Cercador
Vint nanoocurrències sobre EPITAFI.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Sí, d'aquí cent anys tots calbs, però uns ho hem estat abans que d'altres.
Antihistamínic.
Si us plau, no em poseu flors, que en sóc alèrgic.
Discreció.
Com que tota la vida havia volgut passar desapercebut, demanà que l'enterressin sense cap epitafi a la làpida.
El gran dilema (per als creients).
El Cel o l'Infern, aquesta és la qüestió.
El negoci de les funeràries.
No us moriu. Els serveis funeraris són un robatori pòstum.
En la varietat està el gust.
Qui m'ho havia de dir, que acabaria en aquest forat, a mi, que sempre havia preferit els espais oberts!
Enterrador enterrat.
Com que en vida era enterramorts, ara em trobo com a casa.
Epitafi funcional.
Capacitat màxima: un fèretre. Abans d'entrar, deixeu sortir.
Fumar mata.
Fumar mata. Però jo, que no havia fumat mai, també he acabat aquí.
Hamlet – Escena 1, acte 3.
Morir, dormir... dormir... i potser somiar... Sí, aquest és l'obstacle: no saber quins somnis acompanyaran el son etern.
Immortalitat en el record.
No sóc aquí ni a cap altre lloc. Cerqueu-me en el record dels qui m'han estimat.
Intel·ligència artificial.
Com que no sabia quin epitafi posar, n'hi demanà un a ChatGPT.
La mort és irreversible.
No em deixen que torni per dir-vos si hi ha un més enllà.
Parella ben avinguda.
Un accident de trànsit ens ha unit per a sempre.
Predestinació.
Benet Vergés Messeguer, eminent matemàtic. Consagrà la seva vida a l'estudi del nombre e.
Quina putada!
Tota la vida abstenint-me dels plaers terrenals, per anar al Cel, i ara resulta que tot s'acabava amb la mort!
Qui no es conforma és perquè no vol.
Tota la vida patint claustrofòbia i ara em trobo la mar de bé en aquest forat.
Reglamentista.
Horari de visites: dies feiners, de 8:00 a 20:00; festius, de 10:00 a 14:00.
Tingueu cura.
Aquesta làpida de marbre m'ha costat un ronyó, així que feu el favor de mantenir-la neta.
Veritat inapel·lable.
Tard o d'hora, tots vindreu a fer-me companyia.
Comentaris
-
Potser no tens pèls al cap, però...[Ofensiu]llpages | 24-02-2025
sí que tens el cap ple d'idees sobre temes variats. Aquesta vegada toca humor negre, que no deixa de ser humor. M'ho he passat bé llegint els epitafis, no sabria quin escollir. Això sí, si viure ja és car, ser enterrat encara ho és més, i això als catalans no ens fa gens de gràcia!
-
Negre[Ofensiu]SrGarcia | 23-02-2025
Molt bons nanorelats (o com collons es diguin, que ja estic cremat amb això dels noms)
La majoria són d'un humor bastant negre, cosa que m'agrada molt.
Destaco:
—Alopècia.
—Antihistamínic.
—Intel·ligència artificial.
—Reglamentista.
Però molt especialment El relat del matemàtic Benet, tu sempre a la teva, eh.
Un altre relat podria dir: "No vaig pensar a tancar el tag. Ara aquí m'estic, sempre en negreta" -
Epitafis a la carta[Ofensiu]Janes XVII | 23-02-2025
El nano de les ocurrències l'ha parit molt bé. Morir és l'únic traspàs en el que no has de pagar clàusula de rescissió.
-
El meu nom real és Carles.[Ofensiu]Joan Colom | 23-02-2025
Quan escric en català el meu àlies és Joan Colom, i quan ho faig en castellà és Juan Palomo (Soy como Juan Palomo: yo me lo guiso, yo me lo como).
De passada, amb el present autocomentari he tractat d'anular l'escriptura en lletra negreta, conseqüència d'haver-me deixat el tag de tancament després del títol "Quina putada!". A veure si haurà funcionat... -
Ironia...[Ofensiu]Rosa Gubau | 22-02-2025
a dojo en aquestes nanocurrències, sembla mentida que amb un tema tan advers, tinguis aquesta capacitat de capgirar-ho amb sentit d'humor. M'ho he passat molt bé.
Enhorabona, Joan Colom. Per cert, l'any passat, o potser en fa dos, recordo que et vaig felicitar per Sant Joan, i em vas dir que no era el teu nom real, i el perquè de Joan Colom, de vegades hi penso, però no soc capaç de recordar-lo. No sé si me'l pots recordar, estic encuriosida. Demano molt?
Salutacions.
Rosa.