Cercador
Va de marques.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Ja sabien que no havien de fer cas de les gangues dels top manta, que eren grolleres imitacions, però quan anaven a Andorra aprofitaven per comprar algun producte que a l'altra banda de la frontera era més car, tot i que, des de l'entrada a la Unió Europea, els preus a banda i banda s'havien anivellat força i el petit estat pirinenc ja no era el país de les meravelles d'abans. I, en determinats articles amb l'etiquetatge sense data de caducitat, havien tingut algun disgust: els perfums, per exemple, amb la fragància alterada o força minvada, poc tenien a veure amb els testats a la botiga.
Igual que els havia passat amb perfums, havien tingut una mala experiència amb un whisky de malta, Lagavulin, força car a Espanya. A Andorra tampoc era que el regalessin, però l'havien trobat gairebé un 30% més barat i no se'n pogueren estar, de comprar dues ampolles de tres quarts de litre, el màxim permès a la duana. I quan, amb motiu d'una celebració molt especial ell va obrir-ne una, va quedar força decebut: allò no era el whisky que havia tastat amb delit un parell de vegades. I no, no era pas que hagués perdut paladar ni que amb el temps hagués mitificat el gust d'aquell escocès: anys després, en una vetllada on coincidiren amb uns botiguers andorrans, van assabentar-se que alguns comerciants compraven a baix preu partides defectuoses o que havien ultrapassat períodes de caducitat no reglamentats però no per això menys determinants de la qualitat. El pitjor era que, per circumstàncies diverses, aquestes pràctiques gaudien d'una quasi total impunitat: com que la quantitat d'articles en passar per la duana espanyola estava limitat, si detectaves un producte en mal estat no sortia a compte tornar a Andorra per fer la reclamació, tret que visquessis a la Seu d'Urgell.
Per satisfer la curiositat d'un distingit relataire que sovint m'honora amb els seus comentaris, acabaré el relat deixant la ficció i passant a les meves vivències reals. Cal distingir un passat remot, entre els meus vint-i-cinc i trenta-cinc anys, quan era un bevedor de risc, i els anys posteriors fins al present, en què la meva ingesta d'alcohol es va anar normalitzant, limitant-la a hores d'ara a un got de vi per dinar i un altre per sopar. Havent començat amb el conyac, potser sí que era força selectiu: vaig començar amb el Torres "5 anys", que preferia al de "10 anys", substituint-lo pel Mascaró tan bon punt el vaig provar. Però quan començava a abusar-ne, amb les consegüents intoxicacions, no vaig trigar a passar del conyac al whisky, que m'estalviava les molestes ressaques i que va acabar agradant-me més; la marca habitual era el DYC nostrat, que m'estimava més que els blended escocesos més assequibles, com Ballantines, JB, Johny Walker o White Horse. La història del Lagavulin, un malta que vaig descobrir a l'"Ideal" Cocktail Bar d'Aribau/Mallorca, Barcelona, ja se situa en època recent i va tenir una molt curta volada: em semblà excel·lent però el preu era prohibitiu, i en l'última anada a Andorra vaig comprar-ne una ampolla a un preu més raonable, però en tastar-lo em va semblar que no era ben bé allò que recordava; temps després, em van informar de la picaresca descrita al relat.
Exclòs el paràgraf precedent, aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCXCV (tema: PERFUMS EXÒTICS I CARS), fora de concurs, i consta de 400 paraules, cap d'elles "olor" ni "pudor", segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Perfums i licors[Ofensiu]SrGarcia | 04-01-2025
De perfums no en puc dir res, no en gasto; no em poso ni Varon Dandy (no sé si encara n'hi ha)
Sobre les begudes et diré que jo només bec vi Montsant, Ribera de Duero i Côtes du Rhône. Tinc la teoria que acostumat al vi de terres calcàries, no m'agrada el de terres àcides. No m'agraden el Priorat o el Bordeus, per exemple.
També bec sempre conyac andalús del barat, només quan vaig a França em compro alguna ampolla de Calvados, més que res per a variar.
Tot el que expliques sobre la picaresca, jo potser no ho notaria; no sóc del morro fi. -
Fum i iode, el bressol del whisky[Ofensiu]Janes XVII | 04-01-2025
No em puc estar de comentar el que fa referència al whisky. Com a coneixedor d'aquest producte no acabo de veure clar el concepte caducitat que no correspon. Avui en dia encara es pot comprar al país veí, limitat és clar, el whisky de malta molt millor de preu que a casa nostra. La sensació d'un tast ve més donada pel moment i l'estat anímic, de cap manera per la manipulació de producte, molt regulada i seriosa en general i puntualment en la marca Lagavulin. Podria dissertar sobre d'altres marques que sí han sofert canvis tangibles, Macallan, Cardhu, Glenfiddich....Potser que fos un Lagavuilin 8yo. o un 16yo o un casck strenght, no ho sé. De passada comentar que encara es pot comprar un whisky de malta a bon preu en el que són els majoristes com Komkal, Makro, Gros Mercat...
-
Guia per deixar l'abstèmia[Ofensiu]llpages | 04-01-2025
La llista de marques alcohòliques podria servir com a guia iniciàtica per a aquells que vulguin deixar de ser abstemis. Això sí, beveu amb moderació.
Quant al tema de les compres a Andorra, voldria comentar que sovint un mateix perfum no era exactament el mateix si posava "made in Spain" que si resava "made in France", la segona etiqueta era millor garantia de producte autèntic i de millor qualitat. Però això passava temps ha, ara el país dels Pirinées (perdó, dels Pirineus...) s'ha especialitzat en botigues de marques caríssimes, ja no paga la pena de pujar-hi pensant que hi trobaràs gangues. -
Doctrinal[Ofensiu]Aljezurful | 03-01-2025
Escrit doctrinal a tenir en compte. És la llegenda d'Andorra que fa un temps era bastant així i que, potser, darrerament, la cosa ha començat a millorar. Ja no hi ha tantes "gangues" però la qualitat ha millorat. També la gent cada cop va tenint accés a certes exquisideses que li permeten després comparar i estalviar-se el gat per llebre.
Interessant la segona part del relat. També molt interessant i que cal aprendre o ja saber (depèn de la edat i la experiència, és clar). Amb conicidencies personals. Gràcies!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre LUCIDESA.
- Va de marques.
- Nadal, també Dia dels Difunts.
- Una instància.
- Vint nanoocurrències sobre HIPNOSI.
- Cramer contra Cramer. [temps real de lectura : 16 minuts].
- Vint nanoocurrències sobre NOUS RECOMANATS EDITORA.
- Elena Francis, anys cinquanta.
- Vint nanoocurrències sobre PROFUND SECRET.
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 34 minuts]
- El metro fantasma.
- Vint nanoocurrències sobre PEL FORAT DEL PANY .
- Metàfores.
- Revetlla de cap d'any.
- Vint nanoocurrències sobre LA NIT.