vull ser terra erma

Ei quetzocoatl!

Això és un nom mexicà! ;p M'ha encantat la teva poesia, m'hi sento molt, molt identificada, i m'ha emocionat, la trobo molt bella, molt simple i bella... felicitats!

deixa un regust de epopeia, de mite, de gegant.
una sensació d'haver finalitzat una dura empresa.bé , al menys això és el que he sentit al llegrir-lo

és la teva ploma per obsequiar-nos amb aquests poemes...
sort que en els dies que correm, la distància que et separa de la nostra terra no ens impedeixi gaudir de la teva poesia.

m'encanta com escrius!

Em sembla una biografia poètica molt i molt bona. Enhorabona i continua escrivint que jo, ara que t'he descobert, et llegiré.

Impressionant i genial! Felicitats, un poema
exquisit! Espero llegir més coses teves.
Ones i vent

I cap més paraula.

Genial, sorgit d'una ànima d'una sensibilitat exquisida i fonda.
Segueix escrivint, sisplau.

Ostres! És una breu descripció fantàstica de la teva vida... on amb quatre pinzellades perfectes ens descrius les diferents etapes que has anat passant... "he sigut feliç, també he estat infeliç; però tot m'ha servit..." Si, tens tota la raó: hi ha bons moments, hi ha èpoques més dures... però de totes en podem extreure un munt d'experiències... i cada instant de les nostres vides ens ajuda a créixer i a fer els passos més ferms.

"Ara vull ser terra erma". Vull posar calma a la meva vida, vull viure sense sotracs... vull caminar damunt terra erma i sentir els meus passos al trepitjar cada segon de la meva vida.

Preciós!

i t'haig de confessar que m'atrapes amb els teus poemassos indiscutibles.

Ets terriblement innovadora, ho reconec!! però renoi com m'agrada a mi la poesia que s'escapa dels típics paràmetres establerts!!

No sé què més et puc dir... que et poso als meus preferits, ja que et necessio allà, saps?

Ara mateix enfilo aquesta agulla amb un propòsit que no dic... ho sento, m'estic tornant boig amb tanta bona poesia a RC, i ara, sense voler s'ha escapat aquest vers de Miquel Martí i Pol... i a més sense pensar tu!! i no recordo si és ben bé així, però bé, que tu m'has tret la son de les orelles,
del ulls millor dit,
de la boca per suposat,
de la paraula no cal dir...

DEL TEU TALENT FALTARIA MÉS!!!!!!

UN FORT PETÓ,
UNA GRAN ABRAÇADA...

I MÉS DE MIL SOMRIURES INFINITS!!!

segons, dies, mesos, anys, mil·lenis...
vent suau salvador, vent huracanat castigador...
saba i a la vegada xuclador paràsit...
màrtir i vividor...
poeta somiador i atrapa-plaers a cada instant...
i... ambdues bandes t'has sentit perduda...
magistral!
ets la POESIA amb fons, amb contingut, amb força innovadora...
ets forma i contingut, ambdós meravellosos a la vegada... difícil de trobar...
jo també m'he sentit perdut en tu!!!
un petonàs i una abraçada sobre la terra erma, no programada, de lliure germinació...

Aquí està el meu comentari, tal com vas dir-me.

No sóc cap experta en la matèria, però el trobo preciós. Més enllà de la bellesa de les parules que utilitzes, del ritme, dels sóns i dels espais infinits on ens transportes amb el que dius, queda la senzillesa de la darrera estrofa, que em sembla que recull el més valuós de la vida.
Potser el més simple del món, com podria ser la terra erma, la pròpia vida i la seva essència, és el que en el fons per nosaltres té més valor.

Un cop més, em trec el barret front les teves lletres.

Una abraçada.

Una mirada cap a l'interior, ombres i llums emmagatzemades dins del cor, moments fràgils, que el temps s'enduu.
La felicitat, la tristesa, sensacions difícils de retenir, de capturar, màgia volàtil i etèrea que ens acarona amb petons passionals i tendres i ens fan ballar al ritme de les seves cançons.
Però, la recerca del que som en essència, del que ens dóna la pau interior, sense l'ajut de ningú, un camí solitari de terra erma, que un dia pot tenir en el seu ventre la riquesa de tots els elements...

Un goig endinsar-se en aquest viatge!
Petons!!!

potser aquí també hi ha pinzellades autobiogràfiques? em sembla prou esxplícit el que dius, amb unes paraules molt boniques això sí. Molt profund!