Un fet extraordinari

Un relat de: copernic

L'altre dia vaig ésser testimoni (millor dit, protagonista principal) d'un fet absolutament increïble. És probable que el lector, quan sàpiga de que va el tema, pensi que es tracta pura i simplement d'una típica llegenda urbana, però el succés no m'ha estat explicat a través d'un amic de la germana del gendre d'un cunyat del sogre de qui ho va viure, si no que he estat jo, en primera persona qui ha viscut l'experiència colpidora.
Abans de seguir, he de confessar en primer lloc que sóc un maniàtic de les galetes. M'agraden de tots els tipus, les de coco, les de xocolata (se'm posen en moviment les glàndules secretores de saliva només de rememorar-ho), les de nata, les (més escasses) de merenga. A casa meva mai hi falta alguna capsa d'aquestes, per a mi, extraordinàries llaminadures. Tampoc rebutjo les típiques maries, encara que les reservo per als esmorzars. Sucades a la llet estan delicioses.
Són aquesta mena de galetes les actrius principals d'aquesta història: Les guardo sempre en una capsa rodona que contenia en el seu moment uns famosos bescuits danesos de mantega. Les maries que jo compro són fetes a Aguilar de Campo, província de Palència i estan envasades únicament amb un plàstic inconsistent. Ja podreu imaginar que aquestes galetes, rectangulars, bastant torrades i primes, són, per si mateixes, fragilitat pura, fruit de la seva essència i evidentment, també pel seu embolcall. Doncs bé , un dia quan em vaig disposar a obrir-les i guardar-les en la capsa enganyosa, vaig comprovar, com una darrera l'altre anaven sortint incòlumes, indemnes, Cap trencadissa, cap esquerda tan sols, i el que encara resulta més inimaginable, cap escantell. Un cop refet de la sorpresa i encara una mica marejat per l'increïble esdeveniment, vaig recapitular. Vaig pensar en les galetes ja fetes, tractades amb compte exquisit per les mans dels operaris/ies de la fàbrica i posades amb extrema tendresa dins del seu embolcall o els braços metàl·lics d'una màquina no sobrepassant ni en un gram per centímetre quadrat la pressió necessària per no provocar cap desgràcia. Altres paquets, juntament amb el meu devien formar part d'una caixa, que el transportista va haver de posar en el camió. Tot el camí, encara que fos en una autopista, sempre amb la por que un petit sot malmetés, encara que lleugerament, la preciosa mercaderia, l'arribada al supermercat si no directament, a través d'un magatzem de distribució, la manipulació posterior de tanta gent. Vaig pensar en la novel·la "La insostenible lleugeresa del ésser" de Kundera, més pel contingut, pel títol, extremament adequat a la situació, o en aquella cançó de Sting que diu "Que fragilidad, que fragilidad".
Jo no sé si hauria de posar el cas en mans de les autoritats, o bé trucar a algun diari perquè se'n fes ressò, pot ésser en la secció de notícies curioses, qui sap, perquè jo, a hores d'ara encara estic confús i desorientat i crec que tardaré encara uns dies en copsar la singularitat, la extraordinària concatenació de circumstàncies que varen afavorir la precipitació dels esdeveniments.

Comentaris

  • Un fet ordinari[Ofensiu]
    nuriagau | 20-04-2011

    Amb una prosa ben espontània ens has relatat l’observació d’una futilesa quotidiana i l’has sabut convertir en un relat d’aquells que manté l’atenció del lector amb un somriure als llavis. El lector queda sorprès davant la quantitat de coses que t’has arribat a plantejar per un paquet de galetes. Tanmateix, quan acaba la lectura, també li agradaria saber la resposta a la pregunta que tu planteges.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

    S’han creuat els nostres comentaris anterior, oi? I quan l’he llegit, he vist que valoraves que comentés relats antics i jo avui, precisament, te n’havia comentat un de recent. És per això que m’he decidit a fer-ne un altre.

  • Extraordinari![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-01-2009


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Ja tenies raó, copèrnic.[Ofensiu]
    Siset Devesa | 21-06-2007 | Valoració: 10

    Es tracta d'allò de sempre : d'elevar l'anècdota a categoria.
    Celebro la integritat galeteril, fet difícilment repetible.

    Ens llegim !

  • ostres copernic![Ofensiu]
    MarBlava | 22-02-2007 | Valoració: 10

    tu si que saps valorar les petites coses de la vida.!
    De fet ,amb aquest relat tan ben escrit i que m'ha creat interés des de la primera frasse, m'has fet pensar que cada persona és un món, i que la vida està feta de petits miracles quotidians que cadascú viu segons les seves preferències.
    La vida humana, animal, vegetal...són també una sèrie de curioses circumstàncies tan ben lligades que si et poses a pensar semblen impossibles.
    A tots aquests pensaments m'ha portat aquest relat curiós, entretingut i cert del tot.
    Et felicito i t'envio una forta abraçada.

  • Lilith | 22-02-2007 | Valoració: 10

    El relat també es podria haver titulat "Miracles quotidians". La narració té la lleugeresa i la consistència d'allò que està molt ben escrit. Obrir els ulls als instants, a la poesia de les petites coses. M'ha agradat molt.

  • Galetes, Cròniques Singulars i Paul Auster.[Ofensiu]
    xesco | 12-07-2005

    M'ha agradat molt el teu relat, m'encanta la idea d'elevar a la categoria d'extraordinaris fets que per molta gent serien simplement ordinaris i els hi passarien desaparcebuts. De fet, jo tinc un recull d'anècdotes reals que vaig escriure ja fa temps amb el nom de Cròniques Singulars i el teu relat m'ha fet recordar-les. Potser les rellegiré, les reescriuré i les penjaré a RC.
    Suposo que ja coneixes al gran Paul Auster, el teu text també m'ha fet recordar "Vaig creure que el meu pare era Déu" i "El Cuaderno Rojo" que aquesta nit de ben segur que fullejaré.

  • M'has...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-05-2005 | Valoració: 9

    ...deixat bocabadat, somrient i caiguent-me la bava per la fluidesa de la història i la concatenació de fets que han fet que les galetes quedessin incòlumnes.
    Divertit!

  • Avui anem de galetes[Ofensiu]
    obiwan | 10-11-2004

    Encara no sé del cert si m'ha agradat el teu escrit, però sí que puc dir que he agafat gana i no he pogut reprimir.me, has lograt que m'acostés a la cuina i brenar unes galetes mantegosses que m'agraden molt.

    També en Fran i la seua darrera signature donen gana a qualsevol.
    Obiwan Artiach

  • realment inimaginable[Ofensiu]
    FRAN's | 09-11-2004

    poca gent conèc capaç de fer un relat sobre una caixa de galetes maria (no és pas dolent: jo n'he enviat un sobre una moneda de cinc cèntims, imaginat...).
    espero que aquest fet no sigui únic i que, de mica en mica, la gent rebi les seves galetes intactes, sense devaluació perceptible. Potser aleshores ja no seràs dels pocs que escriuren sobre el que troben dins una capsa de galetes

    FRAN's (de Bekelar)

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

354785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...