València (ciutat) també is different (i SHS 91 a 96).

Vinc de l'estació Joaquim Sorolla, de València, un pèl mosca perquè ahir vaig consultar expressament, a Internet, els horaris de venda anticipada de bitllets: hi posava de 7 a 22 hores, però quan hi he arribat, a quarts de nou, l'horari que figurava damunt de les taquilles era de 9:30 a 20:30. ¡País!, que feia exclamar als seus personatges el ninotaire Forges.

Arribaré a Barcelona el 23 de maig, en Euromed, i me'n tornaré a València el 4 de juny. Així que aquesta vegada podré votar presencialment el diumenge 26, i no com en les votacions del 28 d'abril per al Parlament i el Senat espanyols, en què vaig recórrer al meu amic i excompany de feina Joan Antoni, germà d'un conegut pianista i professor de Música de Cambra mort fa dos anys, perquè votés el partit que li vaig encomanar. És una excel·lent persona i té més energia que no sembla, tot i el posat habitual de savi distret, però és d'aquells que diu que passa de la política, sense que m'hagi servit de res anunciar-li de tant en tant que la política no passarà d'ell. Però, mireu per on, aquest menfotisme em va servir per estalviar-me els tràmits del vot per correu: de València estant, ho vaig resoldre amb una trucada telefònica, demanant-li que votés per mi. Ara, però, no tinc tan clar què faré: no pas a les eleccions municipals de Barcelona, en què penso votar perquè repeteixi l'actual consistori, sinó en les del Parlament Europeu; ¿els mateixos o retornaré al vot del 28a? Espero que la retrobada amb altres amics de Barcelona m'ajudarà a resoldre la indecisió.

No cregueu que adaptar-se a Barcelona sigui immediat, tot i que només hi seré dues setmanes mal comptades, després d'estades de dos mesos a València, que és un altre món però que és on resideixo de fet, tot i que prefereixi (ja anava a escriure "preferisca") seguir censat a Barcelona. Entendreu millor a quin altra món em refereixo (ara anava a escriure "referisc") si us faig cinc cèntims de la presentació del tema "¿Por qué en la ciudad de València apenas se habla en valenciano?" i posterior debat, que havia proposat en la tertúlia dels dimecres a última hora de la vesprada (o "a poqueta nit", o "a boqueta de nit", expressions que gairebé ja em resulten més familiars que "a última hora de la tarda" o "cap al capvespre"), en una pizzeria ubicada molt a prop de casa, tertúlia a què ja havia fet referència en dos relats publicats els dies 27-07-2018 i 30-07-2018.

En l'esmentada presentació (en castellà, of course!) vaig llegir coses com aquesta
Doy por supuesto que valenciano y catalán son variantes dialectales de una misma lengua común, como lo son el castellano hablado en España y el hablado en Argentina o en Méjico, o el inglés hablado en el Reino Unido y el hablado en los Estados Unidos de América o en Australia. Los que afirman que valenciano y catalán són lenguas distintas que casualmente se parecen, contra la opinión de los romanistas de todo el mundo, lo hacen por ignorancia o por una mala fe que enmascara razones políticas. Si no, véanse los artículos "valencià" y "català" del Diccionario normativo de la Academia Valenciana de la Lengua, que por cierto fue creada por un gobierno del PP:
—"Valencià: Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català."
—"Català: Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià."
o com aquesta altra, que seguia a una al·lusió a Lo Rat Penat i a la Real [sic] Acadèmia de Cultura Valenciana, en la línia del relat precedent i que, per tant, he omès,
Las mencionadas aberraciones filológicas acerca de la dualidad esencial entre catalán y valenciano se escudan en un fantasma creado en la primera transición postfranquista: el pancatalanismo. Según los creadores de este mito, así como la Alemania nazi se anexionó Austria en 1938, Catalunya amenazaba con anexionarse los otros Países Catalanes, entre ellos el Valenciano. No pongo en duda que haya fascistas catalanes y colaboracionistas valencianos que acaricien este objetivo, como hay fascistas españoles y colaboracionistas valencianos de signo contrario. Aunque parece que los catalanes no somos especialmente simpáticos y dicharacheros, y que caemos gordos a un amplio sector de la sociedad española, ello no autoriza a los valencianos a negar la existencia de una lengua común.

Afirmacions com aquestes només van ser discutides, amb una argumentació pintoresca però inconsistent, per una assistent que parlava amb accent hispanoamericà, que no havia vist en trobades anteriors i que va marxar abans que acabés el torn d'intervencions i em toqués a mi contestar-les. Tots els comentaris i preguntes, favorables o no a les idees que havia manifestat, van ser civilitzats i respectuosos, molt lluny de la violencia desfermada (verbal i, fins i tot, física) que m'havien pronosticat des d'extrems oposats de l'arc ideològic. Curiosament, aquests ocells de mal averany van ser part dels absents. Erem 21, dels quals tots vam afirmar entendre el valencià (de fet, al començament només vam aixecar el braç una majoria, però de seguida s'hi va sumar la resta) i només 7 parlar-lo.

Però el que us donarà una idea més aproximada del que volia expressar, quan més amunt escrivia que València era un altre món, és l'anècdota que explico tot seguit. Un quart d'hora abans de l'inici de la tertúlia en una sala gran, al fons de la pizzeria, mentre els qui havíem anat arribant preníem la fresca en les tauletes del carrer, van comparèixer dues de les habituals, van seure amb nosaltres i una d'elles, que vull creure que no sabia que jo era el ponent, va comentar ingènuament: Parece que el tema que toca hoy és un poco aburrido, ¿no?. Després, ja en la sala interior, vaig veure que no figuraven entre el/les assistents a la tertúlia, així que vaig suposar que havien preferit quedar-se al carrer, prenent alguna cosa. Val a dir que, estimativament, els dos terços dels temes que es toquen en aquesta tertúlia tenen a veure amb les relacions de parella (per exemple: "Vivir en pareja", "San Valentín" o "¿Amar o querer?"), deixant al descobert els seus orígens, fa més de quinze anys, com a grup de singles, segons que diuen els veterans. Aquests temes acostumen a congregar a més de 30 persones.

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 91 al 96 (enunciats i solucions), fes clic aquí.