Cercador
Vint nanowesterns. [Temps reial de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Actors secundaris.
Jack Elam i Lee van Cleef, eficients secundaris encasellats en papers de dolent de western, de grans assoliren cert reconeixement.
"Apache" (Robert Aldrich, 1954).
Burt Lancaster, productor i protagonista. Us l’imagineu, un indígena amb ulls blaus? Doncs ningú piulava, de convincent com era.
Arrels profundes.
—Shane! Shane! Torna, Shane! Adéu, Shane!— crida el nen mentre Shane s’allunya i sona el tema de Victor Young.
Can Pistoles.
Així era conegut popularment, abans de ser teatre, el cine Capitol de la Rambla Canaletes, especialitzat en westerns, thrillers, terror...
Caravana de colons.
Sense temps de desenganxar cavalls i parapetar-se darrere dels carros; sortosament, els sioux només volien cobrar un mòdic peatge.
Desert de Tabernas (Almeria), 1965.
Sergio Leone, al càmara: "Què s’haurà pensat, aquest carallot de Clint! Mai no sabrà què és dirigir una pel·lícula..."
Desertors.
Els dos —un, confederat; l’altre, unionista— fugiren de Chattanooga cap a l’oest. Així que es trobaren, s’entengueren.
Dijous de cine.
Quan tot semblava perdut aparegué el Setè de Cavalleria... La balconada del primer pis embogí fent cridòria, picant de peus...
Duel a l’alba.
Sabia que, quan l’oponent desenfundés, ell ja li hauria engegat un tret. Just llavors, el sol ixent l’encegà.
"El salvatge oest de Buffalo Bill".
Entre 1883 i 1913 aquest espectacle circense viatjà pels EUA, i en 1889 va fer una gira europea, Barcelona inclosa.
Especialista en galopades i caigudes.
Equipat convenientment sabia caure i ser arrossegat sense perill. Però en una caiguda rutinària s’enganxà accidentalment a l’estrep...
Fotut happy end!
La productora digué al guionista que, per molt crepuscular que fos aquell western, el duel final no podia acabar malament.
La llei de Lynch.
Li van posar la soga al coll i van colpejar la gropa del cavall, però el fidelíssim animal romangué impertorbable.
La venjança és un tema recurrent.
Marlon Brando només va dirigir un film: el western "Un tipus dur", estrenada en 1961 com "El rostro impenetrable".
L’avió Phoenix – Salt Lake City.
L’equip de rodatge esperava que hagués passat el vol de les 8:45 per filmar les panoràmiques sobre Monument Valley.
Little Bighorn.
Les botigues de souvenirs de totes les reserves índies venien l’"autèntica" cabellera de Custer. Talment com els lignum crucis.
No en dèiem actors.
No en dèiem actors sinó artistes de cine. Joel McCrea i Randolph Scott n’eren dos especialitzats en el western.
O.K. Corral.
A Doc Holliday el delatà un accés de tos, però Wyatt Earp li cobrí la retirada disparant contra els Clanton.
Sota la taula de joc.
Aquell infeliç gosà exhibir una escala quan jo sols tenia un trio, així que el vaig castrar d’un tret.
Tres westerns en remull.
"Red River" (1948), "Río Bravo" (1959) i "Río Lobo" (1970): de Howard Hawks, amb John Wayne (no són els únics).
Jack Elam i Lee van Cleef, eficients secundaris encasellats en papers de dolent de western, de grans assoliren cert reconeixement.
"Apache" (Robert Aldrich, 1954).
Burt Lancaster, productor i protagonista. Us l’imagineu, un indígena amb ulls blaus? Doncs ningú piulava, de convincent com era.
Arrels profundes.
—Shane! Shane! Torna, Shane! Adéu, Shane!— crida el nen mentre Shane s’allunya i sona el tema de Victor Young.
Can Pistoles.
Així era conegut popularment, abans de ser teatre, el cine Capitol de la Rambla Canaletes, especialitzat en westerns, thrillers, terror...
Caravana de colons.
Sense temps de desenganxar cavalls i parapetar-se darrere dels carros; sortosament, els sioux només volien cobrar un mòdic peatge.
Desert de Tabernas (Almeria), 1965.
Sergio Leone, al càmara: "Què s’haurà pensat, aquest carallot de Clint! Mai no sabrà què és dirigir una pel·lícula..."
Desertors.
Els dos —un, confederat; l’altre, unionista— fugiren de Chattanooga cap a l’oest. Així que es trobaren, s’entengueren.
Dijous de cine.
Quan tot semblava perdut aparegué el Setè de Cavalleria... La balconada del primer pis embogí fent cridòria, picant de peus...
Duel a l’alba.
Sabia que, quan l’oponent desenfundés, ell ja li hauria engegat un tret. Just llavors, el sol ixent l’encegà.
"El salvatge oest de Buffalo Bill".
Entre 1883 i 1913 aquest espectacle circense viatjà pels EUA, i en 1889 va fer una gira europea, Barcelona inclosa.
Especialista en galopades i caigudes.
Equipat convenientment sabia caure i ser arrossegat sense perill. Però en una caiguda rutinària s’enganxà accidentalment a l’estrep...
Fotut happy end!
La productora digué al guionista que, per molt crepuscular que fos aquell western, el duel final no podia acabar malament.
La llei de Lynch.
Li van posar la soga al coll i van colpejar la gropa del cavall, però el fidelíssim animal romangué impertorbable.
La venjança és un tema recurrent.
Marlon Brando només va dirigir un film: el western "Un tipus dur", estrenada en 1961 com "El rostro impenetrable".
L’avió Phoenix – Salt Lake City.
L’equip de rodatge esperava que hagués passat el vol de les 8:45 per filmar les panoràmiques sobre Monument Valley.
Little Bighorn.
Les botigues de souvenirs de totes les reserves índies venien l’"autèntica" cabellera de Custer. Talment com els lignum crucis.
No en dèiem actors.
No en dèiem actors sinó artistes de cine. Joel McCrea i Randolph Scott n’eren dos especialitzats en el western.
O.K. Corral.
A Doc Holliday el delatà un accés de tos, però Wyatt Earp li cobrí la retirada disparant contra els Clanton.
Sota la taula de joc.
Aquell infeliç gosà exhibir una escala quan jo sols tenia un trio, així que el vaig castrar d’un tret.
Tres westerns en remull.
"Red River" (1948), "Río Bravo" (1959) i "Río Lobo" (1970): de Howard Hawks, amb John Wayne (no són els únics).
Comentaris
-
No es Ciència-Ficció sinó Crítica.[Ofensiu]Joan Colom | 14-10-2022
Perdoneu aquest segon autocomentari. Quan consultava el present relat per a que un de nou que titularé "Vint nanoreptes sobre l'ofici d'escriure" tingués la mateixa estructura, m'he adonat que una de les tres categories que figura en el perfil és Ciència Ficció. Devia anar de bòlit i vaig activar la casella equivocada en lloc de fer-ho a la del costat: Crítica.
-
Westerns de Howard Hawks.[Ofensiu]Joan Colom | 09-10-2022
No puc resistir la temptació de fer un autocomentari per avisar-vos que demà, dilluns, a les deu del vespre, a TVE 2 dintre de l'espai Dies de Cine Clàssic, fan "El Dorado", un altre western de Howard Hawks, també amb John Wayne. Ah, i amb Robert Michum, poca broma!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]