Urnes

Un relat de: llpages
La pandèmia obliga a prendre mesures excepcionals quan s’esdevé una jornada electoral. El perill de contagi plana arreu, i això neguiteja tothom. Però no tot és biologia en aquesta vida.
El votant fica una punta del sobre per l’escletxa de l’urna. Alguna cosa impedeix que la capsa transparent acabi d’empassar-se el paper. L’altra cantonada del sobre s’ha rebregat lleugerament i s’ha disposat perpendicularment a la ranura, heus aquí l’explicació física, coses de la papiroflèxia involuntària. En adonar-se’n, tiba el sobre cap enfora, i aleshores s’obre la solapa abans d’acabar de sortir del tot, el que fa que la papereta de votació s’escoli de l’embolcall que l’empresonava i caigui ben lliure dins de l’urna. I ho fa al capdamunt de les que l’han precedida, amb la gràcia de quedar la cara impresa de cap per amunt, exposant el partit polític escollit. Instantàniament, els ulls del votant es fixen en els de la cara del president de la mesa, qui reacciona abans de que l’afectat digui res:
- Cap problema, el vot és vàlid, encara que no... secret, almenys per una estona – i fa un somriure forçat.
- Però és que no pot ser, jo no hauria triat mai aquesta opció política, no ho entenc – respon el votant, doblement sorprès pel que li ha passat: un escrutini prematur i un resultat impossible – i marxa molt lentament amb el cap cot.
La velleta que s’acosta fent tentines obre la boca per deixar els membres de la mesa bocabadats:
- Mirin, no sé què hi ha dins del sobre. L’he trobat on hi ha les paperetes i, com que no sabia a qui votar, l’he agafat i que decideixi el destí! Molta sort! – crida, eufòrica.
Les paraules desinhibides arriben a les orelles del votant desemmascarat, a qui li falta temps per tornar a la taula i exclamar:
- És el meu vot, segur! Si em permet... - i li agafa el sobre delicadament per retornar-li amb la solapa oberta i una punta lleugerament deformada. La dona comença a introduir el sobre dins l’urna quan s’adona que no acaba de passar del tot. El tiba una mica cap enfora quan torna a repetir-se el que li ha passat a qui l’ha precedida en la votació: el sobre deixa anar la papereta, ensenyant la informació impresa.
- Tampoc, no és aquesta – fa l’home, decebut.
La senyora marxa mig empipada malgrat les explicacions del president de la mesa, que ha suat tinta per convèncer-la que no s’havia produït cap il•legalitat, tot lamentant que també la seva tria hagi quedat a la vista d’uns quants. De fet, si a ella tant li feia el que contenia el sobre, per què aquell reguitzell d’improperis? Fes-li entendre allò de la torrada que, quan cau, sempre aterra per la cara untada amb mantega.
Davant de l’urna encara hi ha l’home pensarós, capficat en el seu destí inversemblant. Tot d’una, el cap d’una dona apareix per sobre l’espatlla de qui s’està dempeus i declara:
- Manel, el teu vot era a casa, no l’has trobat a faltar? – fa, ignorant els fets. Tot aclarit.
Quan el següent votant és a punt de deixar anar el sobre, el vocal primer li diu:
- Un moment, si us plau, cal comprovar primer la seva identificació i apuntar-lo a la llista – i aprofita el desconcert de qui sosté el sobre per doblegar-ne molt lleugerament una punta mentre el manté suspès sobre la ranura de l’urna amb la solapa oberta.
- Perfecte, ja pot votar – i torna a quedar encastat.
- Si em permet, en lloc de tibar cap endins, provi d’enretirar-lo lleugerament cap enfora – tal dit, tal fet, que s’obre com les dues vegades precedents i la papereta apareix al fons de l’urna. Aquesta vegada, però, queda per la banda en blanc, de manera que és més senzill de convèncer el votant que ha exercit el seu dret malgrat els capricis de la física.
- Ja ho tenim, companys! Voleu passar-vos-ho pipa? – exclama el vocal primer, eufòric.
Ho té tot planejat al mil•límetre.
- Abans de votar, que li faria res d’introduir el sobre amb la solapa oberta? Així hem de manipular-los menys temps quan fem el recompte i minimitzem el risc de contagi.
Qui no s’avé a una petició carregada de raó procedent d’una persona que s’està jugant la salut en exposar-se a tanta gent com la d’una jornada electoral? La pandèmia juga a favor seu, vull dir a favor de la seva murrieria. Si la víctima accedeix perquè no ha tancat el sobre enganxant la solapa, la resta és bufar i fer ampolles.
Els membres de la mesa decideixen de fer conxorxa per passar l’estona: ara que ja saben com esbrinar per quin partit polític s’ha decantat el votant que tenen al davant, la temptació d’iniciar un seguit d’apostes sobre què hi haurà escrit a la papereta és massa forta.
- Permanent com a pentinat, més enjoiada que un arbre de Nadal i quisso escarransit...
- Sí, de dretes, però cal afinar el partit, sinó no hi ha guanyador – i quan veuen el que ha votat, el vocal primer estira el braç amb el puny tancat per sota la taula, en senyal de victòria, mentre el president i el vocal segon es piquen la falda amb la mà oberta i se’ls escapa un “merda!” quasi inaudible que deixa parat el votant, que rep una disculpa seguida de la confirmació de la validesa del seu vot.
- A veure el següent, que els joves costen més de classificar – es refà qui ha perdut la darrera aposta, amb ganes de revenja.
A la satisfacció de comprovar que cada sobre es comportava físicament tal i com ho havien dissenyat, s’hi afegia encertar la intenció de vot atenent a l’aspecte del votant, una dosi extra d’adrenalina per als escollits que l’atzar havia reunit en aquelles eleccions.
Quan són les vuit del vespre, s’atura la votació presencial, es procedeix a introduir els vots per correu, després vota la mesa i, per fi, s’obre l’urna i comença el recompte.
- A veure, fem el recompte.
- Una altra vegada? Però si ja hem entregat tota la documentació!
- El “nostre” recompte, cap de suro. De les cent paperetes que hem aconseguit introduir a l’urna sense sobre, jo he encertat la meitat dels partits polítics, i vosaltres ni us hi heu acostat. Per tant, ja sabeu que us toca, oi?
- Pagarem la meitat de les teves cerveses, però només les d’una tarda, ni una més!
- De desagradosos, el món n’és ple...
- I de manipuladors de la bona fe de la gent per a interessos inconfessables, encara més...
I desapareixen carrer avall, entre rialles. La biologia ha condicionat tot el dia, però no tot és biologia en aquesta vida; la física els ha permès de passar entretinguts una pila d’hores però, fet i fotut, ha estat la bona química entre ells el que farà que recordin aquestes eleccions per sempre més. Amén.




