Cercador
Un foc incandescent
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Un foc incandescent.
L’u d’abril de 1939 les tropes franquistes van proclamar-se guanyadors. Els soldats tornaven a casa i els caiguts eren enterrats amb tots els seus honors. Els joves del bàndol vençut, s’amagaven per no ser represaliats. Alguns restaven en camps de concentració i d’altres es varen exiliar.
Al final del carrer hi vivia la Carmeta. Una bona dona vídua, sense pares que havia pujat sola el seu petit, en Josep. Ell era tot el seu món, la seva alegria. De dia anaven al tros a collir patates i de nit ,la Carmeta, feia de modista a la claror d’una llàntia.
En Josep va estudiar al seminari, el mestre i el mossèn se’n van ocupar. Ell era l’orgull de la sa mare, però quan va començar la guerra, el noi va allistar-se amb les tropes equivocades. La Carmeta, que no entenia de lletres, ni de lleis, ni de guerres, no comprenia perquè el seu fill havia de marxar al front, sabia que ell era molt valent, però també que alguns no tornaven. La mare tenia altres plans per a ell però la guerra es va endur el seus somnis. Així que va tornar a quedar sola davant d’un foc incessant.
En acabar la guerra, la Carmeta, molt d’hora ja escombrava l’entrada de la casa mentre mirava cap a la carretera. Ella mai va perdre l’esperança. Pel dia vigilava des del balcó en la direcció que havia marxat el camió dels soldats ara ja feia anys. Mai va fer migdiada, només esperava... Quan venia el bon temps, cosia al portal mirant cap al nord. Si marxava a comprar, demanava als veïns que estiguessin a l’aguait per si arribava en Josep.
L’ u de novembre de 1969 la Carmeta no havia sortit. Els veïns i el mossèn van entrar dins la casa. La varen trobar asseguda al balancí amb el foc fumejant, el rosari a les mans i una fotografia engroguida de quan el seu Josep es va fer soldat. Sobre la taula un munt de cartes que mai no va llegir. L’última datava de Tots Sants de l’any 39, deia: - Estimada mare, us demano que a l’albada pregueu per la meva ànima...
Pseudònim: Blanca
L’u d’abril de 1939 les tropes franquistes van proclamar-se guanyadors. Els soldats tornaven a casa i els caiguts eren enterrats amb tots els seus honors. Els joves del bàndol vençut, s’amagaven per no ser represaliats. Alguns restaven en camps de concentració i d’altres es varen exiliar.
Al final del carrer hi vivia la Carmeta. Una bona dona vídua, sense pares que havia pujat sola el seu petit, en Josep. Ell era tot el seu món, la seva alegria. De dia anaven al tros a collir patates i de nit ,la Carmeta, feia de modista a la claror d’una llàntia.
En Josep va estudiar al seminari, el mestre i el mossèn se’n van ocupar. Ell era l’orgull de la sa mare, però quan va començar la guerra, el noi va allistar-se amb les tropes equivocades. La Carmeta, que no entenia de lletres, ni de lleis, ni de guerres, no comprenia perquè el seu fill havia de marxar al front, sabia que ell era molt valent, però també que alguns no tornaven. La mare tenia altres plans per a ell però la guerra es va endur el seus somnis. Així que va tornar a quedar sola davant d’un foc incessant.
En acabar la guerra, la Carmeta, molt d’hora ja escombrava l’entrada de la casa mentre mirava cap a la carretera. Ella mai va perdre l’esperança. Pel dia vigilava des del balcó en la direcció que havia marxat el camió dels soldats ara ja feia anys. Mai va fer migdiada, només esperava... Quan venia el bon temps, cosia al portal mirant cap al nord. Si marxava a comprar, demanava als veïns que estiguessin a l’aguait per si arribava en Josep.
L’ u de novembre de 1969 la Carmeta no havia sortit. Els veïns i el mossèn van entrar dins la casa. La varen trobar asseguda al balancí amb el foc fumejant, el rosari a les mans i una fotografia engroguida de quan el seu Josep es va fer soldat. Sobre la taula un munt de cartes que mai no va llegir. L’última datava de Tots Sants de l’any 39, deia: - Estimada mare, us demano que a l’albada pregueu per la meva ànima...
Pseudònim: Blanca
Comentaris
-
Guerra[Ofensiu]kukisu | 15-11-2021 | Valoració: 10
Un retrat d' una de tantes realitats d'una guerra, com totes, inhumana.
M'agrada molt com escrius. Gràcies. -
Ai! Les guerres[Ofensiu]Prou bé | 19-05-2021 | Valoració: 10
Quantes i quantes "carmetes" van deixar aquesta i d'altres guerres! I quantes més n'hi haurà? La saviesa, fruit de l'amor, de les mares mai es escoltada. A vegades potser no es pot...
Valoració mitja: 10
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293607 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!