Unint vols

Un relat de: Magda Garcia
Descansaré quan em respongui que sí. Que vindrà. Que per mi deixarà Austràlia, tan plena de cangurs. Li vaig prometre amor etern i finalment crec que acceptarà la meva petició de matrimoni. Segurament ens unirem ben aviat. Ella somia amb un casament d’alt nivell. Una cerimònia en una vall magnífica, que sobrevolem sovint, amb el cim de la muntanya més alta com a teló de fons. Sempre hem volat alt. I jo que em considero un ocell molt rapinyaire, estic encantat d'haver trobat la meva au bessona. Sabia que la trobaria per molt lluny que fos. Puc afirmar amb certesa que finalment aconseguirem volar plegats.

Comentaris

  • Amor etern. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-02-2023 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha agradat molt, per la brevetat que té i la situació final és estar volant plegats, sempre junts. Un relat preciós, on es nota la unió de les dues aus.
    Quin original, Magda.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT


  • Aixecar el vol[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-02-2023

    Bonica història romàntica amb final feliç de dos ocells o metafòricament, de dos éssers humans que decideixen volar plegats per la vida. M'ha agradat.

    Salutacions

  • El retrobament...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-02-2023 | Valoració: 10

    esperat d'una au amb la seva estimada. Molt bonic aquest original relat.

    M'ha agradat molt Magda.

    Felicitats!

    Rosa.

  • què bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 14-02-2023

    i que original que sigui una au qui esperi la seva estimada. Quan dius volar fa pensar amb l'avió i són les ales!!!

    L'he gaudit molt i que sigui curtet fa que tingui més mèrit.

l´Autor

Magda Garcia

115 Relats

339 Comentaris

24778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos.