Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
MELOREPTE28: POEMES I PROMESES (SAU)
Intervenció de: Colometa Coixa | 02-09-2008
Vull, en primer lloc, dedicar la cançó escollida per a aquest Melorepte a en Jimbielard.
He estat fent-li voltes a quina cançó us proposava, i crec que aquesta, atenent al volum de poetes per cm quadrat de cable, o per píxel, o per byte, o per minut, que circulen per aquesta pàgina, és bastant adequada.
Tema: Poemes i promeses.
Artista: Sau.
Condicions: un poema o prosa poètica per autor o lector.
Termini: fins dimarts 9 a les 11h.
Espero que us agradi (i que l'enllaç funcioni). També adjunto la lletra.
POEMES I PROMESES - SAU
Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat la terra
sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia
he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.
Però no hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber
tot el que hem fet.
Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell
i si un dia et fan falta
no pateixis, jo te'ls guardaré
i si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré,
els porto escrits a la pell
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.
Vam marxar de casa
ara fa molt temps
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien,
el mar estava quiet.
Anàvem a la deriva,
a l'horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.
I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d'aquell que només té fe;
si un dia et fan falta
no pateixis, que jo les guardaré.
Si un dia et fan falta
no pateixis, no les oblidaré,
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem
de pressa,
que potser no hi som a temps.
Poemes i promeses,
poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell.
No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.
La tardor ha arribat,
començo a tenir fred,
les hores se'm fan curtes
i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa
i sento com se m'escapa de les mans,
Els poemes i les promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré,
doncs cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.
Respostes
-
No m'he equivocat amb el 28 (no+)
Colometa Coixa | 02/09/2008 a les 20:59
-
Tatuatges i turment
deòmises | 03/09/2008 a les 11:03
Tatuatges de tu en la pell embriagada
Amb la destil·lació de mots que neixen en estimar-te,
Marques perennes per sentir-se viu
I nedo mar endins quan et retrobo. Però somnio.
Turment tintat de tu, tentines que apropen poc a poc
El teu tendre llagut de promeses per al demà,
Esperança d'atansar-me a la balustrada
Del teu pit en vernal calma. I no hi ets.
Dolls de tu dins la gola,
I els bec amb set que no se sap saciar mai,
Amb la tremolor de qui tem el comiat
De la vida viscuda i m'omplo de tota tu
De nou quan calles i moc la quietud
De l'ànima sense esforç, sabent que cada moviment
Serà més pròxim als teus somnis.
Tardor freda sense tu, i el vent
Porta la teva aroma fins a mi
I la pell es crema amb el sol de l'espera.
Però no s'enduu la carn tatuada,
El cor turmentat, la boca sadollada de tu
Perquè la promesa callada d'estimar-te,
Malgrat la distància perdura, avui més que mai.
Avui que vull records de tu per inundar-me de tendresa.
d.
-
Abans del poema
Dolça Parvati | 04/09/2008 a les 10:57
Entreviure amb els mots.
Entremorir sense ells.
Com descriure el tel del silenci que et precedeix?
Grisos són els dies sense musa,
Sense el dolor ardit de la paraula
Clivellant la consciència regirada,
Hoste incòmoda, permanent,
Com una senyoreta mal asseguda
Per romandre amb decòrum amb la faldilla estreta.
Bregar amb la bellesa.
Rendir-se a ella.
I no atènyer mai el repòs
D'un món vist sense pregunta,
Impossible ja la vida solament viscuda,
Amb la pregunta ineludible
Sempre a flor de llavis.
Trobar-te en qualsevol racó
Per les escletxes del món
Com terra promesa.
-
Poema i promesa (Fora de concurs)
desideri | 05/09/2008 a les 10:43
POEMA
Jau on el vent et faci
pètal de la lluna,
pistil de lleugeresa,
enfiladissa dels meus somnis.
Jau on la terra esdevé
besada i alba, quan
la llum és penyora
de la teva pell
acaronada pel sol,
ginesta a la recerca
del poema del teu cabell.
PROMESA
Camp de rostolls,
flors silvestres, i tu enmig
com enfiladissa
arrapada al tronc
dels meus dits.
I tot torna a brostar
amb la primavera
del teu pit, amb el sol
de l'alegria de despertar
al teu costat, com l'agrícola
amant que habita dins meu.
