Us necessito...

Maquisim maquisim ^.^!
Ja et vaig dir que quan tingues una estoneta et comentava :D!
Doncs aqui estic, però no per gaire temps ja que em toquen més examens!
Petonassos!

Et parla el Gran Bruixot Mandalf i només ho diré una vegada.

A partir del meu senyal s'hauran acabat les ganes de plorar i es convertiran en alegria i en ganes de riure. Pensaràs en la quantitat de coses que pots fer mentre tinguis disset anys, els amics i amigues nous que pots conèixer i dels setze només recordaràs els bons moments. Els moments de tristor els superaràs amb la teva força i les teves ganes de viure. Tancaràs els ulls i ens veuràs al teu costat, però no ploraràs, estaràs contenta de tenir-nos aquí. Si algun cop notes un buit a dins teu, l'ompliràs amb noves il·lusions i no defalliràs.

I tot això.....ARA!

Anys i anys, per molts anys....
Feliçitats bonica !!.
Molts patunets. Pilar

No importa tant a qui anava dirigit aquest escrit com el sentiment de amistat i dolços sentiments que l'acompanyen.
Aquesta capacitat d'estimar i deixar-ho escrit, de saber-se fort amb gent que et transmeten força, il·lusions i energia. Un intercanvi de humanitat que ens fa més persones, més plens dins de la nostra solitud que sempre ens acompanya.
Te'n adones, per aquí en certa manera tots ens necessitem...
Estranya i original relació la d'aquesta gran família de relataires.
Tu n'ets una peça fonamental, xispejant, vital i juganera.
Un petó per cada any i que siguis molt feliç!

La sensibilitats que veses amb aquesta declaració d'estimació és preciosa. Jo com a regal del teu anniversari, t'enviaré un poema que és diu "Amics de mar enllà" i que va dedicats a tots vosaltres, que malgrat jo que estig a Mallorca i a vegades vós enyor una mica, cal construir un pont de paraules que anjem fent cada dia amb el nostres relats i poemes.
PER MOLTS D'ANYS.
com no teu email, te'l deixaré penjat al Forum.
Està publicat a Rc.
Una forta aferrada pel coll.
Josep

aixó de no saber per quí és. Sembla anar destinat a un munt de gent.

Son curiosos aquests textes que escrivim per impuls. Quan ho fem creiem que no valen gaire, tenen una importancia emocional per nosaltres i prou. Però, passat el temps, quan ens allunyem de les emocions que els crearen, sovint ens trobem que tenen una força i una qualitat important, vàlides per qualsevol lector.

Per cert,

MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!

( i no desanimes, deixà els 16 enrera té més de positiu que de negatiu).

Uns sentiments i unes sensacions que sovint vivim amb neguit. La necessitat de romandre més temps amb aquells qui estimem, i que el dia a dia no ens permet tenir al nostre costat.

Molts cops ens adonem d'aquestes necessitats després d'uns dies de companyia amb ells/elles. I quan és el moment de dir adéu, d'acomiadar-nos fins a la propera, se'ns obre un buit al bell mig de l'estómac que gairebé ens ofega amb la seva pressió incontrolada.

Un escrit ben emotiu.

Petons,

LLIBRE

PS.- FELICITATS, ANNNNNNNA !!!!! Que passis un meravellós dia d'aniversari. Gaudeix-lo!

les llibretes velles són un tresor.. XDDD

per què la distància, la separació, la llunyania, les pauses, les absències, avui sí demà no... per què no estar junts sempre, sempre, a cada instant, per què...?
potser llavors, no apreciaríem tant i tant els moments bons de companyia, potser la massa convivència es tornaria rutina i allò especial ja no ho seria...
l'important és que ens tens, a prop o lluny, però ens tens, som teus... sempre!!!!
una abraçada!