Vencé la seva por

Un relat de: Magda Garcia
Mirà enrere dissimuladament i, gairebé sense adonar-se'n, el seu ritme s’accelerà. Sentint que la respiració agafava molta més embranzida i que les cames, de fet tots els seus músculs, i molt especialment els braços i el cor, esdevenien un mecanisme perfectament compenetrat i de ritme imbatible.

La sensació de percebre algú rere seu sempre l'havia incomodat. Des de petita. Un radar se li desenvolupà amb la pubertat: quan caminava per un túnel del metro, per un carrer poc transitat i, sobretot si era de nit, aquest sensor es posava en acció i detectava qualsevol so o moviment per inaudible que fos activant-se si sentia passos rere seu. Aleshores, la incomoditat la sotjava i acabava vencent a la seva tranquil•litat, al seu control de la situació.

No podia evitar-ho. I s'enfadava amb sí mateixa perquè era conscient que no podia caure en aquest parany. Si la persona que l'entreveia s'adonava que sentia por, això la faria molt més vulnerable.

Per això, esforçant-se com mai abans, aquell matí va fer cas omís als contrincants que corrien rere seu. Guanyà la cursa. Vencé la seva por.

Comentaris

  • Molt bo!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 21-09-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest article.

    Certament, hem de fer cas de la por quan és prudència i no hem de fer cas de la por quan és una fòbia perjudicial.

    Això em podria donar alguna idea per a un futur conte...

    Diuen que dominar la por és vèncer-la... Això sol ser veritat bastantes vegades, però no exactament sempre... i a vegades escoltar la por sense por (valgui la redundància) és cosa bona.

    Bé!! Ens veurem per Relats, o almenys això espero.

    Salut!!

  • Prudència[Ofensiu]
    Magda Garcia | 13-09-2021

    Certament! Gràcies pel comentari. Cordialment.

  • Prou bé | 13-09-2021

    De vegades la por és prudència! Amb total cordialitat

  • La cursa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-09-2021 | Valoració: 10

    Bon relat i amb molt bon sentit.
    Has redactat un relat, que és senzill i a la vegada amb superació.
    Salutacions...

  • Comentaris[Ofensiu]
    Magda Garcia | 13-09-2021

    Gràcies pel vostre feed-back. No volia molestar ningú enviant molts relats de cop. De fet, em pensava que me'ls anirien publicant més lentament. De fet, encara n'hi ha per publicar Però ho tindré en compte per properes ocasions. Cordialment.

  • Molt enginyós relat. Molt bé.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 13-09-2021 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat.

    Certament, amb raó o sense, tens por o precaució a vegades, i és bo si la pots vèncer. Una retirada a temps equival a una victòria, diuen.

    Pobra noia. Diu que té molts enemics, que l'espien. ¿És una por irreal o té algun fonament? ¿Ha fet alguna cosa de dolenta? Sospito que no ho sabrem mai si no fas un nou relat que ho expliqui.

    Bé, espero que ens tornem a veure per Relats. ¡¡Salut, maca!!!

  • Hola bona nit Magda Garcia: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-09-2021


    Vull dir-te que editar d'una tacada sis relats, tots junts, no és molt correcte... perquè si vols que et comente un, he de comentar-te un altre i després un altre més.
    Això impedeix llegir a altres autors. Està bé que edites un i al cap d'uns dies un altre...etc...
    Bo, no vull anar amb tu malament, però no està bé veure 6 relats a la vegada en el mateix dia.
    Salutacions i que et vaja bé...
    Demà et comentaré algun... Gràcies....

  • Superació[Ofensiu]
    Magda Garcia | 12-09-2021

    Efectivament! Gràcies

  • Superació[Ofensiu]
    Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 8

    Bonic relat de superacio. Les pors sempre són el fre més gran dels nostres somnis...

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

146 Relats

487 Comentaris

38493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.