Comentaris

  • Bon relat![Ofensiu]
    DavidGB | 28-03-2022 | Valoració: 10

    Com que m’agrada la política he triat aquest relat per llegir, molt entretingut! ... Però ... buah! el que passa es que té un vocabulari molt avançat, molt nadiu, moltes paraules se m’escapen. Enhorabona! Segueix escrivint, llegint i gaudint de les paraules.

  • Passant l'estona emmascarats[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-03-2021

    Com sempre, un relat intel·ligent, divertit, amè, que perfectament podria ser real fins al primer vot exhibicionista. És cert que ha de ser molt avorrit passar tot el dia a una taula de votació i aquests protagonistes teus han trobat la manera de passar l'estona. Suposo que tots ho hem fet això, tractar d'endevinar a quin partit vota una persona només pel seu aspecte.

    Sobre la formiga, gràcies per l'aclariment. És un bon pla i amb lo curtets que són els de la NASA passarien mesos abans no s'adonessin que la formiga té nacionalitat estatunidenca com ells hahaha.

  • A les urnes, catalans! [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2021 | Valoració: 10

    I mira que costa escriure sobre la jornada electoral, aquesta jornada electoral tan particular! Ara, si l’escrit té el to humorístic i reflexiu que sempre ens regales, llavors el relat esdevé un plaer. M’ha agradat molt tornar-te a llegir
    Una abraçada, Lluís.

    Aleix

  • Distraccions.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-02-2021

    Considero una sort que no m'hagi tocat ser membre de cap mesa electoral. Suposo que l'avorriment deu ser bastant gran i o m'estranya gens que es dediquin a jugar a qualsevol cosa que puguin, si és que poden, que no es veu gaire clar.
    Trobo que estàs inspirat últimament.

  • Entre pandèmia i votacions [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i amb molta disciplina addient a les "urnes", en temps d'aquesta pandèmia. Clar que sí: És molt interessant i té coses molt pròpies que fan riure i riure... perquè no he parat... A saber si va reeixit tot bé en les votacions.
    Bona barreja de relat.
    Saluts i força...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

991 Comentaris

294615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.