Cercador
Vint nanoocurrències sobre LA VANITAT.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
En tot volia ser el primer, i va ser el primer a morir en aquella epidèmia.
Benito Mussolini.
De tots els dictadors coetanis era el més vanitós: veieu-lo en documentals, gesticulant al balcó del Palazzo Venezia de Roma.
Carmen Polo de Franco.
La vanitat de la collares es mesurava pel nombre de perles dels collars que duia.
Donald Trump.
Aquest pallasso perillós farda de senyora jove i espatarrant.
El judici de Paris.
Hera i Atena, despitades per l'elecció d'Afrodita, juraren venjar-se de Paris, que acabà desencadenant la guerra de Troia.
Els festivals de cinema.
L'arribada de les actrius famoses i la desfilada per la catifa vermella constitueixen una autèntica fira de les vanitats.
"Francisco Franco", per Ignacio Zuloaga.
El dictador apareix amb camisa blava, boina vermella, pantalons i botes militars i enarborant una enorme bandera monàrquica.
Jocs eròtics.
Quan aquell home tan vanitós anava de putes, l'agradava humiliar-se rebent pluja daurada.
L'havà més car del món.
Quan fumava un cigar no treia l'anell de paper, per poder presumir de Cohiba Behike.
Lluc, 14:11.
Tothom qui s'enalteix serà humiliat, i qui s'humilia serà enaltit.
"Lluís XIV", per Jacint Rigau-Ros.
Aquest Borbó es va fer pintar de manera estrafolària, amb gran perruca, mantell de vellut i ermini, ceptre i espasa.
Memento mori.
Quan els generals romans tornaven triomfants, en el carro els acompanyava un esclau que els anava recordant que eren mortals.
Mirar per damunt de l'espatlla.
De tant anar amb el cap ben alt, a trenta anys ja tenia problemes de cervicals.
Poliglot?
Presumia de parlar moltes llengües, però només se l'havia sentit parlant català, i a sobre malament.
Qui era més vanitós?
L'un vestia la minyona amb parracs, per destacar més. L'altre la feia anar de vint-i-un botons, per presumir de magnificent.
Relataire vanitós.
D'ençà que va aconseguir que li publiquessin una novel·la, aquell relataire es donava de menys d'escriure a RC.
"Sic transit gloria mundi".
Alternativament a "Vanitas vanitatis", era el títol que els pintors tenebristes posaven als bodegons amb objectes al·legòrics a la mort.
Tacó d'agulla.
És la vanitat, el que mou moltes dones a dur aquest tipus de calçat, jugant-se la vida?
"Vanitas vanitatis".
Era el títol que els pintors tenebristes posaven als bodegons amb calavera, rellotge de sorra i altres objectes al·legòrics.
Vanitat perillosa.
Triava guardaespatlles més baixets que ell, per destacar, tot i saber que els costaria veure possibles agressors.
Comentaris
-
Digue'm de què presumèixes...[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 10-02-2025
Un relat molt acurat al voltant de la dita: Digue'm de que presumèixes i et diré el que et manca.
Una bona llista de persones vanitoses que personalment m'agrada anomenar-les fatxendes.
Salutacions! -
Vanitas vanitatium et omnia vanitas[Ofensiu]llpages | 10-02-2025 | Valoració: 10
Quant als quadres amb la temàtica que ens ocupa, en general es contraposen diversos objectes relatius als dons de la naturalesa o de l'activitat humana (com el saber, la riquesa, el plaer o la bellesa, tots ells a insignificants en relació amb el trànsit de la vida), amb altres al·legòrics de la mort, al·lusius a la fragilitat i la brevetat de la vida.
Ara bé, si bé cada nanoocurrència és, per definició, breu, sempre deixa un pòsit de saviesa que perdurarà en el temps. Amén! -
Pecat capital[Ofensiu]SrGarcia | 09-02-2025
No sé si hi ha gaire diferència entre vanitat i supèrbia. Le diferències potser son de matís.
La supèrbia és un dels pecats capitals que mes detesto, junt a l'enveja i l'avarícia.
La ira me'n canta, sí.
El text sembla suggerir que la vanitat, com a expressió d'una preocupació constant per l'aparença i l'opinió dels altres, pot ser perillosa i fins i tot ridícula en molts casos.
M'ha agradat el relat de "la collares"; tancaven les joieries de Barcelona quan ella hi anava.
El del putanyer també m'ha agradat. Innocent com soc, no sabia que vol dir ·pluja daurada "fins fa poc.
-
Ser vanitós[Ofensiu]Rosa Gubau | 09-02-2025 | Valoració: 10
Una bona manera de no passar desapercebut, i un estil de vida arrelat a la història des tots el temps. El ego en majúscules, en totes les seves variants.
Com sempre, una bateria de nonoocurrències molt eloqüents.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre IMPREVIST.
- Records.
- Àngela Maria!
- Stents.
- Vint nanoocurrències sobre INVISIBLE.
- Galetes de canyella.
- El comte Cràpula.
- Vint nanoocurrències sobre EPITAFI.
- Passat, present, futur.
- Ai, la memòria!
- Vint nanoocurrències sobre LA VANITAT.
- Morts no-morts.
- Sexe amb nombres triangulars.
- Experiència propera a la mort (EPM).
- Casualitat o causalitat?