1.Moltíssimes gràcies al jutge... 2.I felicitats al guanyador...

i al jutge, sobretot al jutge, gràcies lopardal pels comentaris.

com bé dius, al final de la meva història el personatge principal hauria de dir alguna cosa. Al principi la deia, però vas retallant per aquí, per allà i al final es queda només amb una cara de babau que el lector s'ha d'imaginar.
Potser li afegiré la frase final quan el pengi.

i pel proper repte,,,, m'enganxeu amb la bossa penjada per anarme'n de wiquend!
demà a la tarda sens falta el teniu aquí!
disculpeu.

salut!
manel

Al guanyador pel relat i al jutge pel comentari.
Lopardal, la meva solidaritat era, en efecte, una falsa solidaritat. Sovint els sentiments i les reaccions humanes es barregen i aquest relat volia presentar, un sentiment humà condicionat per un altre. La solidaritat juga un paper important, doncs : quants amics tenim que només són al costat per les coses bones i ens deixen tirats, malgrat tenir-los físicament aprop, en moments durs???. Ser amic va acompanyat d'una gran dosi de solidaritat, de posar-se a la pell de l'altre i de prioritzar les necessitats de l'altre per damunt de les teves.

Apa, quin rotllo que t'he clavat!

angie