Cercador
Ara
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Em regiro i el patiment no fuig,
l'angoixa punxa i glassa el cor,
el cel és rovellat, gris, metàl·lic.
Aquesta tristesa que sento,
és que ha arribat l'hora de la mort?
El caliu és al foc, no en la mirada,
totes les animes que estimo ja no són aquí,
perquè vull quedar-me? sí les finestres són tancades.
Comentaris
-
Felicitats[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-03-2025
Moltes felicitats Josep, que aquesta diada et porti un grapat d'alegria.
Salutacions.
Rosa. -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-12-2024
Bona nit, Josep: Gràcies per la teva opinió sobre el meu relat "La professora de filosofia". Molt ben descrit.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
-
Ja saps..[Ofensiu]kefas | 29-12-2024
.. que cada poema és un glop de vida i encara que, per les lleis de de la física, no t'arribi l'escalfor, segur que n'hi ha en cada una de les mirades que el ressegueixen.
-
L'hora de la mort?[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-12-2024 | Valoració: 10
Un poema on el cor està sentint una tristesa per la mort. És que volies als que estan morts.
El present té la seua fi.
Molt ben plantejat, Josep.
Cordialment.
Que passes un bon Nadal.
-
trist[Ofensiu]Atlantis | 24-12-2024
Potser cal obrir les finestres i que les ànimes que no hi son entrin. Perquè totes estan aquí.
Un poema punyent.
Bon Nadal. -
Un perquè...[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-12-2024 | Valoració: 10
que té una resposta colpidora. La solitud domina el cor i la ment.
Bones festes, Josep, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris als meus relats.
Rosa.
l´Autor
124 Relats
534 Comentaris
104033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
jventura.c@telefonica.net