Una nit de Nadal

En començar podria tractar-se de qualsevol cosa -el lector només sap que és una nit de Nadal i que ho explica un narrador en primera persona que és una dona. Un xic més endavant, sabem que la dona es troba arrecerada en un portal. Tanmateix, els seus pensaments ens allunyen de la seva realitat física i ens oblidem d'esbrinar-la, fins que arriben cap al final on, amb un seguit de sensacions -son, manca de caliu, molt fred, vellesa i abandonament-, se'ns presenta la crua realitat de la dona, i tot acaba amb un canvi de punt de vista que ens colpeix.

Una abraçada digna de la celebració, amic Ferran,
Unaquimera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Una abraçada digna de la celebració, amic Ferran,
Unaquimera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Descrivint la poca importancia del Nadal per qui es troba dins de caixes de cartrò, oculta als carrers nevats, ple de fred. El fred que sent el personatge descriu el fred de la "societat " envers la seva vida.

Un bon relat, seguirè llegint-te.....
Moltes gràcies pel cometari

Sóc el patge reial i voldria, amb aquest comentari, agrair la teva col·laboració a la campanya REGAL DE REIS: Els patges reials necessiten col·laboradors .

He escollit aquest text perquè tracta del Nadal. Un text dur i trist, però meravellosament narrat.

Malgrat la cruesa del relat, parles d'uns records infantils feliços del Nadal de la protagonista:
"Imatges de felicitat, amb la canalla que jugava al voltant de la taula parada, per gaudir d'una nit de Nadal, tan llunyana com distant d'aquesta, recordo que picàvem una fusta amb un bastó."

Potser és aquesta la raó que t'ha mogut a participar en aquesta iniciativa: perquè els nens tinguin un record feliç dels Reis 2009.

Enhorabona per aquesta narració i gràcies per la teva participació!

Patge reial

Un relat ple de força, evocador d'una generació que va viure patint i que se'ns en va anant, de mica en mica, patint també. S'adiu amb aquestes festes, on la gent sola està més sola encara.
El relat va de menys a més, en un "in crescendo". El final un xic previsible, però necessari, doncs és la més crua realitat.
Ferran, et desitjo un bon any nou, farcit de literatura i bons relats.
Ramon.

Em sap greu no saber fer comentaris amb floritures i paraules bucóliques per dir-te que m'ha agradat molt el teu relat. I el final, ironia pura, com sóm de "passotes" la gent. Anem a gaudir d'un bon tec indiferents als que es moren de fred i gana.
T'agraeixo el comentari que em vas fer ja fa dies sobre un poema tronat i mal fet, amb parauletes infantils i de baixa qualitat literaria.
T'he de confessar que està fet expressament per fer picar als "amics" de sempre, i per una altre raó: Si llegeixes el comentari que em va fer unaquimera, veuràs que l'encerta del tot.
Repeteixo: em sap greu fer-te un comentari tan
tronat. Disculpa la meva incultura. El qué val és la intenció i aquesta és la millor del món.

Moltes gràcies Ferran per el teu comentari,
que demostra que veus i llegeixes més enllà de les paraules.

M'agrada que les paraules traspuïn sentiments mes que rimes,
i aquest teu relat regalima tristesa i realitat d'aquest nostre mon, tan dual,
On els records normalment fereixen més que guareixen.

Avet