Ànima desmesurada,
terra preparada per a la sembra,
mots per estimar-te,
virginal i renascuda
entre els meus braços de sement
que admira les parts
de la marjal on em deixes,
contemplatiu, on prometo
que t'estimo. Sempre.
R. V.
-
Quan les roses marceixen (The lonely angel)
Vesna | 03/09/2008 a les 12:25
Sóc nàufrag en la teva illa,
el punt perdut del teu mapa.
L'Àngel que vetlla la teva soledat
en les nits de fred hivern infernal
Quan les roses marceixen
i els silencis es tornen obscurs
resto inamovible al teu costat
per regalar-te un instant de calor.
Sona música de violins,
mentre imagino, endevino
la delicadesa dels teus versos,
eterna bellesa pura.
-
Un dia qualsevol
F. Arnau | 05/09/2008 a les 00:12
Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
per no despertar a la dona, matí, molt matí,
encara no hi ha llum...
I te'n vas al bany caminant com un zombi,
mentre al microones t'escalfes la llet,
agafes la motxilla que ja amanires anit
i surts al carrer...
La parada del bus és al Bar Central,
aprofites el viatge per fer una becada,
arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
ja estàs a la línia, saludes els companys,
mormoles bon dia, sona la sirena,
mamprens el treball com un robot més,
els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
i els teus pensaments a l'altra banda del món.
Arriba la pausa, deu minuts només,
i has d'esmorzar una mica de fruita,
ja han passat dues hores i encara tens son,
i la sirena que sona de nou,
tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
vas al menjador, aplana i engul>/i>,
car tens mitja hora tan sols per dinar,
i tornes al tall a fer el mateix;
posar quatres peces, posar els panells
i prem el botó... i així cent vegades,
i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
i encara tens ganes de llegir un llibre
que moltes vegades et cau de les mans...
Arribes a casa, els teus ja han dinat,
fas la migdiada i després, quan t'alces,
et poses les piles i veus algun vídeo,
o connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,
fins que arriba l'hora del sopar familiar
i veus una mica la tele i te'n vas al llit
després d'amanir la motxilla,
i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...
***
FRANCESC
-
Un dia qualsevol (versió definitiva... almenys així ho espere)
F. Arnau | 05/09/2008 a les 00:14
Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
per no despertar a la dona, matí, molt matí,
encara no hi ha llum...
I te'n vas al bany caminant com un zombi,
mentre al microones t'escalfes la llet,
agafes la motxilla que ja amanires anit
i surts al carrer...
La parada del bus és al Bar Central,
aprofites el viatge per fer una becada,
arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
ja estàs a la línia, saludes els companys,
mormoles bon dia, sona la sirena,
mamprens el treball com un robot més,
els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
i els teus pensaments a l'altra banda del món.
Arriba la pausa, deu minuts només,
i has d'esmorzar una mica de fruita,
ja han passat dues hores i encara tens son,
i la sirena que sona de nou,
tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
vas al menjador, aplana i engul,
car tens mitja hora tan sols per dinar,
i tornes al tall a fer el mateix;
posar quatres peces, posar els panells
i prem el botó... i així cent vegades,
i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
i encara tens ganes de llegir un llibre
que moltes vegades et cau de les mans...
Arribes a casa, els teus ja han dinat,
fas la migdiada i després, quan t'alces,
et poses les piles i veus algun vídeo,
o connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,
fins que arriba l'hora del sopar familiar
i veus una mica la tele i te'n vas al llit
després d'amanir la motxilla,
i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...
-
Un dia qualsevol (Aquesta és la bona!!! "sorry"...)
F. Arnau | 05/09/2008 a les 10:08
Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
per no despertar a la dona, matí, molt matí,
encara no hi ha llum...
I te'n vas al bany caminant com un zombi,
mentre al microones t'escalfes la llet,
agafes la motxilla que ja amanires anit
i surts al carrer...
La parada del bus és al Bar Central,
aprofites el viatge per fer una becada,
arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
ja estàs a la línia, saludes els companys,
mormoles bon dia, sona la sirena,
mamprens el treball com un robot més,
els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
i els teus pensaments a l'altra banda del món.
Arriba la pausa, deu minuts només,
i has d'esmorzar una mica de fruita,
ja han passat dues hores i encara tens son,
i la sirena que sona de nou,
tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
vas al menjador, aplana i "engul",
car tens mitja hora tan sols per dinar,
i tornes al tall a fer el mateix;
posar quatres peces, posar els panells,
prémer el botó... i així cent vegades,
i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
i encara tens ganes de llegir un llibre
que moltes vegades et cau de les mans...
Arribes a casa, els teus ja han dinat,
fas la migdiada i després, quan t'alces,
et poses les piles i veus algun vídeo,
o connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,
fins que arriba l'hora del sopar familiar
i veus una mica la tele i te'n vas al llit
després d'amanir la motxilla,
i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...
***
FRANCESC
-
Psychedelic drug
Agnieszka | 05/09/2008 a les 13:05
Et faig l'amor una vegada més
mitjançant la meva poesia.
A través de cada vers
faig meu el teu perfum,
el converteixo en la meva droga,
dibuixo mentalment la teva figura.
Ones marítimes que m'acosten a tu
o potser tan sols m'allunyen
una passa més, encara una passa més.
Un missatge que sóc incapaç d'interpretar
o no sóc capaç d'acceptar.
-
Voldria ser veritat
Ullsblaus1 | 06/09/2008 a les 20:39
Com moltes promeses que vas fer,
omplint-te la boca de falsedad,
i vaig segellar la vida amb aquesta meta
que al final he vençut sense resultat.
Promeses que es bellugen insegures,
sobre una corda feta de seda,
fins que al acabar es desplomen sobre
un futur incert i proper que mai vindrà.
No semblant-se gens als poemes,
veritables i sincers com la propia societat
amb frases plenes de joliu i calor
sobre paper i tinta literària.
Olor a llibertat pura i benefactora,
de les promeses o els poemes,
de promeses desfetes i excuses,
i de poemes originals i empalagosos.
-
Exercici de nostàlgia en forma de sonet
Bruixot | 08/09/2008 a les 16:44
Exercici de nostàlgia en forma de sonet
Millor escriure que recordar de nou.
Enganxar-se al present com un imant de nevera,
com el record que cou entre cella i cel.
Com el viatjant amb la maleta,
com closca de nou que sura a prou penes
capitulant a les ones,
com l'espermatozou.
Millor les tecles que la confidència a cau d'orella,
sentir la cadència que acompanya constant
el martelleig de la foguera dels noms,
escabetx on maridar els records de la presència,
fent tremolar els rims on encar et veig.
X
-
Exercici de nostàlgia en forma de sonet (amb correcció minúscula)
Bruixot | 08/09/2008 a les 20:11
Exercici de nostàlgia en forma de sonet
Millor escriure que recordar de nou.
Enganxar-se al present com un imant de nevera,
com el record que es cou entre cella i cel.
Com el viatjant amb la maleta,
com closca de nou que sura a prou penes
capitulant a les ones,
com l'espermatozou.
Millor les tecles que la confidència a cau d'orella,
sentir la cadència que acompanya constant
el martelleig de la foguera dels noms,
escabetx on maridar els records de la presència,
fent tremolar els rims on encara et veig.
X
-
No hi som a temps
boigboig | 09/09/2008 a les 10:47
No hi som a temps.
Gargots a la pell.
Ensopegues sempre
amb el mateix anell?
No hi som a temps.
Mires de gairell.
Encara esperes
que ell vingui en camell?
No hi som a temps
i s'escola al caire
d'una cantonada
que et fa pensar amb ell.
No hi som a temps.
I algú no fa gaire
pregava a les fosques
somiant-te la pell.
Boig!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Llegir i escriure. (1 comentaris)
- POLIAMOR (1 comentaris)
- De mena (1 comentaris)
- El lladre d'històries (1 comentaris)
- “Si no trigues molt, t'esperaré tota la vida” (4 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (4 comentaris)
- Drac (2 comentaris)
- Cita a cegues (3 comentaris)
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut] (2 comentaris)
- Deixar anar tot el que hem sigut i podem arribar a ser (4 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23168 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10037 lectures)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (619 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (613 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (510 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (467 lectures)
- La paraula Gràcies. (385 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (322 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (305 lectures)
- QUI DIU...? (279 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (15 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (11 comentaris)
- FRICANDÓ (9 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (7 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (6 comentaris)
- Crim i càstig. (6 comentaris)
- Mandíbules (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 4 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- BOGERIA (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (Agrada a 2 relataires)