Cercador
Vencé la seva por
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
La sensació de percebre algú rere seu sempre l'havia incomodat. Des de petita. Un radar se li desenvolupà amb la pubertat: quan caminava per un túnel del metro, per un carrer poc transitat i, sobretot si era de nit, aquest sensor es posava en acció i detectava qualsevol so o moviment per inaudible que fos activant-se si sentia passos rere seu. Aleshores, la incomoditat la sotjava i acabava vencent a la seva tranquil•litat, al seu control de la situació.
No podia evitar-ho. I s'enfadava amb sí mateixa perquè era conscient que no podia caure en aquest parany. Si la persona que l'entreveia s'adonava que sentia por, això la faria molt més vulnerable.
Per això, esforçant-se com mai abans, aquell matí va fer cas omís als contrincants que corrien rere seu. Guanyà la cursa. Vencé la seva por.
Comentaris
-
Molt bo!![Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 21-09-2021 | Valoració: 9
M'agrada aquest article.
Certament, hem de fer cas de la por quan és prudència i no hem de fer cas de la por quan és una fòbia perjudicial.
Això em podria donar alguna idea per a un futur conte...
Diuen que dominar la por és vèncer-la... Això sol ser veritat bastantes vegades, però no exactament sempre... i a vegades escoltar la por sense por (valgui la redundància) és cosa bona.
Bé!! Ens veurem per Relats, o almenys això espero.
Salut!! -
Prudència[Ofensiu]Magda Garcia | 13-09-2021
Certament! Gràcies pel comentari. Cordialment.
-
La cursa. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-09-2021 | Valoració: 10
Bon relat i amb molt bon sentit.
Has redactat un relat, que és senzill i a la vegada amb superació.
Salutacions... -
Comentaris[Ofensiu]Magda Garcia | 13-09-2021
Gràcies pel vostre feed-back. No volia molestar ningú enviant molts relats de cop. De fet, em pensava que me'ls anirien publicant més lentament. De fet, encara n'hi ha per publicar Però ho tindré en compte per properes ocasions. Cordialment.
-
Molt enginyós relat. Molt bé.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 13-09-2021 | Valoració: 9
M'agrada el teu relat.
Certament, amb raó o sense, tens por o precaució a vegades, i és bo si la pots vèncer. Una retirada a temps equival a una victòria, diuen.
Pobra noia. Diu que té molts enemics, que l'espien. ¿És una por irreal o té algun fonament? ¿Ha fet alguna cosa de dolenta? Sospito que no ho sabrem mai si no fas un nou relat que ho expliqui.
Bé, espero que ens tornem a veure per Relats. ¡¡Salut, maca!!! -
Hola bona nit Magda Garcia: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-09-2021
Vull dir-te que editar d'una tacada sis relats, tots junts, no és molt correcte... perquè si vols que et comente un, he de comentar-te un altre i després un altre més.
Això impedeix llegir a altres autors. Està bé que edites un i al cap d'uns dies un altre...etc...
Bo, no vull anar amb tu malament, però no està bé veure 6 relats a la vegada en el mateix dia.
Salutacions i que et vaja bé...
Demà et comentaré algun... Gràcies.... -
Superació[Ofensiu]Magda Garcia | 12-09-2021
Efectivament! Gràcies
-
Superació[Ofensiu]Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 8
Bonic relat de superacio. Les pors sempre són el fre més gran dels nostres somnis...
Valoració mitja: 9
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
101151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.