Una nit de Nadal

Un relat de: Galzeran (homefosc)

Una nit de Nadal

Hi ha cap horitzó on clavar la vista? Aquesta nit estic estranyament tranquil·la. Fa fred, sí que en fa, però he deixat de sentir res, cap nosa, cap impressió sensorial.
Primer he vist un floc, després dos, poca estona més tard era una nevada consistent, que anava fent créixer el volum de la neu estesa pel terra, a la plaça que tinc davant dels meus ulls. Encara que prou recollida en aquest portal i entre cartrons poc humits, aquella neu m'ha fet revenir el fred, tot i no sentir-lo, potser perquè ja el tinc com una llosa adherida a la meva ànima, no aliena a la meva realitat.
Volia oblidar, i m'he esbalaït recordant. He viatjat a un passat que tant de bo hagués estat mentida, però m'ha vingut de gust reviure aquells instants. Imatges de felicitat, amb la canalla que jugava al voltant de la taula parada, per gaudir d'una nit de Nadal, tan llunyana com distant d'aquesta, recordo que picàvem una fusta amb un bastó. Penso que eren els meus germans, els havia oblidat. Sé, però, que era allí on els meus pares havien viscut... on varen caure aquelles bombes un hivern, fred també. Una guerra que s'ho va endur tot, fins la felicitat d'aquells records. Era al gener, però, el Nadal d'aquell any també havia estat trist, tant com aquest mateix, potser.
Què hi farem!
Ja no puc lluitar contra el fat anguniós del meu destí. Sé prou bé que retornar al passat sols ho fan els que ja no tenen futur, i el meu és escàs, estic a punt de rodolar penya-segat avall. Destí d'una carena imaginaria, d'una vida que s'ha deixat perdre en l'abisme de la ingratitud; en la ignorància i la ceguesa dels familiars, que absents a la raó, no varen saber veure per on anaven els trets d'aquella vida erràtica, i estèril, que havia començat a corcar els meus peus, els meus braços letàrgics. Moria dia a dia davant de tothom, com una angúnia notable que sols esdevenia un destorb.
Tancaré els ulls, tinc son, i cada cop neva més, no puc seguir mirant els flocs... m'adormo, sort que dins del somni hi veig una llum... un caliu...
Sento com una agonia vital, una freda percepció que se't fica en els ossos i és aleshores quan entens què vol dir tenir fred... tinc son, molta... son, ensopiment; potser vindrà algú i em traurà d'aquest sofriment... estic tremolant tant, que les poques dents que tinc em fan mal, i es claven en els forats que les altres han deixat...

* * *

-Mira mare, una dona dormint al terra, entre la neu.
-Fuig filla, em sembla que no dorm... passa ràpid, au! espavila, que la padrina ens espera per fer cagar el tió..




Comentaris

  • L'evolució del relat és el que m'ha semblat més interessant [Ofensiu]

    En començar podria tractar-se de qualsevol cosa -el lector només sap que és una nit de Nadal i que ho explica un narrador en primera persona que és una dona. Un xic més endavant, sabem que la dona es troba arrecerada en un portal. Tanmateix, els seus pensaments ens allunyen de la seva realitat física i ens oblidem d'esbrinar-la, fins que arriben cap al final on, amb un seguit de sensacions -son, manca de caliu, molt fred, vellesa i abandonament-, se'ns presenta la crua realitat de la dona, i tot acaba amb un canvi de punt de vista que ens colpeix.

  • El Nadal ja ha passat... ara som d'aniversari![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    Una abraçada digna de la celebració, amic Ferran,
    Unaquimera

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?



  • El Nadal ja ha passat... ara som d'aniversari![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    Una abraçada digna de la celebració, amic Ferran,
    Unaquimera

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?



  • aixì és el Nadal[Ofensiu]
    ambelma | 05-01-2009

    Descrivint la poca importancia del Nadal per qui es troba dins de caixes de cartrò, oculta als carrers nevats, ple de fred. El fred que sent el personatge descriu el fred de la "societat " envers la seva vida.

    Un bon relat, seguirè llegint-te.....
    Moltes gràcies pel cometari

  • Gràcies[Ofensiu]
    patgereial | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Sóc el patge reial i voldria, amb aquest comentari, agrair la teva col·laboració a la campanya REGAL DE REIS: Els patges reials necessiten col·laboradors .

    He escollit aquest text perquè tracta del Nadal. Un text dur i trist, però meravellosament narrat.

    Malgrat la cruesa del relat, parles d'uns records infantils feliços del Nadal de la protagonista:
    "Imatges de felicitat, amb la canalla que jugava al voltant de la taula parada, per gaudir d'una nit de Nadal, tan llunyana com distant d'aquesta, recordo que picàvem una fusta amb un bastó."

    Potser és aquesta la raó que t'ha mogut a participar en aquesta iniciativa: perquè els nens tinguin un record feliç dels Reis 2009.

    Enhorabona per aquesta narració i gràcies per la teva participació!

    Patge reial

  • Estremidor. [Ofensiu]
    Alberich | 30-12-2008 | Valoració: 10

    Un relat ple de força, evocador d'una generació que va viure patint i que se'ns en va anant, de mica en mica, patint també. S'adiu amb aquestes festes, on la gent sola està més sola encara.
    El relat va de menys a més, en un "in crescendo". El final un xic previsible, però necessari, doncs és la més crua realitat.
    Ferran, et desitjo un bon any nou, farcit de literatura i bons relats.
    Ramon.

  • Quin final![Ofensiu]
    Alzinar8 | 27-12-2008 | Valoració: 10

    Em sap greu no saber fer comentaris amb floritures i paraules bucóliques per dir-te que m'ha agradat molt el teu relat. I el final, ironia pura, com sóm de "passotes" la gent. Anem a gaudir d'un bon tec indiferents als que es moren de fred i gana.
    T'agraeixo el comentari que em vas fer ja fa dies sobre un poema tronat i mal fet, amb parauletes infantils i de baixa qualitat literaria.
    T'he de confessar que està fet expressament per fer picar als "amics" de sempre, i per una altre raó: Si llegeixes el comentari que em va fer unaquimera, veuràs que l'encerta del tot.
    Repeteixo: em sap greu fer-te un comentari tan
    tronat. Disculpa la meva incultura. El qué val és la intenció i aquesta és la millor del món.

  • On els records fereixen[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-12-2008 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Ferran per el teu comentari,
    que demostra que veus i llegeixes més enllà de les paraules.

    M'agrada que les paraules traspuïn sentiments mes que rimes,
    i aquest teu relat regalima tristesa i realitat d'aquest nostre mon, tan dual,
    On els records normalment fereixen més que guareixen.

    Avet

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

263821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A