Mirades

Era un restaurant amb decoració vintage, amb làmpades de vitralls que creaven una atmosfera suau i càlida. Les cambreres, joves i primes, duien samarretes de màniga curta negres una mica escotades i els davantals lligats a la cintura, també negres, els arribaven als peus.
No feia ni cinc minuts que s’havien assegut quan la Roser va comentar que tenia calor, es va aixecar i es va treure l’americana del vestit jaqueta blau marí que portava. Una de les cambreres va acudir amatent per portar-la al guarda-roba i no va dissimular que clavava els ulls als pits generosos de la Roser que s’endevinaven sota la llenceria que deixava veure una samarreta sense mànigues, molt fina, que havia comprat en una boutique exclusiva. L’escon en v mostrava una bona regatera. Sabia que ell la mirava, que elles la miraven, i això la començava a excitar. Finalment va intentar concentrar-se en la carta que tenia al davant.
L’encarregada, una rossa que duia els cabells recollits en una cua de cavall llarga, va prendre nota tot llençant breus llambregades a l’escot de la Roser. Potser volia comparar, ja que la noia també tenia un bon pit, fins i tot es dibuixaven els contorns dels mugrons en la tela de la samarreta. Quan se’n va anar, la Roser es va tornar a aixecar, aquest cop per anar al lavabo. A refrescar-se, va dir. Va travessar la sala conscient que tenia moltes mirades fixades al seu cul, que remenava. En tornar, en lloc d’anar cap a la seva cadira es va dirigir a la del seu acompanyant, es va ajupir i li va fer un petonet als llavis. Només es va separar un instant i a continuació hi va tornar amb la boca més oberta, es va fer pas i li va passar la llengua. Després d’una estona, va atansar-li els llavis a l’orella.
—M’he tret les calcetes —li va dir amb veu de confessió. I li va fer una mossegadeta al lòbul. Li hauria ficat la mà sobre la bragueta per comprovar si ja havia reaccionat, però se’n va estar. De moment.


Els plats que els van servir tenien bona pinta, però ben just els van tastar. Les cambreres, quan els retiraven quasi sense tocar, no deien res perquè era evident que amb el que realment menjaven era amb la mirada. De moment.
De tan en tant, la Roser tancava els ulls i recordava escenes que havien viscut al llit. I de tant en tant se li escapava un gemec. Se sentia tan mullada que, sense calcetes, temia mullar la faldilla i qui sap si la cadira. Quan van haver demanat el cafè i la infusió, la Roser es va incorporar i va arrossegar la cadira fins a la vora del seu acompanyant. La cambrera que els va servir les tasses es va ajupir per fer-ho i els va mostrar —segur que n’era conscient—, a través de l’escot, uns pits rodons i turgents. Al mateix temps els mirava als ulls. Tenia les galtes enceses. La Roser no va fer cas del que li acabaven de servir i va començar a fer petites mossegades a l’orella del seu acompanyant. Quan va descobrir que una cambrera l’estava observant li va somriure i va continuar sense deixar de mirar-la. Aquell joc l’excitava cada cop més. Va baixar cap el coll, sentia com ell respirava i l’escalfor de la boca molt a prop. Va tornar a pujar cap a l’orella per dir-li, gairebé gemegant en veu baixa, que estava calenta i mullada. Al mateix temps allargava el braç per ficar-li, no se’n podia estar més, la mà sobre la bragueta. També observava com les cambreres feien veure que estaven ocupades en alguna cosa però no deixaven de mirar. L’excitació que tot plegat li provoca va esdevenia insuportable.
—Toca’m —li va dir tot arrossegant el cul a l’extrem de la cadira.
Ell li va posar una mà als genolls i l’incità a separar les cames. L’estava mirant fixament als ulls. La mà s’endinsà i li ficà un dit. Després dos. Va escampar el flux lliscós pels plecs de la vagina, pel clítoris tibant, per l’anus.
—¿Creus que elles també estan calentes?— gosà a preguntar amb els ulls gairebé en blanc. Al mateix temps, sota la taula, la mà de la Roser abaixà la bragueta, es feu pas pels calçotets i engrapà el penis ja inflat, calent, mullat. Les cambreres no es perdien detall. Potser elles també tenien les calcetes mullades i els mugrons tibants.
—Tinc gana, joder! —gairebé cridà la Roser—. Et vull menjar!
Voldria agenollar-se sota la taula i fer-ho però ja seria massa.
—Anem al bany?¿paguem i al cotxe? —va suplicar.

Es van composar una mica la roba, van pagar i van sortir al pàrquing. L’hotel més proper estava massa lluny; van entrar al cotxe directament al seient de darrere. Ell va seure i la va deixar fer. La Roser li va desfer el cinturó, i amb urgència li va abaixar pantalons i calçotets fins als genolls i tot seguit es va aixecar la faldilla i va seure d’esquena damunt seu. Va obrir les cames, li agafà el penis i el va conduir fins a l’entrada. Li cremava a les mans. Es va recolzar al respatller del seient de davant per ajudar-se a moure amunt i avall. Mentrestant, ell li havia descordat el sostenidor i sota la samarreta li acaronava els pits. Respirava cada cop més fort. La Roser es movia a poc a poc, buscant el propi plaer. Elevava el cos fins que gairebé sortia i tornava a baixar per clavar-se-la fins al fons. Quan va sentir que estava a punt —es barrejaven els gemecs— es va separar i es va remoure al seient fins que va arribar amb la boca al penis i se’l va empassar fins a la gola. El va xuclar, el va llepar, la llengua no parava. Fins que ell es va escórrer a la seva boca mentre xisclava de plaer. Estaven amarats de suor. Exhausts. Quan finalment la Roser va mig obrir els ulls, li va semblar veure les siluetes de dues de les cambreres que s’allunyaven del cotxe. La idea que havien estat espiant-los la va excitar de nou.