Cercador
Vint nanorelats sobre NOTES MUSICALS. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Concert en FA, de George Gershwin.
Aquest concert per a piano recorda Rakhmàninov, l’obra del qual recorda Txaikovski, l’obra del qual està fortament influïda per Chopin.
"Deliverance" (John Boorman, 1984).
Més que la violència, em va impressionar la seqüència del duel guitarra contra banjo: l’autista que no fallava cap nota.
Donar la nota.
Originàriament, donar la nota era una expressió laudatòria, relativa a qui excel·leix entre els demés. Actualment té connotacions pejoratives.
Dos concerts per a piano distanciats més de vint anys.
Del 2 de Rakhmàninov (1901) al 3 de Prokófiev (1921) van més de vint anys: la ruptura estilística tardoromanticisme/modernitat.
El segon disc que em van regalar, de menut.
Eren diverses peces per a piano sol, entre le quals el famós "Preludi en DO sostingut menor", de Serguei Rakhmàninov.
Encara més sobre Antonio Carlos Jobim.
"Samba de uma nota só" té més d’una nota i "Desafinado" està ben afinada: els títols evoquen la primera impressió.
Escales pentatòniques.
Com que deixà el Conservatori de Música a meitat de carrera, només sabia compondre en escala pentatònica.
Eufemisme musical.
No sé per què s’utilitza l’eufemisme bemolls per referir-se als collons. Serà perquè pengen de l’engonal, dins de l’escrot?
Gas natural o bombona de butà?
Un esgarip interrompé la romança de la dutxa. Amb butà només pagues el que gastes, però quan s’acaba la bombona...
Imaginació infantil... però no tant.
Quan li parlaven d’una obra en DO, RE, FA, SOL o LA sostingut major, s’imaginava un sostenidor sostenint grosses mamelles.
Johann Sebastian Bach, juganer.
El motiu Bach és la seqüència SI_bemoll-LA-DO-SI —B-A-C-H, en notació alemanya—, que l’autor utilitzà sovint. També altres compositors, homenatjant-lo.
L’"Ave Maria" de Charles Gounod.
Una melodia construïda utilitzant com a harmonia les notes del primer preludi d’"El clavecí ben temprat" de Johann Sebastian Bach.
Mestre melòman o diplomàtic?
En lloc de notes convencionals —suspens, aprovat, notable, excel·lent— els les posava musicals —DO, MI, SOL, SI— i tothom content.
Napoleó i la Música.
La frase, atribuïda a Napoleó, que la música era el soroll que menys el molestava, sembla que no té fonament.
Notació musical anglesa i alemanya.
En lloc de DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI, la notació anglesa és C-D-E-F-G-A-B i l’alemanya C-D-E-F-G-A-(B)-H, on B representa el SI bemoll.
Passa d’afonia.
—Ocupa el teu lloc al cor i fes veure que cantes.
El director donà l’entrada i s’esdevingué un silenci sepulcral.
Per què sostinguts i bemolls?
Una vegada m’explicaren per què ambdues alteracions, si amb només una ja passaríem. Però no me’n recordo i segueixo preguntant-m’ho.
Simfonia núm. 6, "Patètica", de Piotr I. Txaikovski.
El primer moviment acaba amb una escala descendent de les cordes en pizzicato —DO-SI-LA-SOL-FA-MI-RE-DO— sota una coral d’instruments de vent.
Tessitures.
Es pensava que un DO de pit (de tenor) era un DO executat per una contralt mamelluda.
Totes les notes.
SI FA SOL LA DO-na RE-neix MI-llor.
Aquest concert per a piano recorda Rakhmàninov, l’obra del qual recorda Txaikovski, l’obra del qual està fortament influïda per Chopin.
"Deliverance" (John Boorman, 1984).
Més que la violència, em va impressionar la seqüència del duel guitarra contra banjo: l’autista que no fallava cap nota.
Donar la nota.
Originàriament, donar la nota era una expressió laudatòria, relativa a qui excel·leix entre els demés. Actualment té connotacions pejoratives.
Dos concerts per a piano distanciats més de vint anys.
Del 2 de Rakhmàninov (1901) al 3 de Prokófiev (1921) van més de vint anys: la ruptura estilística tardoromanticisme/modernitat.
El segon disc que em van regalar, de menut.
Eren diverses peces per a piano sol, entre le quals el famós "Preludi en DO sostingut menor", de Serguei Rakhmàninov.
Encara més sobre Antonio Carlos Jobim.
"Samba de uma nota só" té més d’una nota i "Desafinado" està ben afinada: els títols evoquen la primera impressió.
Escales pentatòniques.
Com que deixà el Conservatori de Música a meitat de carrera, només sabia compondre en escala pentatònica.
Eufemisme musical.
No sé per què s’utilitza l’eufemisme bemolls per referir-se als collons. Serà perquè pengen de l’engonal, dins de l’escrot?
Gas natural o bombona de butà?
Un esgarip interrompé la romança de la dutxa. Amb butà només pagues el que gastes, però quan s’acaba la bombona...
Imaginació infantil... però no tant.
Quan li parlaven d’una obra en DO, RE, FA, SOL o LA sostingut major, s’imaginava un sostenidor sostenint grosses mamelles.
Johann Sebastian Bach, juganer.
El motiu Bach és la seqüència SI_bemoll-LA-DO-SI —B-A-C-H, en notació alemanya—, que l’autor utilitzà sovint. També altres compositors, homenatjant-lo.
L’"Ave Maria" de Charles Gounod.
Una melodia construïda utilitzant com a harmonia les notes del primer preludi d’"El clavecí ben temprat" de Johann Sebastian Bach.
Mestre melòman o diplomàtic?
En lloc de notes convencionals —suspens, aprovat, notable, excel·lent— els les posava musicals —DO, MI, SOL, SI— i tothom content.
Napoleó i la Música.
La frase, atribuïda a Napoleó, que la música era el soroll que menys el molestava, sembla que no té fonament.
Notació musical anglesa i alemanya.
En lloc de DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI, la notació anglesa és C-D-E-F-G-A-B i l’alemanya C-D-E-F-G-A-(B)-H, on B representa el SI bemoll.
Passa d’afonia.
—Ocupa el teu lloc al cor i fes veure que cantes.
El director donà l’entrada i s’esdevingué un silenci sepulcral.
Per què sostinguts i bemolls?
Una vegada m’explicaren per què ambdues alteracions, si amb només una ja passaríem. Però no me’n recordo i segueixo preguntant-m’ho.
Simfonia núm. 6, "Patètica", de Piotr I. Txaikovski.
El primer moviment acaba amb una escala descendent de les cordes en pizzicato —DO-SI-LA-SOL-FA-MI-RE-DO— sota una coral d’instruments de vent.
Tessitures.
Es pensava que un DO de pit (de tenor) era un DO executat per una contralt mamelluda.
Totes les notes.
SI FA SOL LA DO-na RE-neix MI-llor.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.
- L'Smart Fortwo fantasma.