Cercador
Un líder que de petit li agradava jugar amb soldadets de plom
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Un líder que de petit li agradava jugar amb soldadets de plom
De petit li agradava jugar amb soldadets de plom, feien goig amb els seus fusells i uniformes tan bonics. Ara té un exèrcit fort, amb armament molt sofisticat, res a veure amb les joguines en miniatura de la infantesa. És un home dur, que no el satisfà ramblejar-se amb febles, ni covards. Té poder i comandament, és un líder!
Fa dies que dorm malament, que el seu cap barrina, que busca estratègies per canviar les coses, no vol improvisar... Mira un mapa enorme que té encastat en una paret del seu despatx. Aguaita el color vermell del seu país i amb un dit ressegueix els límits. Fa una ganyota. No, no el convencen! Voldria veure la taca roja engrandida, fer-la créixer. Al seu voltant hi ha pobles germans, gent amb qui comparteixen arrels i cultures semblants. Per què no? Anhela temps passats en que tot era diferent, en que la pàtria era una potència poderosa.
Decideix passar a l’acció: ordena un atac imminent. No està per romanços, cal començar una invasió per conquerir el territori veí. Ha començat un joc de guerra, però ja no és un nen, ara tot és real. Tan real com l’ull de la càmera d’en Pau, un reporter que està a peu de frontera. Retrata mirades tristes, cossos cansats, ànimes perdudes. Mares i nens. Àvies i avis. Gent que fuig del joc d’un líder que de petit li agradava jugar amb soldadets de plom.
Signat
Montse Gil Casals
De petit li agradava jugar amb soldadets de plom, feien goig amb els seus fusells i uniformes tan bonics. Ara té un exèrcit fort, amb armament molt sofisticat, res a veure amb les joguines en miniatura de la infantesa. És un home dur, que no el satisfà ramblejar-se amb febles, ni covards. Té poder i comandament, és un líder!
Fa dies que dorm malament, que el seu cap barrina, que busca estratègies per canviar les coses, no vol improvisar... Mira un mapa enorme que té encastat en una paret del seu despatx. Aguaita el color vermell del seu país i amb un dit ressegueix els límits. Fa una ganyota. No, no el convencen! Voldria veure la taca roja engrandida, fer-la créixer. Al seu voltant hi ha pobles germans, gent amb qui comparteixen arrels i cultures semblants. Per què no? Anhela temps passats en que tot era diferent, en que la pàtria era una potència poderosa.
Decideix passar a l’acció: ordena un atac imminent. No està per romanços, cal començar una invasió per conquerir el territori veí. Ha començat un joc de guerra, però ja no és un nen, ara tot és real. Tan real com l’ull de la càmera d’en Pau, un reporter que està a peu de frontera. Retrata mirades tristes, cossos cansats, ànimes perdudes. Mares i nens. Àvies i avis. Gent que fuig del joc d’un líder que de petit li agradava jugar amb soldadets de plom.
Signat
Montse Gil Casals
Comentaris
-
Actual[Ofensiu]joseforum | 21-05-2022 | Valoració: 6
M'ha fet venir al cap el putin....
-
massa real[Ofensiu]marialluïsa | 16-05-2022
Un bon relat amb base prou real.
Molt ben escrit i mostrat.
Bona sort! -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-05-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per enviar-nos les teves dades, i gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!