abisme

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de abisme

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • abisme | 05-05-2005

    Això de la gran actriu doncs suposo que és una sensació que deus tenir amb molta gent... però jo crec que a molts altres no ens pots enganyar.

    Nena, confia amb nosaltres, comparteixo la opinió amb la violeta QUE FLUEIXI mai més ben dit. No has de tenir por a enfrontar-te a tot el que sents, no estàs sola tot i que nosaltres ( o almenys jo ) no estiguem massa en presència últimament. Ets molt forta carinyuuu però no tot es pot fer sol. Rebelat, enfadat, crida, plora, riu si en tens ganes... xo no t'amaguis darrere una cortina que no farà més que fer-te sentir més vulnerable. Això de fet ho dic des de la meva pròpia experiència, perquè saps prou bé que jo mateixa soc una persona reservada... però si amb algú et sents prou a gust com per obrir el teu cor sense restriccions, fes-ho ( o intenta-ho). Deixa't ajudar, ajuda't de veritat.

    Un petó amor!

    PD: el títol no és més que una cançó que llegint m'ha entrat ganes de sentir pq per certes coses he pensat en ella....

  • abisme | 24-01-2005


    Hola Març! Bé, per mi Martetaaa!

    Aquesta és la meva primera participació en aquesta pàgina, i bé el meu objectiu no és, com et pots imaginar, valorar el teu escrit sinó que m'agradaria transmetre com em vaig sentir aquella nit de cap d'any quan, acompanyada de la tonada del piano, ens vas regalar aquests versos...

    Vaig veure l'il·lusió i l'agraïment als teus ulls, vaig sentir a traves de cada nota el que estaves sentint, vaig mirar al meu voltant, i al respirar profundament, va entrar dins meu l'amor, l'amistat que es respirava en aquell moment... em vaig emocionar, vas saber treure d'un moment molt dur per tu, uns versos que vas cantar amb alegria i amb amor jo diria.

    El moment més bonic de la nit, de tot cor.

    Recordar aquests moments em fa pensar que soc jo qui hauria de donar-te més sovint les gràcies... les gràcies... gràcies. Però com bé saps la meva capacitat comunicativa sovint és limitada, que hi farem! Però la connexió entre les persones no tan sols són paraules i això és molt bonic.

    Bé nena, tira endavant amb aquesta iniciativa d'escriure que crec que és una molt bona manera de deixar anar fins el més remot sentiment que tens dins i que crec que t'està ajudant molt, això i el grup. Endavant amor!!!!!

    Un petonàs!!!!!

    Per cert, pot ser q et surtin 2 comentaris es q nose q he fet :P