Cercador


Llista categories

Vint nanoocurrències extra sobre CINEFÍLIA, amb motiu de les 150.000 lectures.

Un relat de: Joan Colom
"Alcarràs" (Carla Simón, 2022).
L'èxode rural, entre el documental i la ficció, amb actors no professionals. Ós d'Or a la Berlinale.

"Al rojo vivo" (Raoul Walsh, 1949).
Memorable, l'escena del dipòsit de gas, explotant quan Cody Jarrett (James Cagney) crida: "Ho aconseguí, mama: el cim del món!".

"Al rojo vivo", títol no exclusiu.
S'enduren una sorpresa desagradable: entraren al cine convençuts que veurien la de Raoul Walsh i es trobaren amb una mexicana.

"Bambi" (Walt Disney, 1942).
Estrenada a Espanya en 1950, vaig arrencar a plorar quan li maten la mare, i ens feren marxar del cine.

Billy Wilder i Blake Edwards, directors de comèdies.
Les dues millors pel·lícules sobre l'alcoholisme: "Dies perduts" (Billy Wilder, 1945) i "Dies de vi i roses" (Blake Edwards, 1962).

"El crepuscle dels déus" (Billy Wilder, 1950).
"Sunset Boulevard" (títol original) és de les millors pel·lícules que s'han fet de cine dins del cine.

"El gran silenci".
Tres pel·licules d'igual títol: un spaghetti-western (1968), una de monges (2022) i un documental sobre els cartoixans (2005), la millor.

Ermanno Olmi.
Director gairebé oblidat, però amb dues obres cabdals: "L'arbre dels esclops" (1978) i "La llegenda del sant bevedor" (1988).

Film d'acció amb un elenc selecte.
Hi intervindran Arnold Schwarzenegger, Sylvester Stallone, Jean-Claude Van Damme, Chuck Norris, Dolph Lundgren, Steven Seagal, Jason Stathman i Bruce Willis.

Gina Lollobrígida i Sofia Loren.
La primera, més "fina", era la preferida de les mares. La segona, més maggiorata, era la preferida dels pares.

"La balada de Narayama" (Shôei Imamura, 1983).
Aquest remake és alhora més poètic i més tètric que la versió de Keisuke Kinoshita, de 1958.

"La mosca" (Kurt Neumann, 1958 i David Cronenberg, 1986).
Com passa sovint, la primera versió, feta amb pocs mitjans, supera un remake que compta amb elaborats efectes especials.

"La mujer más guapa del mundo" (Robert Z. Leonard, 1955).
Els maristes m'havien menjat talment el coco que no vaig voler veure aquesta pel·lícula de Gina Lollobrígida, perquè era pecat.

"La nit dels morts vivents" (George A. Romero, 1968).
No sé si era un truc publicitari, però a mitja pel·lícula una senyora se n'anà, cridant que allò era insuportable.

"L'increïble home minvant" (Jack Arnold, 1957).
Sèrie B, però pel·lícula de culte i petita joia de la ciència-ficció, feta amb pocs recursos però gran imaginació.

Luis García Berlanga.
"Plácido" (1961) i "El verdugo" (1963) són les dues millors pel·lícules espanyoles de tots els temps.

Ridley Scott.
Va començar amb dues obres mestres de la ciència-ficció, "Alien, l'octau passatger" (1879) i "Blade Runner" (1982), però després...

Sergei M. Eisenstein i Leni Riefenstahl.
Tots dos van fer cine pamfletari, però bon cine al cap i a la fi.

"Ultimàtum a la Terra" (Robert Wise, 1951).
A diferència d'altres films on els extraterrestres són dolents (i representen l'enemic comunista, en plena Guerra Freda), aquí són bons.

"Un home llop americà a Londres" (John Landis, 1981).
Mediocre film de terror, però resulta inoblidable l'escena de la transformació, amb efectes especials no digitals.

Comentaris

Afegir comentari
  • Potser el títol de la pel·lícula no us diu res,[Ofensiu]
    llpages | 27-07-2025

    però no deixeu de llegir els comentaris de l'autor. Hi ha reaccions del públic, sortides de paraigües hilarants i temes insospitats que fan de la lectura quelcom altament recomanable. Ah, i també et desperta el cuc de veure/reveure algun dels títols triats.

  • Un fill del cel·luloide![Ofensiu]
    Janes XVII | 24-07-2025

    Podrien haver estat cent-cinquanta-mil nanoocurrències sobre la màgia del cinema i me les hagués llegit, però ja n’he tingut prou de veure com algú vola, potser empès pel cognom, per l’enciclopèdia del setè art.

  • Cine X[Ofensiu]
    kefas | 24-07-2025


    M'agradaria veure amb vostè "La isla desnuda" .
    Potser aconsegueixi captar perquè no m'he excitat cap de les dues vegades que l'he vista.

  • memòria[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-07-2025

    El to entre l'erudició càlida i el sarcasme lleuger dona al text una personalitat molt atractiva.
    Demostres no només tenir un gran amor pel cine, també una bona memòria. De totes les pel·lícules que cites em sembla que no n'he vist cap, i si les he vist ja no ho recordo.
    Abans m'agradava el cine, cada cop m'agrada menys; n'estic avorrit de veure autèntiques tabarres a la tele, ja no els faig cap cas: la meva dona mira sèries, jo l'únic que miro amb afició és "Forjado a fuego".
    Sempre és bo tenir autèntics erudits que ens recordin quines coses valen la pena i ens sàpiguen orientar als rucs que no sabem res.
    Recapacito: em sembla recordar que he vist "Blade runner" i "El verdugo", aquesta última d'un humor negre desesperat.

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1250 Comentaris

282722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >