'pasteta' o morter que subjecta el trencadís, trossets de ceràmica, vidre… blancs, de colors… sol ser blanca o, cas que tots els trossets siguen blancs, també pot ser gris per a contrastar, entre d'altres raons, com ara, supose, la composició del morter, crec. Els dibuixos calats que es fan sobre la roba o diferents tipus de papers de colors deixen al descobert un forat. En la meua composició, els calats els tanquen les branques de l'ametller florit, que apareixen d'un color gris en la fotografia. La idea em va venir perquè al contemplar la imatge, amb tot de branques elegants tan fines, elles i els espais buits que s'emplenaven de neu i de flor a sobre del gris i del blanc, em feien la impressió d'una tela calada i recamada i la meua ment havia establert aquesta associació de la imatge amb un tros de teixit ornat o amb un tram de superfície de ciment decorat amb trencadís.

He gaudit molt dels textos del poeta Maragall. Gràcies Deo i Brins. Aprofite també per agrair a Brins la bellesa del seu haiku.

Moltes gràcies a kefas i SinKaLip, per preguntar i comentar, i a la resta de participants. Totes les composicions m'han semblat precioses.

01. Sens dubte, primavera (és poesia perquè il•lustres el que és obvi)
04. Postres d'hivern (molt bones sinestèsies)
09. Flor que el neguit (el neguit tan propi de la primavera, que la sang altera)