Un foc incandescent

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Un foc incandescent.


L’u d’abril de 1939 les tropes franquistes van proclamar-se guanyadors. Els soldats tornaven a casa i els caiguts eren enterrats amb tots els seus honors. Els joves del bàndol vençut, s’amagaven per no ser represaliats. Alguns restaven en camps de concentració i d’altres es varen exiliar.

Al final del carrer hi vivia la Carmeta. Una bona dona vídua, sense pares que havia pujat sola el seu petit, en Josep. Ell era tot el seu món, la seva alegria. De dia anaven al tros a collir patates i de nit ,la Carmeta, feia de modista a la claror d’una llàntia.

En Josep va estudiar al seminari, el mestre i el mossèn se’n van ocupar. Ell era l’orgull de la sa mare, però quan va començar la guerra, el noi va allistar-se amb les tropes equivocades. La Carmeta, que no entenia de lletres, ni de lleis, ni de guerres, no comprenia perquè el seu fill havia de marxar al front, sabia que ell era molt valent, però també que alguns no tornaven. La mare tenia altres plans per a ell però la guerra es va endur el seus somnis. Així que va tornar a quedar sola davant d’un foc incessant.

En acabar la guerra, la Carmeta, molt d’hora ja escombrava l’entrada de la casa mentre mirava cap a la carretera. Ella mai va perdre l’esperança. Pel dia vigilava des del balcó en la direcció que havia marxat el camió dels soldats ara ja feia anys. Mai va fer migdiada, només esperava... Quan venia el bon temps, cosia al portal mirant cap al nord. Si marxava a comprar, demanava als veïns que estiguessin a l’aguait per si arribava en Josep.

L’ u de novembre de 1969 la Carmeta no havia sortit. Els veïns i el mossèn van entrar dins la casa. La varen trobar asseguda al balancí amb el foc fumejant, el rosari a les mans i una fotografia engroguida de quan el seu Josep es va fer soldat. Sobre la taula un munt de cartes que mai no va llegir. L’última datava de Tots Sants de l’any 39, deia: - Estimada mare, us demano que a l’albada pregueu per la meva ànima...



Pseudònim: Blanca

Comentaris

  • Ai! Les guerres[Ofensiu]
    Prou bé | 19-05-2021 | Valoració: 10

    Quantes i quantes "carmetes" van deixar aquesta i d'altres guerres! I quantes més n'hi haurà? La saviesa, fruit de l'amor, de les mares mai es escoltada. A vegades potser no es pot...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: